El sector de la cultura i els espectacles ha estat un dels grans perjudicats per la pandèmia. El teatre se n’ha ressentit, però no només els grans escenaris han quedat buits, sinó que les petites agrupacions no professionalitzades tampoc han pogut pujar als escenaris durant molts mesos i això els ha portat a buscar maneres de reinventar-se. En aquest sentit, l’Aula de Teatre de la UVic va començar el gener passat un taller d’escriptura teatral obert a tota la comunitat universitària, a càrrec del guionista de televisió, dramaturg, director teatral i script doctor, David Plana.

La directora de l’Aula de Teatre, Dolors Rusiñol, explica que "en un moment d’inspiració" se li va acudir plantejar un taller de guió teatral arran de veure un dossier de Plana. “La primera idea que em va venir al cap va ser crear un guió per a l’any que ve, però vam decidir deixar-ho en un segon terme i obrir la mirada del curs perquè pogués interessar més gent”, explica Rusiñol. En total són 18 les persones que s’han inscrit al curs: 11 alumnes de grau, 1 exestudiant, 2 PAS i 4 PDI. Totes elles es connecten cada dimecres al vespre a la classe via Zoom i participen activament en les propostes que els planteja el docent.

Trobar la pròpia veu narrativa a partir de l’estudi d’autors clàssics

El curs està plantejat a partir de l’estudi d’alguns autors teatrals icònics amb una veu narrativa molt personal i pròpia. A través d’ells, David Plana, que té una àmplia experiència en el món dels espectacles i en la docència sobre narrativa, confessa que cada cop que comença un curs es llença al buit. “M’agrada innovar, a partir de la meva passió m’invento dinàmiques noves sobre els autors perquè els i les estudiants puguin trobar les seves pròpies veus narratives. Els faig servir de conillets d’índies i quasi sempre funciona”, explica satisfet. A més, Plana es mostra molt content amb la rebuda i el seguiment que ha tingut el curs de la UVc després d'un mes de funcionament, i diu que està sorprès de l’alt nivell dels estudiants: “tenen perfils molt diferent, i això ens aporta riquesa per la varietat de punts de vista”.

Un dels alumnes del curs és Àngel Tortadès, professor de traducció d’alemany i investigador del grup de recerca en Aprenentatge i Comunicació (GRAC) de la FETCH. Tortadès comenta que sempre li havia agradat l’escriptura, però volia saber més de teatre des del dia que va dur a terme una traducció teatral d’una obra en alemany. “Em va commoure, perquè vaig veure el fruit de la feina que hi ha darrere”, argumenta. Del taller d’escriptura, el professor i investigador es queda amb el docent, David Plana, i en destaca la seva capacitat de treure suc del que els alumnes escriuen i d’apreciar-ne els matisos. “El considero un mestre”, diu obertament. Tortadès també destaca la bona organització del curs feta des de la direcció de l’Aula de Teatre i el valor afegit de combregar perfils tan diferents entre els i les alumnes.

La riquesa dels grups heterogenis i l’empenta dels joves

Els i les estudiants de grau són majoria entre els inscrits al taller, i això representa, per a Àngel Tortadès, “una empenta molt forta, perquè ens transmeten la seva energia i ens inspiren amb idees fresques”. La Cristina Badenas és estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial de la UVic, i explica que “sempre m’havia agradat el teatre i la lectura, i fomentar l’escriptura complementava perfectament els meus estudis”. Segons diu la mateixa alumna, aquest curs l’ajuda a potenciar la creativitat i ho pot aprofitar en el seu camp d’estudis. “La narrativa teatral et fa buscar l’empatia amb els personatges, igual que el màrqueting busca l’empatia amb els consumidors, i és important tenir una capacitat de comunicació ben desenvolupada”, comenta. Per a Badenas, el millor que li aporta el curs “és que no té límits, escrivint pots anar tan lluny com vulguis”.

La secretària de rectorat Blanca Falquina també és alumna del curs. Tot i que l'escriptura creativa no té res a veure amb la seva feina, Falquina explica que durant el confinament va recuperar el vell hàbit que tenia d’escriure. “Quan vaig veure que s'organitzava el curs vaig pensar que era una senyal”, confessa. S'hi va apuntar per conèixer els autors sobre els quals treballen i per tenir més eines per desenvolupar la seva capacitat narrativa. Segons ella, aquest curs és “molt estimulant, i sorprèn la capacitat del docent, David Plana, de donar pautes sobre allò que escrivim”. El fet que més destaca per a Falquina és la riquesa que aporta el fet de treballar en un grup heterogeni: “hem de treballar sobre personatges o situacions que creen els altres des de les seves experiències personals, i això representa un valor afegit enorme”, conclou.

Una alternativa que aporta aprenentatge a totes les parts

Després d'acabar el curs passat elaborant un vídeo amb l’obra que havien treballat fins llavors, els assajos de l'Aula de Teatre van reprendre's a l’octubre, quan les restriccions eren més flexibles, però es van tornar a acabar aviat. Dolors Rusiñol explica que, malgrat els esforços, no funcionava el fet d’assajar amb mascareta, ja que “al teatre necessites veure les expressions per connectar amb els autors, és molt passional”. Així doncs, aquest curs, que acabarà a finals d’abril, ha estat la manera que ha trobat l’Aula de Teatre de poder continuar amb la seva activitat en temps de pandèmia. Els que en formen part afirmen que la seva riquesa recau en “l’aprenentatge col·lectiu i personal” que s'hi fa.