Un dels actes principals que la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha organitzat amb motiu del 25è aniversari del seu reconeixement com a universitat, el 21 de maig de 1997 al Parlament de Catalunya, va ser la jornada de reflexió i debat que va reunir, dimarts passat al matí, els exrectors i els exvicerectors de Recerca i Transferència de Coneixement que la institució ha tingut des dels seus inicis. En el transcurs de dues converses reposades, les persones que van estar al capdavant de la direcció acadèmica de la institució van fer un balanç del passat, però també una mirada al present i al futur de la Universitat.

La trobada, a la Sala Segimon Serrallonga de la Masia de la Torre dels Frares, va reunir una seixantena de persones i es va dividir en dues parts. A la primera, van conversar tres dels rectors de la UVic-UCC: David Serrat (2000-2006), Assumpta Fargas (2006-2010) i Joan Masnou (2018-2019), en una taula moderada per l’actual rector, Josep Eladi Baños. El primer rector de la institució, Ricard Torrents (1997-2002), hi va ser present amb la projecció de les reflexions sobre la Universitat que recull el documental Ricard Torrents, memòria viva, produït per la Fundació Jacint Verdaguer, sota la direcció de Carlota Casas i Toni Casassas. Per motius personals, Jordi Montaña (2010-2018) no va poder assistir a la trobada.

Una transició suau

David Serrat va  rememorar els primers contactes que va tenir amb la Universitat de Vic quan encara era director general de Recerca i va participar en una taula rodona amb els filòsofs Josep M. Terricabres i Raimon Pannikar, en la qual “em va tocar fer el paper de ‘positivista’ i defensar la importància que suposava per als joves i el territori poder formar persones”. Conscient que el relleu del rector fundador podia ser traumàtic, va treballar per fer una transició suau, ja que “el meu mandat havia de ser temporal fins a aconseguir el primer contracte programa. “Vaig plegar quan la institució estava prou preparada per continuar per ella mateixa”, va assenyalar. Sobre el futur, Serrat es va mostrar partidari de “mantenir i millorar la qualitat que hem aconseguit fins ara més que no pas diversificar-nos”.

Una vella aspiració de 40 anys

Per la seva banda, Assumpta Fargas va parlar de què ha representat la Universitat per a la ciutat de Vic, des de l’impacte econòmic i cultural fins a la possibilitat per a molts joves de poder accedir als estudis superiors. Va parlar dels encerts, com el fet de conservar el terme de Vic en el nom actual de la institució; el model de campus ciutat, que ha permès recuperar edificis i valor patrimonial  “fent present la universitat arreu”,  o el fet de no quedar-se amb una visió localista “que podia ser un perill, sinó que des d’un primer moment ha tingut clara la voluntat de lligar-se a un territori immediat cada vegada més extens, alhora que ha forjat un projecte internacional sòlid”. Fargas va reivindicar que malgrat que “hem demostrat tenir un model eficient i viable amb els interessos del país, no hem acabat de trobar l’encaix en el model universitari català”, cosa que, segons ella “genera inseguretat financera i incertesa en unes negociacions que queden sotmeses a les percepcions de les voluntats polítiques del moment”. Per això, va reclamar un gran debat “per avançar en aquesta qüestió tan fonamental i començar a parlar de resoldre de manera definitiva l’assoliment d’un finançament estable sense renunciar a l’aspiració de fa 40 anys d’esdevenir universitat pública del territori al servei de país”.

Una visió compartida amb tota la comunitat

Joan Masnou va explicar que va afrontar el seu mandat “breu i molt intens” com a baula de transmissió entre el mandat del rector Jordi Montaña i el de Josep Eladi Baños. “No podia afrontar el mandat amb mentalitat interina, tot i saber que era un interinatge”, i es va mostrar agraït “per la confiança, el suport i l’energia que vaig rebre en aquell temps i que encara rebo.” Sobre el paper de la Generalitat, es va mostrar partidari “d’un canvi de perspectiva davant d’una universitat ben posicionada en els rànquings, amb resultats positius, tot i que s’han assolit amb un finançament molt parcial i amb molt d’esforç per part de la comunitat”. Va reivindicar el conveni programa com “una eina bàsica, essencial”. I va insistir en les actituds i els valors que han definit la institució “per continuar sent una universitat amb una gestió desacomplexada i innovadora, amb voluntat de servei públic i amb una visió de futur compartida amb tota la comunitat de cap a on volem anar”.

Una universitat dels impossibles

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va conduir la conversa, que va obrir amb un agraïment als seus predecessors. Va manifestar que Vic no ha d’aspirar a tenir una universitat generalista, sinó a una gran expertesa en certes d’àrees d’especialització. Referint-se al creixement de la UVic-UCC, va apuntar que “encara té camp per córrer, però no hauríem de superar els 15.000 estudiants, ja que més enllà d’aquesta xifra la universitat es torna ingovernable, sigui pública o privada”. També va refermar que “la qualitat ha de ser el nostre segell i també esdevenir referents en qualitat docent”, convençut que “d’aquí a pocs anys serem un referent per a les universitats catalanes i tindrem el reconeixement de les europees”. Baños va concloure que la UVic-UCC és “la universitat dels impossibles”, ja que ha aconseguit fites que es veien molt difícils d’assolir com ara la federació , la facultat de Medicina o Creacció.

Taula de vicerectors de Recerca

La segona taula la van protagonitzar quatre dels sis vicerectors de Recerca i Transferència de Coneixement que ha tingut la Universitat: Josep M. Serrat (2000-2006), Marta Otero (2008-2014) i Jordi Villà (2014-2019), en una taula coordinada per l’actual vicerector de l’àmbit, Jordi Collet. El càrrec també l’han ocupat Robert Ruiz i Ramon Coy, ja traspassat.

El creador del primer Pla de recerca l’any 2000, Josep M. Serrat, va explicar que en el moment d’accedir al càrrec,  l’organització de la recerca encara era molt incipient i faltava estructura. “El que sí que em vaig trobar és un grup d’una cinquantena de professors i professores entusiastes i amb moltes ganes de col·laborar, amb qui vam crear les comissions de Recerca i de Doctorat i vam decidir crear el primer pla de recerca amb 33  punts, que va donar pas a un segon pla de recerca amb 72 punts i que introduïa per primer cop les dedicacions a la recerca”, va afirmar.

Marta Otero va recordar els seus inicis del seu mandat  explicant que no hi havia gaire consciència que el professorat hagués de fer recerca, “la qual cosa va ser un xoc, tant per part de la institució com per part del professorat”. Aquest és un dels primers reptes que va haver d’afrontar, seguit del de situar la recerca al nivell de la docència i d’adequar les instal·lacions al nivell que es demanava.  Va recordar que en aquell moment només un 33% del professorat era doctor, un 17% tenia acreditació, només un 6% tenia algun sexenni i només el 40% estava vinculat a grups de recerca. “La clau va ser creure’ns que podíem transformar aquesta situació i fer un punt d’inflexió”. Gràcies al suport de la rectora Fargas i el rector Montaña, “que van apostar pel projecte i van incorporar un eix de recerca en el pla estratègic que s’estava preparant”, es va poder tenir un pressupost de recerca que va permetre crear l’OTRI i l’Escola de Doctorat, i fer política activa per promoure la recerca. Otero va assegurar que “som en un moment de maduresa que porta a mirar quins són els àmbits d’especialització de recerca de la universitat, deixant de banda una política generalista”.

Jordi Villà (2014-2019) va assumir el càrrec  de vicerector de la mà del rector Montaña quan feia tot just dos anys que s’havia incorporat a la Universitat com a degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia. El seu Vicerectorat de Recerca assumia també el de Professorat “perquè era una manera de donar un missatge molt potent i per fer entendre que el professorat havia de fer recerca”. La tasca que li va tocar fer va ser de posicionament, de donar a conèixer la institució també en l’àmbit de la recerca, a dins i a fora, “feina que ara veus que ha donat els seus fruits”.