La professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació Cristina Fernández ha participat en un estudi que evidencia l’augment del nombre d'hores que els joves universitaris de l'Estat espanyol passen de mitjana al telèfon mòbil. L’estudi “Evolution of the Digital Attention Market in the Pandemic: A Comparative Study of Young Spanish University Students (2019–2021)” realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona  i de la Universidad Autónoma de Bucaramanga (Colombia), a més de Fernández, es va publicar a la revista Sustainability i destaca l’increment d’hores en l’ús d’aparells electrònics durant la pandèmia i anima a reflexionar també sobre l’impacte que les xarxes socials poden tenir sobre la capacitat crítica dels joves.

L’any 2019 una investigació similar mostrava que els joves passaven una mitjana de 31,1 hores utilitzant el telèfon mòbil a la setmana. L’estudi actual mostra un increment del 36% en les hores de consum, arribant a 42,3 hores de mitjana, un creixement del 36% que s’ha produït durant l’època de pandèmia. A més, les dades de l’evolució també mostren que les plataformes dominants (Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, YouTube) no han perdut hores d’ús dels usuaris, i que en canvi les plataformes que han crescut (TikTok i Twitch) ho han fet perquè els usuaris tenen menys hores de descans, estudi, oci no digital o de socialització lluny de les pantalles. Aquest increment en l’ús no ha diversificat les opcions de consum, ja que la majoria dedica més hores a les xarxes mencionades i també a la plataforma de streaming Twitch.

La investigació mostra que els joves passen una mitjana de 10,3 hores a Instagram, 9 a WhatsApp, 7,7 a YouTube i 7,4 a TikTok. A més, també mostra un increment en el percentatge de població que fa servir les plataformes, així un 98% de joves fa servir el WhatsApp, un 96% Instagram, el 76% mira YouTube habitualment, i un 40% té compte a TikTok. En aquest darrer cas, l’any 2019 el nombre d’usuaris no arribava a l’1%.

El perquè de la connexió

L’any 2019 la principal motivació per l’ús de xarxes socials entre els joves era la socialització, però els resultats del 2021 mostren una evolució de nous valors lligats a la lògica que promouen les xarxes socials: Anunciar-se a un mateix, seguir tendències o obtenir reconeixement personal entre d'altres motius, resultats que demostren una penetració dels valors fomentats per les plataformes a la vida dels joves que els interioritzen com a propis. Al discurs dels estudiants s’hi afegeixen elements com el narcisisme, la necessitat de rebre likes o les recompenses emocionals entre altres.

Durant l’estudi els participants van identificar les xarxes amb sentiments negatius i com a generadores de conflicte, però no les volen abandonar per rol que juguen a les seves vides, pel tipus de desconnexió que implicaria i per la por a la desinformació, entre altres elements citats. També es mostren disposats a justificar les pràctiques poc transparents, poc democràtiques i obertament explotadores de les plataformes, com podria ser la venda de dades a tercers. Aquesta part la justifiquen en general argumentant que es tracta d’un quid pro quo pel qual els usuaris utilitzen les xarxes de manera gratuïta i aquestes busquen els beneficis per mantenir l’empresa i els treballadors.

Aquest discurs demostra el poder sobre els usuaris que justifiquen com a beneficiós aquest poder que les plataformes tenen sobre ells. D’altra banda també demostra la consolidació del model del capitalisme cognitiu on les plataformes introdueixen la pèrdua del sentit col·lectiu i individual.