L'Anna Rodríguez Casadevall va estudiar la llicenciatura de Traducció per curiositat i per gaudir del nomadisme; un màster en Cooperació internacional per comprendre millor el món, i un doctorat en Desenvolupament local i psicologia social per comprendre el que apropa i el que separa les persones. Després de 10 anys vinculada a les relacions internacionals i la cooperació al desenvolupament, ara viu a la Xina: és la delegada acadèmica de la UVic-UCC en aquest país. Escriu sobre el que viu i sobre interculturalitat a www.ideasontour.com. 

Com és que has anat a parar a la Xina?

El primer cop que vaig treballar en l`àmbit de les relacions internacionals a la UVic-UCC va ser del 2007 al 2010. Llavors vaig plegar per anar a treballar a Perú i viatjar uns mesos per Amèrica del Sud. Vaig tornar a Barcelona i vaig seguir vinculada a les relacions internacionals i la cooperació al desenvolupament fins al 2015, i a finals d’aquell any vaig decidir que tocava tancar etapa. Vaig centrar-me uns mesos en el doctorat i a principis de 2016 vaig incorporar-me a l’Àrea de Relacions Internacionals per 4 mesos, que finalment es van convertir en un any.
Va ser durant aquesta segona etapa a la UVic-UCC que se’m va presentar l’oportunitat de treballar a la Xina. M’ho vaig pensar molt! Tenia plans molt diferents que també implicaven viure fora, però la Xina ni em passava pel cap... Però se'm va acudir la frase que “la vida és allò que passa mentre tu fas altres plans”, que cantava John Lennon, així que vaig valorar bé la proposta i vaig decidir acceptar el repte, agafar els trastos i plantar-me a la Xina.

Explica’ns una mica a què et dediques. Com és el teu dia a dia?

Com a delegada acadèmica de la UVic-UCC a la Xina, m’encarrego de les relacions amb institucions xineses, cerco nous projectes, possibilitats de col·laboració amb recerca i innovació, cursos a Vic, a Barcelona i a Changsha i represento la Universitat en les diferents activitats que tenen lloc aquí. Un manera fàcil de resumir-ho: faig de pont entre la UVic-UCC i la Xina.

El dia a dia..., doncs diria que els primers dos mesos van estar d’aterratge en la realitat i en la manera de treballar no només de la Xina, sinó de Changsha i del parc tecnològic. Entendre la cultura de negocis xinesa i passar a formar-ne part requereix el seu temps i esforç, us ho asseguro, aquí el context és molt important. Ara és quan es presenten un mesos més dinàmics, amb visites a universitats i centres de recerca, activitats amb estudiants... L’oficina és al parc tecnològic, i allà és on vaig a treballar quan no tinc visites ni trobades.

Tot i que he de dir que no treballo sola. A banda de la Cyci (la persona xinesa que ens dóna suport a Changsha), estic en contacte permanent amb el Dr. Joan Masnou, vicerector de Relacions Interancionals i Formació Continua, i amb la Dra. Montse Corrius, delegada acadèmica a Àsia, per traspassar tota la informació i donar forma a les diferents possibilitats que sorgeixen aquí. Ells ja fa temps que treballen amb la Xina i són el pilar d’aquest projecte.

Com és la ciutat on estàs?

La ciutat es diu Changsha i és la capitat de la província de Hunan, al sud de la Xina. És una ciutat “petita” de... 7 milions d’habitants!

Hi ha un contrast molt gran entre les noves construccions i els barris més antics. El primer centre comercial es va construir a la ciutat fa set anys i ara la ciutat n’està plena, sembla un Chicago asiàtic, és molt curiós. Jo prefereixo perdre’m pels carrers antics de la ciutat abans que els derrueixin per construir-hi nous gratacels i zones residencials de luxe... Sembla que el govern local s’hagi proposat construir una ciutat nova.

La veritat és que no és la ciutat més bonica de la Xina, però és molt autèntica, aquí no hi trobo turistes per enlloc!

Amb aquesta obertura d’una oficina estable a la Xina, quins objectius us proposeu?

Fa tres anys, des de la Universitat i en el marc de la seva política d'expansió i projecció internacional, es va posar Àsia, i principalment la Xina, com una de les àrees geogràfiques que calia incorporar en les polítiques internacionals de captació d'estudiants, col·laboració en projectes acadèmics i de recerca.

Des del Vicerectorat de Relacions Internacionals es va treballar durant un any per incorporar la UVic-UCC en el catàleg d'universitats reconegudes per part de les autoritats xineses. Sense aquest reconeixement, poca cosa s'hi pot fer, en aquest país. Un cop aconseguit això, es va buscar una plataforma de treball que va sorgir a LuValley (a la ciutat de Changsha), un dels parcs tecnològics més importants de Xina. Es va aconseguir la cessió gratuïta d'una oficina, amb l'ajut de les autoritats de la ciutat, des d'on la UVic-UCC (amb la col·laboració de Creacció) podia establir els contactes acadèmics necessaris per acomplir els objectius.

Durant aproximadament un any i mig, la persona de contacte de la UVic-UCC en aquesta oficina va ser el Sr. Jaume París. Per tant, jo m'incorporo a finals de setembre passat a un projecte que havia començat un parell d'anys abans.
Els projectes d'aquesta mena a Xina requereixen temps (es parla d'uns cinc anys) i, durant aquest temps, s'han pogut establir les relacions necessàries per començar a aconseguir alguns resultats (cursos d'estiu i cursos per a empresaris de la ciutat de Changsha) que creiem que tendiran a millorar notablement amb el temps, un cop demostrem presència estable a la Xina, els partners xinesos ens coneguin bé i aconseguim consolidar un projecte a llarg termini, que és el que la cultura xinesa valora a l’hora de treballar amb partners d’altres països.

Explica’ns què és el que més t’agrada i el que menys de la teva estada...

El que més m’agrada? Moltes coses! El que més m’ha sorprès en positiu ha estat l’acollida tan càlida que he tingut, m’he sentit molt cuidada i us asseguro que això s’agraeix, perquè aterrar sola a la Xina i treballar en un context xinès no és senzill. He tingut l’acompanyament de la Cyci, la persona que ens dóna suport a Changsha, i ha estat clau en coses quotidianes com trobar un pis, signar el contracte de lloguer, saber com funciona la línia de busos, donar d’alta el telèfon, aprendre a fer anar les xarxes socials xineses... Em va fer pensar que ens queda molt per aprendre sobre acollides càlides.

I, més coses: el menjar de la província de Hunan, que és picant i boníssim; les cafeteries de la part antiga de la ciutat de Changsha; els karaokes (aquí en diuen KTV); els gadgets; les ganes de gaudir de la vida de les persones de la ciutat...

I el que menys m’agrada de la meva estada a Changsha... Em limitaré a compartir una sola cosa, que és el que més em desespera: la censura d’internet i el control extrem sobre el ciberespai i la informació en general.

Estem tan acostumats a poder accedir a quasevol informació que la vida canvia totalment quan, directament, no pots fer-ho perquè totes les pàgines i aplicacions que normalment utilitzes estan capades. Hi ha dies que el govern apreta amb el control i ni amb el VPN no hi ha manera d’accedir al correu personal, les xarxes socials i ni tan sols fer anar els buscadors que no siguin xinesos... És desesperant.

A nivell personal, què creus que t’aporta aquesta estada?

Em sento molt afortunada de viure totalment immersa en una realitat i una cultura tan diferents a l’occidental. Tot i que he viscut a altres països amb cultures força diferents a la catalana, us asseguro que la Xina és un altre món, a vegades surrealista i molt difícil de desxifrar als meus ulls, però apassionant.

L’escriptora nigeriana Chimamanda Adichié parla del perill de la història única i diu que si només escoltem una història sobre una persona o un país, correm el risc de caure en una incomprensió greu. Així que, per a mi, poder viure els canvis de la Xina des de dins i veure el que ocorre i com ocorre amb els meus ulls, i no només a través dels mitjans de comunicació (que, o bé donen tenen un biaix occidentalitzat i ple de prejudicis sobre la Xina, o bé són xinesos i estan controlats pel Ministeri de Prograganda del Govern) és un privilegi i m’aporta una amplitud de mires molt bèstia.

El meus camps, els que realment em motiven, són el desenvolupament social i internacional i la interculturalitat, així que estic fent un intensiu en noves perspectives, teories i maneres de veure i de viure, n’hi ha que m’agraden i n’hi ha que no, però de tot se n’aprèn.

Hi ha dies senzills i d’altres que són força complicats perquè no sé desxifrar que ocorre al meu voltant... Així que, en resum, aquesta estada m’està aportant una dosi extra de paciència, flexibilitat i capacitat d’adaptació! Sóc feliç en aquesta etapa xinesa.