La directora de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC, Marta Rivera, va participar dilluns passat com a experta a la 5a trobada de la comissió de Recursos Naturals (NAT) del Comitè Europeu de les Regions, amb l'objectiu de debatre un esborrany de dictamen sobre agroecologia.
 
El Comitè Europeu de les Regions (CdR) intervé en diverses etapes del procés legislatiu de la UE i les seves comissions redacten opinions sobre les propostes legislatives. La proposta sobre agroecologia que es va debatre dilluns, en una sessió virtual, la va liderar Guillaume Cros del grup (FR/Greens) i comptà amb la presència d'Olivier Shutter, antic relator de la UE per al dret humà a l'alimentació i actual relator sobre pobresa, sostenibilitat i mtijà de vida, juntament amb Thomas Waitz (Green/AU) i Geneviève Savigny, relatora del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre Agroecologia.
 
El document parteix de deu punts generals que assenyalen la necessitat de tenir sistemes alimentaris resistents i sobirans en què la viabilitat econòmica dels territoris rurals sigui essencial, sobretot ara en temps de pandèmia. També alerta dels perills de l’escalfament global, que fa necessari que la Unió Europea adopti nous enfocaments agronòmics, socials i territorials; i la reducció necessària i urgent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'agricultura, així com la urgència de passar d’una agricultura extractiva a una de circular, entre altres aspectes generals.
 
Seguidament el document passa a definir l’agricultura ecològica com “una forma d'agricultura intel·ligent que combina el rendiment ambiental, econòmic i social, a més de pràctiques agronòmiques i socials que resulten d’experiments innovadors” i n'especifica alguns dels avantatges més significatius, com que redueix l’ús de fertilitzants químics, pesticides i antibiòtics; aprofita al màxim els sistemes com a factors de producció; disminueix la petjada de carboni i facilita la recuperació del sòl, entre molts altres aspectes.
 
El document proposa també unes polítiques de transició cap a l’agroecologia, com ara una reforma profunda de la PAC (Política Agrícola Comuna), que no es pagaria segons les hectàrees, sinó pels actius agrícoles, en funció de l’aplicació de pràctiques agroecològiques.