Aquest divendres surt a la llum el llibre Sport, Globalization and Identity. New Perspectives on Regions and Nations (Routledge, 2020), un llibre acadèmic que repassa alguns dels aspectes més controvertits de la relació entre l’esport i la política en temps de globalització i de reformulació de les identitats nacionals. El llibre ha estat editat pels professors Jim O’Brien i Xavier Ginesta, i pel CEO de la consultora In the Zone, Russell Holden, i és fruit de la conjunció entre la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Solent University (Southampton, Regne Unit). També compta amb la participació dels professors de la UVic-UCC Raúl Martínez, Sergi Solà, Jordi de San Eugenio i Toni Sellas, de la Facultat d’Empresa i Comunicació, i Albert Juncà, professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, així com de l’exestudiant de Periodisme de la UVic-UCC i actual redactor de la Cadena SER, Adrià Soldevila.

Referents mundials en la recerca en els àmbits de la comunicació i l’esport són autors d’algunes de les contribucions de l’obra. És el cas del professor Raymond Boyle, catedràtic de Comunicació i director del Center for Cultural Policy Research de la Universitat de Glasgow (Regne Unit), o de la professora de la Universitat de Tel Aviv (Israel), Alina Bernstein, experta en la intersecció entre les polítiques de gènere, la comunicació i l’esport. Segons els editors de l’obra, “l’esport pot ser un vehicle d’expressió d’identitats, alhora que un factor que les modifica. Per això aquest llibre explora la complexa interrelació entre les nacions, les regions i els estats en el marc de la contemporaneïtat, focalitzant en com aquestes relacions impacten en les identitats”.

Catorze contribucions d’especialistes en la recerca sobre l’esport i la política

El llibre consta de catorze contribucions en format de capítols, repartides en tres seccions. En la primera, titulada “International sport: states, nations and identity”, Raymond Boyle analitza com ha impactat la crisi constitucional d’Escòcia a causa del referèndum d’independència del 2014 en l’esport professional del país; els professors David Storey i Mike McGuiness profunditzen en la manera com el futbol ha influït en la formació de les identitats nacionals d’Irlanda i Kosovo; i Russell Holden revisa el procés de globalització d’un esport tan arrelat en la cultura britànica com el criquet.

La segona secció es titula “Politics, power and sports events”. En aquesta, Bernstein ofereix una reflexió sobre la relació entre esport i maternitat, centrant-se en els casos de la tennista Serena Williams, de l’atleta Nia Ali i de la jugadora de softbol Jennie Finch. Els professors Max Mauro i Raúl Martínez-Corcuera analitzen el llenguatge racista i xenòfob que es deriva de les retransmissions esportives del clàssic de La Liga; Christopher Faulkner s’endinsa en la revisió del sentiment de pertinença a un territori per part dels jugadors professionals migrants de bàsquet. Finalment, Matteo Monaco i Joaquín Marín-Montín plantegen una revisió crítica, des d’un punt de vista de les relacions polítiques i la capacitat organitzativa, dels països amfitrions de dos grans esdeveniments: els Jocs Olímpics de Roma de 1960 i els de Río de Janeiro de 2016.

La tercera part, titulada “Contemporary perspectives on International sport: governance, ownership and sporting cultures” afronta la interrelació entre la indústria de l’esport i la política. El capítol de Richard Irving critica l’evolució “neoliberal” de la indústria del futbol, que l’allunya de models de cogovernança dels clubs amb els seus socis i afiliats. Jim O’Brien, Xavier Ginesta i Albert Juncà comparen el procés de comercialització del futbol i les resistències a aquesta tendència a La Liga i a la Premier League. El mateix Ginesta, Jordi de San Eugenio i Adrià Soldevila reflexionen sobre la formació de les “multinacionals de l’entreteniment”: la mercantilització de les marques futbolístiques i el seu paper com a agents paradiplomàtics. Els professors Toni Sellas i Sergi Solà s’endinsen en l’anàlisi de com les retransmissions esportives a Catalunya han ajudat a forjar identitats i, finalment, Maria José Carvalho i Marisa Sousa radiografien l’organització de l’esport professional a Portugal, centrant-se en els actors, la governança i el règim disciplinari.

El llibre, publicat per l’editorial britànica Routledge, representa un esglaó més en la internacionalització de la UVic-UCC, i és un dels resultats acadèmics del I Congrés en “Regionalism, Nationalism and Contemporary International Sport”, organitzat a la UVic-UCC el 2017. El llibre també ha estat possible gràcies a l’ajuda del Consultori Bayés de Vic, a través d’un projecte de transferència de coneixement que han liderat els grups de recerca TRACTE i l’LMI de la UVic-UCC.