Per quart any consecutiu l'alumnat de l’assignatura Biologia de la Conservació, de quart curs del grau en Biologia, van realitzar les presentacions dels treballs de recerca que han estat elaborant durant el semestre. L'activitat, celebrada el 18 de desembre, va prendre el format d'un congrés obert a tota la comunitat universitària i es va retransmetre per via telemàtica.

Segons el professor Jordi Camprodon, membre del comitè organitzador juntament amb Martí Orta, “dins aquesta signatura tractem la problemàtica i la gestió de la biodiversitat i tots els treballs presentats expliquen espècies o hàbitats amenaçats de l’Antropocè”. Els mateixos estudiants trien els temes, que tant poden ser d’un entorn proper, com la nacra, o de qualsevol àrea geogràfica del món, com el rinoceront negre.

Per fer el treball de recerca els estudiants han de descriure la biologia de l'espècie o l'ecologia de hàbitat, la seva distribució a escala regional i global, les problemàtiques o factors d'amenaça que l'afecten i les accions de conservació efectuades. També se’ls demana la seva proposta de millores de conservació a partir de l’anàlisi dels elements presentats. Per altra banda, han de portar a terme una revisió bibliogràfica dels articles i la documentació no publicada més rellevant, així com cercar informació de primera mà, entrevistant especialistes en l'estudi i/o gestió de l'espècie o l’hàbitat. 

Abans del congrés hi ha un treball previ d'assessorament i el lliurament del projecte del treball perquè els professors Jordi Camprodon i Martí Orta puguin revisar, aconsellar els estudiants sobre formats i continguts, donar-los contactes d'institucions i especialistes i, en definitiva, orientacions perquè puguin millorar i completar el treball. 

Un congrés de veritat

“Fa tres anys vam idear el format congrés amb en Lluís Benejam perquè volíem que s’assemblés tant com fos possible a una reunió d’experts en biologia de la conservació, on a més de presentar els resultats de la recerca es discutís amb els col·legues els resultats obtinguts, l'estat de coneixement i de conservació i allò que s'hauria de fer per millorar dins el que podríem anomenar una gestió adaptativa” afirma Camprodon, el qual assegura que “aquest format és el que es trobaran a la vida real”.  

En el moment de la presentació, cada grup tenia 15 minuts d'exposició i 10 més de preguntes. Tot el grup classe era present a la sessió i eren els mateixos estudiants els que formulaven preguntes sobre un o altre aspecte científic, tècnic o fins i tot ètic de cada treball presentat. 

A causa de la pandèmia el congrés es va transmetre per streaming, la qual cosa va facilitar la connexió de diferents professors de la UVic i també d’altres universitats, com Òscar Cabezón, del WildCoM de la UAB, així com membres de centres de recerca que hi van participar activament formulant preguntes.