La UVic-UCC, juntament amb totes les universitats catalanes, ha refermat el compromís amb l’impuls i el foment del català com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari de Catalunya. Així consta en l’acord va aprovar la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), integrada per representants del Govern i de les dotze universitats catalanes, a proposta de la Comissió de Política Lingüística, que garanteix el respecte per la llengua de docència triada per l’estudiandat en l’activitat acadèmica de les universitats catalanes.

L’acord estableix que les universitats es comprometen a mantenir la llengua de docència indicada en els plans i guies docents dels estudis oficials, per garantir els drets lingüístics de l’estudiantat i del professorat. En cas que, per causes excepcionals justificades, s’hagi de canviar la llengua de docència inicialment prevista, les universitats estan obligades a informar l’estudiant amb l’antelació suficient i, si és possible, oferir-li alternatives.

En aquest sentit, l’acord considera que el coneixement previ per part de l’estudiantat de la llengua en què s’imparteix la docència en les assignatures del pla d’estudis que vol cursar és un principi bàsic per garantir tant la transparència com la seguretat lingüística de l’estudiantat i el professorat. Per això, les universitats catalanes ofereixen aquesta informació en els plans i guies docents dels estudis universitaris de grau i màster, que l’estudiant pot conèixer abans de matricular-se a l’assignatura, i per tant pot exercir el seu dret a escollir la llengua de docència, en la mesura que hi hagi aquesta possibilitat en els estudis que vol cursar.

Així mateix, l’acord recorda que en cas de produir-se una situació anòmala en què l’estudiantat consideri que s’han vulnerat els seus drets lingüístics per un canvi en la llengua de docència o per qualsevol altre motiu, les universitats disposen de reglaments d’usos lingüístics i de protocols d’actuació ja establerts per donar-hi resposta. En aquests casos, l’estudiant ha de fer arribar la seva queixa a la seva universitat mitjançant la bústia o el canal de comunicació corresponent i les universitats han de difondre entre l’estudiantat l’existència d’aquest canal de comunicació intern per tal que pugui canalitzar-hi les seves queixes. Un cop plantejades, les queixes o reclamacions han de ser ateses i resoltes per les universitats amb rapidesa mitjançant els protocols d’actuació establerts per cada una d’elles.

L’acord aprovat és fruit de la sensibilització que hi ha sobre l’ús del català en l’àmbit universitari i de la polèmica sorgida a l’inici del curs sobre el canvi en la llengua vehicular, del català al castellà, d’algunes assignatures de determinades universitats catalanes. El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) recalca que l’abast real de les incidències que s’han produït per aquest motiu és reduït i afecta només un percentatge molt petit dels milers d’assignatures que s’imparteixen en català a les universitats. L’acord constata que la llengua catalana té avui dia un ús majoritari a la docència universitària, tal com demostren les informacions estadístiques més recents.

En aquest sentit, les darreres dades mostren un increment del 18,6% de les assignatures impartides en llengua catalana a les set universitats públiques catalanes respecte a cinc anys abans (16.122 al curs 2014-2015; 19.128 al curs 2018-2019). La forta internacionalització de la universitat catalana, amb un augment de l’oferta d’assignatures en castellà i d’altres llengües, no ha provocat malgrat tot la reducció del nombre d’assignatures que s’imparteixen en català.
Podeu consultar l’acord complet en aquest enllaç.