Amistats i familiars es van aplegar divendres passat a la Sala Segimon Serrallonga per escoltar la lliçó de jubilació de Miquel Caballeria i Suriñach “Ressonància i autoorganització”, que d’aquesta manera posava punt i final a la seva carrera docent després de trenta-dos anys de dedicació. L’encomi va anar a càrrec de Josep Ayats, tot i que estava escrit conjuntament amb Àngels Crusellas que a última hora no va poder assistir a l’acte. Durant la seva intervenció, Ayats va valorar de l’homenatjat “la seva vocació infinita de servei a les necessitats de la facultat” i per extensió també de la Universitat, mentre desgranava la seva trajectòria professional dins la institució.

Miquel Caballeria va arribar l’any 1989-90 com a professor de Càlcul en el primer any de vida de l’Escola Universitària Politècnica d’Osona. Des de llavors va impartir desenes d’assignatures relacionades amb la física i les matemàtiques, va ser director de departament i director de l’Escola Politècnica Superior en el moment que tocava implantar les titulacions universitàries sorgides del Pla Bolonya. Va ser director de la 2a edició de la Universitat d’Estiu el mateix any del reconeixement de la Universitat de Vic, i més tard, responsable del primer Pla estratègic de la UVic (2006-10).

Paral·lelament a la docència i a la gestió, es va dedicar a la recerca des del grup de Morfodinàmica costanera de la UPC, on va fer el doctorat. Durant tots aquests anys va participar en diversos projectes europeus i també en projectes de recerca a nivell estatal que es van anar encadenant en el temps fins al projecte en què treballa actualment, Morfodinámica de playas protegidas en el Mediterráneo frente al cambio climático. 

Sigui per la seva condició de professor “fundador” dels estudis universitaris d’enginyeria a la ciutat de Vic, per ser “a one-club man” o perquè la seva trajectòria va intrínsecament lligada al creixement de la Facultat de Ciències i Tecnologia, Ayats va assegurar que Caballeria “ha estat un referent, tant a nivell humà com en docència i també en tasques de gestió durant tres dècades”.

Un tast de la recerca 

Miquel Caballeria va dedicar la primera part del parlament a revisar la seva trajectòria a la UVic, pel que fa a docència, recerca i gestió. La segona part, en un pla més acadèmic, va voler fer un tast d'allò que ha estat objecte de la seva  recerca: la morfologia de les platges, i es va centrar a explicar els conceptes de ressonància i autoorganització “que competeixen  entre ells com a mecanismes responsables dels processos morfodinàmics que he estudiat”. Al final, Caballeria es va acomiadar fent un agraïment a les persones “amb qui he pogut compartir  les glòries de l’univers i l’emoció que desvetlla la contemplació de la bellesa matemàtica de la natura”.

L’acte fou presidit pel degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia, Sergi Grau.

Aquí teniu el llibret amb l'encomi i la lliçó.