L’èxit assolit per la secció femenina del Barça l’any passat, guanyadora de la Champions League 2021, va suposar un important ressò mediàtic i una gran visibilitat per a l’esport femení, en general, i per a les futbolistes, en particular. En un moment en què cada vegada els mitjans de comunicació estan dedicant més espai i atenció al futbol femení, cal preguntar-se quin tipus de discursos generen i la seva vinculació amb els discursos d’odi. L’estudi Futbol femení i discursos d’odi en la ràdio esportiva, realitzat a la UVic-UCC i que analitza el discurs utilitzat per diverses cadenes de televisió i ràdio que van emetre la final femenina de la Champions League el maig de l’any passat, demostra que, tot i que són residuals, encara es poden observar alguns comentaris masclistes i en els quals es tracta amb inferioritat les jugadores. 

Aquest tracte diferent es fa palès, per exemple, amb l’ús de la paraula “noies” per referir-se a les futbolistes, una paraula amb connotacions infantils i de la qual no es fa servir l'equivalent quan es parla de futbol masculí, tot i tenir mitjanes d’edat molt semblants (25,9 anys en el cas de l’equip femení, 25,6 en el cas del masculí). Aquestes connotacions es van observar principalment a la secció on l’audiència pot enviar missatges de veu: “Es la primera vez que veo un partido de las chicas (...) Y seguro que me engancharé, a partir de ahora, con estas chicas, que me han encantado” (Catalunya Ràdio). Amb tot, de manera similar, al final del partit i durant les celebracions d’un equip i la derrota del seu contrincant, els periodistes fan servir referències a llàgrimes, que si bé serien normals i comprensibles independentment del gènere, no es veuen representades per les imatges de la pantalla.

No obstant això, i tot i la presència d’aquest tipus de discursos, la reivindicació social i mediàtica més gran del futbol femení fa que la celebració de la final de la Champions tingui un tracte més apropiat i normalitzat, que ajudi a reconèixer la capacitat d’atracció d’audiència que té aquest esport. Raúl Martínez Corcuera, investigador del grup de recerca Interactive Media Lab (LMI) de la UVic-UCC i coautor de l’estudi, assenyala: “Els comentaristes cada vegada saben més quin és el seu paper com a agents de canvi per a les audiències” i afegeix que també “apareixen nous discursos que situen l’èxit del FC Barcelona Femení com en un moment de canvi o reivindicació”.

Discursos alternatius

La recerca apunta cap a una presència rellevant de discursos alternatius durant les retransmissions que fan referència a la reivindicació del paper de les jugadores com a figures que marquen un abans o un després, o que actuen com a referent. Aquestes reivindicacions també apareixen en comentaris per part dels periodistes, per tal que el futbol femení pugui gaudir d’un suport mediàtic i econòmic similar al del masculí. L’estudi fa evident la part de responsabilitat que s’ha d’adoptar des dels diferents mitjans de comunicació a l’hora de retransmetre el futbol femení per tal de contribuir a la normalització d’aquest esport i per fer que aquestes emissions siguin de qualitat, sense caure en comentaris despectius, masclistes o infantilitzadors.  

El treball Futbol femení i discursos d’odi en la ràdio esportiva recull els discursos de TV3, Ràdio Nacional d’Espanya, Onda Cero, Cadena SER, COPE, Catalunya Ràdio i RAC 1. A més a més de Raúl Martínez Corcuera, l’han dut a terme Joan Frigola-Reig i Xavier Ginesta Portet, del grup de recerca en Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) de la UVic-UCC.

Aquesta recerca ha estat finançada pel Pacte d’estat contra la violència de gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de l’any 2021 i a través dels fons assignats al Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Els objectius de la recerca eren analitzar el discurs dels mitjans de comunicació del futbol femení i el seu procés de professionalització i espectacularització i, per altra part, avaluar els continguts dels discursos recollits en les retransmissions radiofòniques i televisives de la final de la Champions de 2021 i comprovar-ne el contingut, especialment per detectar la seva vinculació amb discursos d’odi, principalment masclistes.