El primer cicle de webinars organitzat per la Facultat d’Empresa i Comunicació va donar el tret de sortida amb la ponència, dimarts passat a les 9h, de l’exconseller del Banc d’Espanya i catedràtic d’Economia per la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas. L’acte, que va comptar amb més de 70 assistents, el va iniciar la intervenció del degà de la Facultat, Josep Burgaya, que va destacar la idea que “les crisis generen oportunitats” i ho va justificar amb l'organització de cicles com el que s’inagurava dimarts, que contribueixen a “donar una mica de llum a l’entorn després d’aquesta crisi” que, va assegurar, se superarà.

Burgaya va aprofitar la seva salutació per posar en context els tres altres webinars que es duran a terme en les properes tres setmanes i va voler agrair especialment la col·laboració d'El 9 Nou i de tot el teixit que des de la Facultat s’ha mobilitzat per a l’organització. També Agustí Danés, director editorial d'El 9 Nou, va felicitar la iniciativa de la Universitat de donar respostes a les preguntes que poden sorgir sobre els temes tractats als diversos webinars que, va afirmar, “les han de respondre perfils rigorosos i veus solvents”.

Mirada crítica general de la repercussió catalana de la pandèmia

López Casasnovas, que va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF el 1996, va començar la presentació explicant quina és la situació actual de l’economia que ens ha deixat la pandèmia de la covid-19. Va voler fer èmfasi en dues afirmacions: l’estalvi s’ha duplicat, per falta d’oferta i alhora per precaució, i també destacava una dada positiva: “l’ocupació per a gent amb alts estudis s’ha incrementat”. La pandèmia de la covid-19 ha deixat un rastre de 40.000 morts a Espanya. Amb les dades preliminars d’un estudi, López Casasnovas va explicar que per cada difunt es calculen uns 11 anys de vida perduts de mitjana. Això suposen uns 310.000 anys de vida prematurament perduts.

Pel que fa a la gestió de la pandèmia, va considerar que a Espanya ha estat molt negativa, a part de qualificar la qualitat institucional espanyola de “molt pobre”. El professor de la UPF, que ha estat assessor del Ministeri de Sanitat i de les conselleries de Salut catalana i balear, es va mostrar molt crític amb l’apoderament dels epidemiòlegs i en com els mitjans de comunicació han informat sense, segons el seu criteri, entendre el pre-print de les investigacions. Pel que fa a l’impacte sobre l’economia catalana, López Casasnovas es va mostrar esperançat: “És molt important que remuntem. No en tinc cap dubte que ho farem i que la vacuna serà efectiva”. El ponent va assegurar que mai hi havia hagut tan d'interès en invertir en ciència i en lluitar per trobar quelcom que ajudi a salvar l’economia.

L'opinió de López Casasnova sobre la represa dels motors de l’economia catalana és clara: s’han de promoure nous projectes innovadors per tal de recuperar l’economia catalana. És per això que la Generalitat ha creat una comissió d’experts per valorar i pivotar les propostes que surtin del Principat i presentar-se als fons del Next Generation EU. De fet, va assegurar que “Catalunya ha començat a articular com gestionar el Next Generation EU, i amb això porta avantatge a l’Estat”. Segons ell, “mai no hauríem tingut l’oportunitat que tenim ara". “És un ara o mai, perquè mai ens hauríem pensat que tindríem aquesta pluja de milions. El patriotisme econòmic més gran és intentar aixecar projectes”, ha reblat.

Un cop acabada la conferència de López Casasnovas es va obrir un torn de preguntes en què els assistents van poder debatre amb el ponent. Finalment, el rector de la Universitat, Josep Eladi-Baños, va cloure la sessió subratllant que la crisi de la covid-19 ens ha posat “davant del mirall, cara a cara amb les nostres insuficiències en tots els àmbits”. Baños va fer una crítica a la situació sanitària general on “les infermeres marxen a països on les coses son més fàcils, la construcció d’hospitals sense tenir personal per destinar-hi o la situació dramàtica de les residències”. Va tancar l’acte amb el seu agraïment general, tant a organitzadors com a assistents.