Cada any, la indústria pesquera a nivell mundial genera més de 20 milions de tones de subproductes que majoritàriament no són aprofitats. Això suposa que, un cop processades les captures de pesca marina, el 25% del total s’acaba descartant com a residus, que sobretot inclouen espècies de peixos que no es buscaven o altres restes del processament industrial del peix. A la Unió Europea aquests rebuigs representen un total de 5,2 milions de tones per any. El projecte “Producing advanced bio-based fertilizers from fisheries wastes (SEA2LAND)”, que compta amb la participació del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, farà front a aquest desafiament mitjançant la millora i adaptació de tecnologies per a la recuperació de nutrients per produir biofertilitzants a partir de subproductes procedents del processament del peix i de l'aqüicultura.

Els subproductes marins són, en general, descartats i mal utilitzats oblidant que la seva composició pot contenir fins a un 9% de nitrogen (segons l'espècie), un 2% de fòsfor i un 0,6% de potassi. Aquests residus també contenen ferro, coure, zinc, vitamines i olis. Es considera que, dels 5,2 milions de tones de residus europeus procedents de la indústria pesquera i aqüícola, al voltant de 0,52 milions de tones de nitrogen es podrien recuperar i utilitzar per a la producció agrícola i 0,1 milions de tones de fòsfor també podrien tenir un nou ús. Si es recuperessin, aquestes quantitats de nutrients permetrien fertilitzar 4,3 milions d'hectàrees i 1,5 milions d'hectàrees, respectivament.

Un model d’economia circular

El projecte SEA2LAND, finançat pel programa europeu H2020 i amb un pressupost total de 8.853.401,54 euros, té com a objectiu general aportar solucions per ajudar a superar els reptes relacionats amb els sistemes agrícoles, el canvi climàtic i la reutilització de residus. Aquest projecte, basat en un possible model d'economia circular, fomentarà la producció de fertilitzants a gran escala a la UE a partir de matèries primeres pròpies, transformant subproductes en nutrients òptims per a determinats cultius en condicions locals o aptes per ser exportats. SEA2LAND contribuirà a la independència i seguretat en el subministrament de nutrients a l'agricultura europea, reduint el desequilibri de nutrients a Europa.

Els biofertilitzants produïts es caracteritzaran per garantir el compliment de les normatives de la UE, incloses les relacionades amb l'agricultura ecològica. A més, s'estudiaran els efectes sobre la biodiversitat, la sostenibilitat ambiental i l'impacte sobre els paràmetres socials i l'economia local, i també es definiran plans de negoci per a la seva producció. Els subproductes resultants, procedents del processament del peix i l'aqüicultura, podrien reemplaçar parcialment els nutrients importats per a l'agricultura a Europa, contribuint al mateix temps a reduir els efectes ambientals negatius del mal ús que ara se’ls dona.

Pilot sobre tractament de llots a Malta

En el marc de el projecte SEA2LAND, el Centre Tecnològic BETA de la UVIC-UCC s’encarregarà principalment avaluar diferents tecnologies per produir biofertilitzants a partir de subproductes de la indústria aqüícola en els casos d'estudi desenvolupats en les àrees del Mar del Nord, Atlàntic i Mediterrani. L’equip de treball del CT BETA que hi participa està format per Lidia Paredes, com a investigadora principal i responsable del projecte, a més dels investigadors Nagore Guerra, Laia Llenas i Sergio Ponsá. La importància de l’aportació del CT BETA radica en “poder implementar, avaluar i demostrar que un nombre determinat de metodologies innovadores permetrà recuperar nutrients per produir biofertilitzants”, explica Paredes. Així, “els productes obtinguts serviran per substituir determinats nutrients inorgànics que s’utilitzen a Europa”.

El CT BETA és el principal responsable del pilot de l'àrea mediterrània centrat en el tractament dels llots produïts en diferents instal·lacions aqüícoles de Malta pertanyents a AquaBioTech Group. També validarà el procés de tractament per valoritzar els fangs produïts en una indústria aqüícola d'aigua dolça situada a Espanya (Caviar Pirinea SL).

Els 2 primers anys del projecte es destinaran a la implementació i optimització de les diferents tecnologies a les instal·lacions del CT BETA. “El primer any estarà destinat al disseny i muntatge de plantes pilot i el segon any es començaran a optimitzar els processos per maximitzar la quantitat i qualitat dels biofertilitzants”, apunta Paredes. Segons ella, un dels principals punts forts de l’aportació del CT BETA al projecte és “validar que tecnologies ja existents per a altres aplicacions també poden ser eficaces per fer biofertilitzants, és a dir, portar tecnologies des d’una escala de pilot a una demostració industrial en condicions reals”.

En aquest sentit, una vegada el procés sigui validat operant en les condicions òptimes, les tecnologies seran traslladades a les instal·lacions de l'empresa Caviar Pirinea SL amb la finalitat de demostrar l'eficàcia de sistema de tractament proposat en un entorn real. El cas d'estudi desenvolupat pel CT BETA, en el qual també participa l'empresa Fertinagro (proveïdor líder de fertilitzants per a l'agricultura a Espanya), permetrà la producció de 4 productes fertilitzants amb alt valor agronòmic per a ser utilitzats en agricultura i, també la recuperació d'energia i aigua d'alta qualitat.

Quatre anys i 25 socis de 8 països

El projecte SEA2LAND ha començat aquest gener de 2021 i finalitzarà el 31 de desembre de 2024. Està coordinat per NEIKER-Institut Basc d'Investigació i Desenvolupament Agrari i compta amb un total de 25 socis de 8 països de la UE (Espanya, França, Estònia, Itàlia, Malta, Croàcia, Portugal i Bèlgica), Suïssa, Noruega i Xile. El projecte proposa la implementació de 9 tecnologies que seran validades en 7 casos d'estudi desenvolupats en 6 àrees representatives de el sector pesquer (Mar del Nord, Bàltic, Atlàntic, Cantàbric, Mediterrani i Adriàtic).

Aquest no és el primer projecte sobre producció de biofertilitzants a partir de residus orgànics en el qual treballa el CT BETA. Des del gener de 2020, el centre també és el coordinador del projecte FERTIMANURE, un altre projecte H2020 orientat a la producció de biofertilitzants a partir de dejeccions ramaderes i a la generació de models de negoci que els facin competitius al mercat europeu. També participa en projectes com el REFLOW, que treballa per a la valorització del fòsfor en els residus del sector lacti, o l’ACCELWATER, que es focalitza en estratègies de valorització dels residus de la indústria càrnia.