L’abandonament escolar prematur és un dels grans desafiaments que té el sistema educatiu català i un dels principals motius de desigualtat d’oportunitats entre el jovent. A l’Estat espanyol, el 2018 la taxa d’abandonament es va situar en el 17,9%, mantenint-se des de fa anys com la més alta de tot Europa. A la comarca d’Osona, el percentatge de graduació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) el curs 2017-2018 va ser del 95,1%. És a dir, més de 100 estudiants de la comarca no es van graduar de l’ESO i per tant no van poder continuar, de moment, estudis superiors ni vocacionals (formació professional) ni acadèmics (batxillerat). L’alumnat que no segueix els estudis post-obligatoris, ja sigui per absentisme o per fracàs escolar, o bé que comencen els estudis però els abandonen i/o no els acaben en el temps establert, a Osona el 2018 representava més del 50% dels matriculats. En total, cada curs a la comarca poden arribar a haver-hi més de 700 joves que es troben en alguna de les anteriors situacions.

Per revertir aquestes xifres d’abandonament escolar prematur -generador de pobresa, exclusió social, feines de baixa qualificació, etc.-, aquest curs la UVic-UCC i la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu (FEACM) posaran en marxa un projecte pilot que pretén assajar la mentoria amb alumnat en aquestes etapes i les seves famílies per lluitar contra abandonament escolar prematur. En el projecte hi prendran part cinc centres de secundària d’Osona, l’àrea de noves oportunitats del Consell Comarcal d’Osona i tècnics d’educació, joventut o serveis socials dels Ajuntament de Vic, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Les Masies de Voltregà.  Els cinc centres de secundària que hi participaran són l’Institut del Ter (Manlleu), La Salle (Manlleu), FEDAC Pare Coll (Vic), l’Institut La Plana (Vic) i l’Institut del Voltreganès (Les Masies de Voltregà).

El “Projecte socioeducatiu de mentoria professional per l’èxit educatiu a secundària” posarà en marxa una prova pilot a Osona entre el 2021 i el 2023. El seu objectiu és avançar cap a l’èxit educatiu de tot l’alumnat, definit com la graduació de l’ESO i l’assoliment d’algun títol post obligatori (batxillerat i/o cicle formatiu de grau mitjà i/o superior). La voluntat d’aquest projecte de mentoria és acompanyar i orientar el o la jove des d’una perspectiva global -acadèmica, emocional, relacional...- cap a l’èxit educatiu. Aquest acompanyament personal es farà des d’una figura de “germà gran”, reunint els valors de proximitat i experiència, per tal de re-significar l’escola i tot el que l’envolta. “Per això és clau que el propi alumnat, el mentor/a, docents i famílies tinguin expectatives positives. Sense elles, la motivació, l’interès i l’esforç són molt complexes d’assolir”, explica Jordi Collet, investigador principal del projecte i professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC.

Amb acompanyament i mentoria

La principal voluntat de la mentoria és trencar l’(auto)percepció de “mal alumne” i en cada cas s’ajustarà a les necessitats de l’alumnat. El mentor/a de cada centre de secundària treballarà amb dos alumnes a la vegada cada tarda durant quatre dies a la setmana (vuit alumnes en total per mentor/a, quaranta en total en la prova pilot). En les trobades es proposarà als joves situacions, espais, contextos, persones, recursos, etc. que els permetin utilitzar coneixements i/o construir-ne de nous des d’una perspectiva oberta, on no hi hagi una sola metodologia i resultat possible. “La mentoria proposa acompanyar, orientar i donar suport acadèmic i personal als joves a partir del vincle”, comenta Collet. “També busca enxarxar els nois i les noies amb el territori i els seus recursos d’educació formal, no formal i informal”, afegeix.

Els mentors i les mentores seran graduats de la UVic-UCC vinculats als graus de psicologia, educació social i màster d’educació secundària i/o magisteri. Estaran connectats permanentment amb els tutors, centres i famílies, i tindran un acompanyament continuat durant tot el curs. A més a més hi haurà un coordinador que s’encarregarà de fer el seguiment i avaluació del projecte i dels mentors/es. Jordi Collet destaca que “la idea és donar un nou significat del que vol dir anar a l’institut per a l’alumnat que s’està quedant enrere”. Segons ell, es tracta d’un “projecte molt intensiu i exigent que vol revertir una trajectòria i intervé amb contundència, però sempre des de l’acompanyament i no des de l’adoctrinament”.

Inicialment s’ha proposat una durada del projecte de dos cursos (3r i 4t d’ESO) de manera intensiva i amb el mateix alumnat. Posteriorment, segons Collet, es farà un curs amb un seguiment menys intensiu de l’alumnat però igualment proper “per evitar que en la transició a l’educació post-obligatòria puguin aparèixer-hi dificultats”. La voluntat de l’equip investigador és extreure’n un aprenentatge i poder replicar el projecte a escala, amb les modificacions corresponents, a altres instituts “perquè tot Catalunya comparteix la mateixa problemàtica”. Als centres se’ls demana que sigui un projecte d’institut i no d’uns quants alumnes, amb la qual cosa és necessària la màxima implicació del professorat, la direcció i el claustre. També és imprescindible, per a l’èxit del projecte, el suport i compromís de les famílies d’aquests alumnes.

Conveni de  col·laboració

La presentació del projecte i de la prova pilot que es farà a Osona per combatre l’abandonament escolar prematur es va fer dimarts al matí a la seu del rectorat de la UVic-UCC, a l’edifici de Casa Convalescència. L’acte el va presidir el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños i també hi va intervenir el president de la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu, Miquel Torrents i l’investigador principal del projecte, Jordi Collet. Després de la presentació del projecte es va formalitzar la signatura del conveni de col·laboració entre ambdues institucions per poder-lo portar a terme.

Josep Eladi Baños va ressaltar la importància de la prevenció en l’àmbit educatiu, ja que “tot el que es faci ara per aturar el fracàs escolar mai serà car, ja que l’abandonament escolar és un dels principals motius de desigualtats entre els joves”. En aquest sentit, va fer èmfasi en què es tracta d’un projecte a llarg termini, del qual no se’n veuran uns resultats immediats, però convé començar a treballar en l’abandonament escolar prematur des d’ara mateix. Baños va recordar que “la formació és un element crític per al futur èxit laboral; tots els joves que no acaben els estudis secundaris probablement hauran d’acabar fent feines més mal qualificades”.

El rector de la UVic-UCC va agraïr la implicació de la FEACM en la formació de nois i noies i va destacar que “el seu compromís social va més enllà de l’educació”. La vinculació entre la universitat i aquesta fundació es va començar a originar fa més de 30 anys, amb ajuts a l’estudiantat de la UVic per a mobilitat internacional, màsters i doctorats.

Per la seva part, Miquel Torrents va subratllar la importància de poder signar un conveni com aquest i el fet de poder tirar endavant el projecte de la mà de la UVic-UCC, “capaç d’assegurar-ne l’èxit”. En referència a l’objectiu d’aquest projecte de mentoria professional, el president de la FEACM va afegir: “Cal que els nostres estudiants de secundària tinguin eines per a estabilitzar la seva formació socio-educativa i per aquest motiu posem un gra de sorra perquè a Osona hi hagi menys abandonament escolar”. Torrents també va recordar la llarga col·laboració entre ambdues institucions i va avançar la voluntat de facilitar espais a Manlleu on es puguin fer estudis universitaris.