L'equip del projecte PONDERFUL, liderat per Sandra Brucet, professora d’investigació ICREA i coordinadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC, i que reuneix més de 50 investigadors de 18 instituts de recerca de nou estats de la Unió Europea, Turquia i Uruguai, s’ha reunit aquesta setmana per primera vegada per planificar el treball a fer durant els propers mesos a diferents punts del continent europeu. L’objectiu del PONDERFUL, finançat pel programa de recerca Horizon 2020 de la UE, és desenvolupar millors mètodes perquè els estanys –com a solució basada en la natura (Nature-Based Solucions)– puguin ajudar a mitigar el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i proporcionar serveis ecosistèmics.

Durant tota aquesta setmana, l’equip del projecte PONDERFUL ha planificat els cinc components principals del projecte a tot el continent: en primer lloc, desenvolupar un enfocament estratègic per a la interacció amb els grups d’interès (gestors públics i privats, ciutadans, ONG, científics, legisladors...), per garantir que siguin capaços d’implementar eficaçment els beneficis dels estanys com a solucions basades en la natura; en segon lloc, establir millor la relació entre la biodiviersitat dels estanys i la prestació de serveis ecosistèmics, mitjançant la generació de nous conjunts de dades extensius sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics; també pretén establir models que permetin provar i optimitzar escenaris pràctics d’ús d’estanys i solucions basades en la natura, i crear un conjunt de llocs de demostració a tot Europa que mostrin als professionals i als responsables polítics com els estanys poden ajudar a mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.Finalment, l'equip investigador vol assegurar que els resultats del projecte són àmpliament coneguts pels polítics, gestors del territori i altres parts interessades.

“Hem començat a engegar motors d’un projecte que demana molt esforç de coordinació de tots els grups de treball i d’estandardització, ja que a cada país es farà exactament el mateix treball”, explica Sandra Brucet, coordinadora del projecte. Un punt en el qual s’ha avançat durant aquesta setmana és acabar de definir els punts de mostreig, és a dir, la selecció de les característiques que han de tenir les llacunes i estanys on s’estudiaran les mesures de recerca bàsica. En el cas de Catalunya hi haurà sis zones de mostreig.

El mes de març començaran a fer-se les reunions amb els gestors del territori (Generalitat, ajuntaments, universitats, ONG, parcs naturals, etc.) i entre el març i l'abril està previst que puguin iniciar-se els mostrejos estandarditzats a Europa, Turquia i Uruguai, i amb aquesta finalitat ja s’ha preparat un protocol.

La importància dels estanys

El projecte Ponderful, que es va iniciar el desembre del 2020, estudiarà durant quatre anys estanys i llacunes d’arreu d’Europa per concretar quina és la seva implicació en el canvi climàtic. A causa de la seva mida petita, la importància dels estanys ha estat subestimada durant molt de temps. Per exemple, estan en gran part exclosos de la legislació sobre aigües més important d’Europa, la directiva marc de l’aigua a Europa, tot i que està destinada a protegir “totes les aigües”. A Amèrica del Nord, la seva inclusió a les proteccions previstes per la Llei d’aigües netes és controvertida i, en altres àrees, es troben fora dels sistemes regulatoris.

Tanmateix, la investigació realitzada durant els darrers 10-15 anys ha demostrat que, a causa de la seva abundància, heterogeneïtat, biodiversitat excepcional, naturalitat inherent i potència biogeoquímica, els estanys tenen un paper a les captacions, als paisatges i, potencialment a escala continental, que és completament desproporcionat respecte a la seva petita mida. Amb tot, entre els investigadors hi ha una consciència creixent de la seva importància.