La presència de l’aigua dolça al planeta Terra és escassa i només representa, aproximadament, un 2,5% del total. Entre el 30 i el 50% de la superfície global d’aquesta aigua dolça es troba en basses i estanys, un recurs que malgrat ser excepcional acull el 70% d’espècies aquàtiques europees. A més, compten amb una presència més alta que en llacs o rius d’espècies rares, endèmiques o amenaçades com ara amfibis, invertebrats o plantes. La mida reduïda d’estanys i basses ha fet que hagin estat qüestionats, encara a hores d’ara, com a recursos que contribueixen a l’equilibri biològic del planeta i a la lluita contra el canvi climàtic.

Aquests ecosistemes esdevenen un actiu per mitigar el canvi climàtic alhora que ofereixen a la societat beneficis que, moltes vegades, passen desapercebuts. Alguns exemples en són la provisió de l’aigua, el control d’inundacions, la captació de CO2 o els múltiples beneficis per a la salut de les persones. En aquest context, el projecte PONDERFUL (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a changing climate), liderat pel grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC estudiarà, durant quatre anys, estanys i llacunes d’arreu d’Europa per concretar quina és la seva implicació en el canvi climàtic i per millorar la conservació dels seus ecosistemes i biodiversitat.

L’objectiu principal del projecte, al capdavant del qual hi ha la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, és utilitzar els estanys i llacs com a solucions basades en la natura (Nature-Based Solutions) per actuar contra el canvi climàtic i millorar la conservació de la diversitat, els ecosistemes i el benestar de la societat. Per això, per una banda, el treball estudiarà les xarxes d’estanys existents i, per l’altra, identificarà les possibilitats, la rendibilitat i les barreres existents a l’hora d’implementar solucions basades en la natura. Per exemple, l’equip es preguntarà: quina rendibilitat té restaurar un estany? Quins costos i beneficis té conservar la seva biodiversitat? Quines barreres existeixen a l’hora de fer-ho?

Per fer-ho possible, PONDERFUL avaluarà les interaccions i retroalimentacions que aquests ecosistemes tenen amb la resta de la biodiversitat en diversos estanys i basses en múltiples localitzacions. Serà mitjançant mostrejos en diverses parts de la Unió Europea, Turquia i Llatinoamerica, en concret Uruguai, on s’obtindran els resultats que posteriorment serviran per desenvolupar una guia de finançament i inversió sostenible per a la implementació de les solucions basades en la natura. Aquesta guia estarà orientada, precisament, a sensibilitzar per a la conservació de la biodiversitat d’estanys i basses.

Divuit socis d’onze països

PONDERFUL compta amb la implicació de 18 socis entre universitats, centres de recerca i entitats privades dels 11 països implicats. A més de la UVic-UCC també hi participen la Universitat de Girona i Randbee Consultants, d'Espanya; l’IGB Leibniz-Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries, l’Ecologic Institute de Berlin i la Technische Universitaet Muenchen d’Alemanya; la Katholieke Universiteit Leuven de Bèlgica; la Haute Ecole Specialisee de Suisse Occidentale de Suissa; la University College de Londres, la Bangor University i Freshwater Habitats Trust de Regne Unit; la Middle East Technical University, de Turquia; el CIIMAR - Centro Interdisciplinar de Investigação Marinha e Ambiental de Portugal; l’Aarhus Universitet, de Dinamarca; l’Uppsala Universitet de Suècia; l’Institut Superieur d'agriculture Rhone Alpes i Amphi International, de França, i la Universidad de la Republica d’Uruguay

“Aquesta varietat de socis de diversos països fa que els mostrejos en llacunes i estanys puguin ser múltiples i en diverses localitzacions i permetin obtenir una anàlisi de la situació actual molt més àmplia”, explica la coordinadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica i investigadora principal del projecte, Sandra Brucet. La professora d’investigació ICREA insisteix en la importància d’implicar en el projecte a stakeholders o parts interessades com poden ser gestors, ramaders, ONG, consells comarcals o ajuntaments, entre altres, “per coordinar la gestió d’aquests espais”. Mireia Bartrons, investigadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica, subratlla que cal tenir en compte el seu punt de vista i que, al llarg del projecte “es faran moltes reunions amb ells per treure conclusions i recomanacions orientades a les directives europees, que han d’anar alineades amb aquests públics interessats”.

A part del grup de recerca responsable del projecte, des de la UVic-UCC també es compta amb la implicació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG), dirigit per Gerard Coll i que actuarà com a responsable de la transversalitat de gènere en el contingut i les accions que es desenvoluparan al llarg del cicle de vida del projecte.

Mostrejos en tres zones bioclimàtiques: mediterrània, atlàntica i continental

Al llarg dels 4 anys del projecte es duran a terme un total de 16 mostrejos dividits en tres zones bioclimàtiques diferents: la mediterrània, que engloba Espanya, Turquia i Uruguai; l’atlàntica, que inclou Bèlgica i Regne Unit i, per últim, la continental, que afecta Suïssa, Dinamarca i Alemanya. Dels llocs on es duran a terme els mostrejos ja se n’han identificat el nombre d’estanys i basses, la seva paisatgística, els serveis ecosistèmics específics demostrats o la regulació de la quantitat i la qualitat de l’aigua, entre altres paràmetres.

A Catalunya s’han identificat diverses zones per analitzar. Es tracta de tres zones localitzades a Girona, el Baix Ter (Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter) i les basses de l’Albera i Cap de Creus, i també s’analitzaran zones a la Catalunya central que encara s’han de definir. Del total de basses mostrejades, en 10 es practicarà un resampling, és a dir, es mostrejaran també l’any que ve per veure la variabilitat interanual de l’ecosistema.

El projecte s’emmarca dins la convocatòria Horitzó 2020 de la Unió Europea i té un pressupost total de gairebé 7 milions d’euros, dels quals la UVic-UCC n’ha obtingut 800.000. El passat 1 de desembre es va posar en marxa el projecte que s’espera que acabi de cara al novembre de 2024.