Anna Ramis, mare, mestra i pedagoga, sap bé de què parla quan defensa la necessitat de reduir al màxim l’ús de mòbils i tauletes en criatures menors de 3 anys. Darrere la seva campanya contra l’ús de dispositius electrònics hi ha abundant evidència científica sobre com perjudiquen la salut física, mental i relacional dels infants. Però ara que el confinament i el teletreball han fet de les pantalles un recurs gairebé imprescindible per a qui té fills, Ramis recomana sensatesa. Ho fa en el llibre De 0 a 3, res de pantalles?, editat per Eumo, que va presentar la setmana passada a Ona Llibres acompanyada de la pediatra Aina Martínez i de Liliana Arroyo, experta en transformació digital i impacte social.  

Arroyo va comparar les grans marques del món digital amb la indústria del tabac en el sentit que generen un negoci enorme gràcies a fomentar conductes addictives. Per a Anna Ramis, recórrer sistemàticament a la televisió o a una tauleta per entretenir, consolar o ajudar a adormir-se una criatura és desistir del deure de tenir-ne cura. Un mòbil no és un xumet, i tampoc no s’ha d’usar cap pantalla perquè els nens mengin o perquè agafin el son. Per damunt de tot han de prevaler els drets dels infants: de moure’s, de jugar, de sentir-se protegits, de créixer i aprendre sent protagonistes de les seves vides.