La importància de crear comunitats d'aprenentatge fortes al voltant de la investigació narrativa centrada en l'experiència, que tingui molt present les persones i les seves relacions, els contextos on viuen aquestes persones i l'evolució temporal de les experiències, és una de les principals idees que es van posar sobre la taula al "Seminari La Investigació Narrativa en Educació: Reptes i Perspectives". Des d'aquest paradigma de recerca, les implicacions epistemològiques i metodològiques, així com el compromís ètic de la persona investigadora amb el fenomen que estudia i amb les persones participants és màxima, segons van posar de relleu els participants a la trobada. El seminari, que es va fer el passat 11 de març, estava organitzat pel grups de recerca GREF i GREUV de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), en col·laboració amb el CRED (Centre d’Estudis i Recerca de la UVic-UCC) i amb el suport dels “Ajuts per a l’organització d’activitats en l’àmbit de la divulgació científica i de la formació en matèria de recerca de la UVic-UCC” del Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement.

El seminari va comptar amb la participació de 40 assistents que van debatre al voltant de la investigació narrativa en educació. En la presentació inicial de l’equip d'investigadors del Centre for Research for Teacher Education and Development at the University of Alberta (Canadà) liderat per Janice Huber es van compartir les experiències en diferents investigacions narratives que estan realitzant, així com les relacions amb la formació inicial de mestres. A la segona part, la presentació del Grup de Treball en investigació narrativa que, des de ja fa un any, estan impulsant professors i professores de la FETCH de la UVic-UCC amb professors i professores de la Universidad Pedagógica Nacional de Bogotá (Colòmbia) van donar a conèixer les experiències compartides al voltant de les diferents maneres d’entendre la investigació narrativa.

Al debat amb els diferents assistents es va destacar el repte que suposa la construcció d’històries amb les persones participants. Promoure i acompanyar processos de producció de coneixement amb persones que sovint la societat exclou, com són comunitats indígenes, grups estigmatitzats, infants o joves implica donar valor a l’experiència del coneixement amb les persones. Així, la investigació narrativa planteja construir històries amb les persones participants i no sobre elles, perquè contribueix a la humanització de totes i a la transformació social de situacions injustes.