Aquest dimarts es va posar punt i final al Fòrum Economia i Societat: “Cinc desafiaments fonamentals del món d’avui”, amb una conferència del professor de sociologia de la UB i membre de la xarxa internacional per a la renda bàsica, David Casassas. El cicle, organitzat des del departament d’Economia i Empresa de la Facultat d’ Empresa i Comunicació, amb el professor Rafa Madariaga al capdavant, va comptar amb el suport d’El 9 Nou i va ser seguit per una trentena de persones a cada sessió.

En la seva conferència “Desigualtat, renda bàsica i IMV”, David Casassas va analitzar la vigència i els arguments de les propostes que avalen formes de renda bàsica per a la ciutadania com a forma per lluitar contra la desigualtat. “Cal combatre la desigualtat per afavorir la llibertat”, va afirmar Casassas, i per això planteja de repartir la riquesa "incondicionalment, universalment i individualment” amb una renda bàsica que sigui suficient per garantir les necessitats vitals. També va proposar repartir el treball d’una altra manera, i “convertir el treball assalariat en una opció més, juntament amb el cooperativisme, l’autogestió o l’emprenedoria”.

Sostenibilitat, tecnologia, democràcia i Europa, els altres grans reptes

La primera de les conferències del cicle va ser de l’antropòloga, enginyera i activista ecofeminista Yayo Herrero, que va parlar de “Un mundo en crisis: miradas desde la sostenibilidad de la vida”. Herrero va fer una aposta pel decreixement de l’esfera material de l’economia, que vol dir redefinir la producció i adequar-la a les necessitats, i va reclamar una transició cap a models que posessin en valor l’economia feminista i ecològica, ja que “cal connectar la producció amb la materialitat dels límits de la Terra i també amb les necessitats que se satisfan”.

Una setmana després va ser el torn de l’experta en impacte social, legal i ètic de la tecnologia, Gemma Galdon, que va parlar de "Societat digital, privacitat i ètica". Galdon es va preguntar com es poden regular les activitats de les grans corporacions tecnològiques per limitar-ne el poder i recuperar el control de la informació. Després de reflexionar sobre el moment tecnològic actual “en què hem descobert que la privacitat era un dret que tots teníem però que amb les noves tecnologies hi ha espais que es veuen compromesos”, va parlar de l’ús poc ètic que se’n fa. Entre altres coses, va condemnar la innovació tecnològica “que busca el benefici immediat en comptes de solucionar problemes”, per acabar amb el missatge optimista que “malgrat que estem un moment molt anòmal de transició, els nostres drets s’acabaran respectant en el futur”.

La tercera sessió del cicle va anar a càrrec del professor d’Ètica i Economia de la Universitat de Barcelona, Félix Ovejero, que es va centrar en les patologies de la democràcia i va formular algunes propostes per evitar la degeneració de les institucions. “Entenem la democràcia com un principi de valoració democràtic, com un valor moral”, va afirmar. Partint de la idea que la democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, ha estat la institució que ha permès el desenvolupament econòmic, el respecte als drets humans i el desplegament de la llibertat individual, és partidari d’un replantejament davant de fenòmens emergents com l’auge del populisme, la xenofòbia, el racisme i el nacionalisme, per evitar-ne la deriva. Ovejero va analitzar algunes propostes disponibles: crear institucions independents que excloguin el debat polític per garantir la continuïtat de la comunitat política (constitucions, bancs centrals); modificar la ponderació dels vots reconsiderant la idea “una persona, un vot”; ampliar el demos, obrint espais per a la democràcia participativa; o incloure procediments aleatoris en la selecció de responsables polítics (fer servir el sorteig com a procediment). El principi d’igualtat per una banda i l’evidència que, a la vista de la ignorància dels votants, no tot pot sotmetre’s a vot, són dues restriccions a l'hora de plantejar reformes de la democràcia.

En una altra sessió, el periodista del diari El País, Xavier Vidal-Folch, va parlar dels “Reptes del futur d’Europa”, en un moment en què, la crisi del Brexit s’ha sumat a la de la pandèmia i ha posat a debat alguns dels fonaments de la solidaritat europea. Va parlar del programa NextGenerationEU que aposta per l’expansió i la unió fiscal: per primera vegada, deute comú europeu mutualitzat, superant el debat dels “eurobons”; de la gestió del Brexit, amb el qual “s’ha evitat la catàstrofe i la UE ha aconseguit minimitzar la marxa del Regne Unit”; de la derrota dels populismes interns gràcies al desenvolupament d’eines pròpies del federalisme polític; i de la gestió de la pandèmia, que tot i la poca experiència sanitària, ha aconseguit una gestió comuna de la vacunació. Per últim, es va mostrar esperançat pels lideratges que han d’abordar tots aquests reptes, un cop Alemanya ha cedit la presidència de la UE a Portugal i l’elecció de Draghi ha frenat els dubtes sobre l’euroescepticisme del populisme en aquest país.

El cicle de webinars “Cinc desafiaments fonamentals del món d’avui” es proposava reflexionar sobre els reptes socioeconòmics a què s’enfronta el món a través de cinc mirades expertes. Segons el professor Rafa Madariaga, “crec que el cicle ha aconseguit el seu objectiu principal: reflexionar, llençar idees diferents, sortir del camí fressat de les creences pròpies, aportar elements als debats importants pel futur de la humanitat més enllà de les urgències, de l'actualitat que limita la mirada i evita plantejar i discutir sobre les grans qüestions".

Les conferències estan a disposició de tothom qui vulgui al Canal UVic de Youtube