Skip to main content

Recerca

El 58% dels joves d'entre 12 i 18 anys ingressats per problemes de salut mental s'autolesionen

El 58% de joves d’entre 12 i 18 anys ingressats per problemes de salut mental s’autolesionen

12.05.2022
Share
Recerca

L’autolesió no suïcida en joves, tinguin trastorn mental o no, s’ha incrementat en els últims anys. El 58% d’adolescents d’entre 12 i 18 anys ingressats en un centre hospitalari per problemes de salut mental s’autolesionen, segons el projecte de recerca “Autolesió no suïcida en adolescents i adults joves a Catalunya: prevalença, característiques i implicacions clíniques” que el 2018 el Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió (GRETA) va posar en marxa. Aquest estudi, que ara es troba a la fase final, analitza les característiques de les persones que s’autolesionen, els motius pels quals ho fan, els tipus d’autolesions, etc. L’objectiu final és estudiar els factors de risc que porten a l’autolesió i l’autolesió com a factor de risc de psicopatologia i suïcidi. 

L’estudi, en el qual participa Laia Briones, investigadora que coordina la línia de suïcidi del grup de recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, està liderat per Daniel Vega, psicòleg del Consorci Sanitari de l’Anoia, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per estudiar la prevalença de les autolesions, l’estudi ha pres de referència població d’entre 12 i 24 anys de tot Catalunya. En la recerca s’ha utilitzat una mostra clínica, amb la qual s’han analitzat uns 240 pacients adolescents i joves que tenen alguna psicopatologia i que són usuaris d’una unitat d’hospitalització parcial o total de salut mental o que assisteixen a consultes de salut mental. A la mostra clínica hi ha participat el Consorci Sanitari de l’Anoia, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la Corporació Parc Taulí, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i l’Hospital Clínic de Barcelona. 

El projecte, finançat amb una beca PERIS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, també té com a corpus d’estudi una mostra comunitària, amb la qual s’analitzen un miler de persones voluntàries. En aquesta part hi ha participat la UVic-UCC i la UAB. La mostra comunitària, centrada en persones majors de 18 anys, es troba en procés d’anàlisi i s’espera obtenir-ne els resultats durant la pròxima tardor-hivern.

Factors determinants

A partir dels resultats de la mostra clínica del projecte, s’ha comprovat que hi ha factors determinants en la prevalença de les autolesions. Un d’ells són els trets de trastorn límit de la personalitat (TLP). “S’ha vist que qui té característiques típiques de trastorn límit té més probabilitats d’autolesionar-se”, explica Laia Briones. Un altre factor és el suport social percebut, un element determinant i crucial tant en l’aparició de l’autolesió com en el seu manteniment. “Els joves que compten amb un entorn familiar, educatiu i social favorable, d’acompanyament, és més difícil que tinguin conductes d’autolesió o que les mantinguin durant molt temps”, apunta Briones.

Els resultats de la mostra clínica han determinat que la prevalença d’autolesions és molt alta, ja que un 58% d’adolescents d’entre 12 i 18 anys que estan ingressats en un centre hospitalari per problemes de salut mental s’havien autolesionat l’últim any. Els motius més habituals per autolesionar-se acostumen a ser dos. Un d’ells és per una desregulació emocional, és a dir, per les dificultats que tenen aquestes persones per afrontar problemes o dificultats, i per gestionar emocions intenses desagradables. “Noten que quan s’autolesionen és com si es produís un relaxament de les seves emocions”, explica la investigadora de la UVic-UCC. Una altra raó per autolesionar-se és precisament per sentir una sensació forta, com una manera d’estimular-se. 

Per autolesionar-se, els sistemes més usuals que s’utilitzen són talls i en llocs poc visibles, especialment en braços. Moltes vegades s’ho amaguen, s’ho tapen amb la roba, perquè els fa vergonya mostrar-ho, o per por a sentir-se estigmatitzats o rebutjats. En aquest sentit, quan el jovent s’autolesiona “no té una finalitat suïcida, però el fet de repetir-ho és un factor de risc molt important per al suïcidi; és un detonant de malestar emocional”, exposa Briones. Sovint, ni les famílies ni les escoles saber com actuar i, de fet, en l’àmbit escolar si se’n parla molt es pot produir un efecte contagi.

Buscar solucions

Identificar els factors de risc per després poder desenvolupar els tractaments més efectius des del punt de vista psicològic és el primer objectiu del projecte de recerca del grup GRETA. Per aquest motiu, una de les primeres accions que sorgeixen d’aquest estudi ha estat la creació del web www.answers.cat  amb informació sobre autolesions i pautes d’actuació dirigida a familiars, amistats i docents amb l’objectiu de contrarestar els webs que promouen l’autolesió i trencar falsos mites. També hi ha una part destinada a les persones que s’autolesionen, on es poden trobar unes fitxes que es poden descarregar basades en la teràpia dialecticoconductual, que permeten treballar la gestió de les emocions, l’autoestima, etc., ja que “costa molt que les persones que s’autolesionen demanin ajuda”, diu Briones.

L’estudi desenvolupat per GRETA també s’ha basat en una avaluació ecològica momentània. És a dir, durant 15 dies les persones participants en la recerca van anar registrant en una aplicació mòbil d’avaluació les seves emocions, els seus pensaments, les seves conductes, si s’autolesionaven o no (motius, mètodes...). Per a la investigadora del grup de recerca SaMIS “era una informació a temps real, al mateix moment, que ens ha ajudat molt a identificar quines emocions, conductes i pensaments estan relacionats amb la conducta d’autolesió”.

A les persones que han participat en la mostra clínica, reclutades entre l’abril del 2019 i el febrer del 2020, i a les que han participat en la mostra comunitària la voluntat de la recerca és, en una fase posterior, fer-los un seguiment i un estudi de cohorts. “El nostre objectiu és veure què ha passat amb aquestes persones dos anys després i de quina manera la pandèmia de covid-19 ha influït en les autolesions, les quals és de preveure que hauran augmentat a causa de l’aïllament social que han patit molts joves”, segons Briones.

III Jornada sobre autolesió 

Amb la finalitat de donar recursos de prevenció, el pròxim 19 de maig es farà la III Jornada sobre autolesió, amb el títol “Autolesió no suïcida en joves, l’altra pandèmia: reptes i oportunitats”. La jornada, que es podrà seguir en línia i també presencialment a l’Hospital Universitari d’Igualada, constarà de diverses xerrades al matí i d’un taller pràctic a la tarda sobre intervencions bàsiques per a l’abordatge de l’autolesió dirigides a professionals de l’educació i de la salut, sobretot. Segons Briones, “és molt important detectar les autolesions no suïcides a temps, tant en l’àmbit familiar com escolar, perquè si no és una conducta que podria ser persistent”.
 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns