Les ciutats de l’arc mediterrani s’enfronten, des de fa dècades, a un progressiu increment i concentració de la població i a un augment de la construcció i del turisme. Els límits de creixement amb què es troben aquests entorns urbans fa que la correcta gestió dels residus sigui clau per garantir-hi un entorn de vida saludable. Només a Catalunya es generen gairebé 4 milions de tones de residus, de les quals més d’un terç són de residus orgànics. En aquest context, el projecte de recerca científica DECOST (Decentralized Composting in Small to Medium Towns) desenvolupa, durant tres anys, un nou marc de gestió municipal dels residus orgànics per a ciutats petites i mitjanes de l’arc mediterrani. 

L'objectiu és crear sistemes tancats i descentralitzats de compostatge comunitari i domèstic, en què els municipis i els veïns tinguin un paper cabdal a l’hora de valoritzar els residus orgànics i donar-los sortida via projectes d’agricultura urbana, millorant els percentatges actuals de recollida de la fracció orgànica. Actualment, a Catalunya només es recull selectivament entre un 33 i un 36% dels residus orgànics que es generen. El projecte el coordina el Centre Tecnològic BETA (Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental i Alimentària) de la UVic-UCC i està finançat per la Unió Europea a través del programa de cooperació ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme, que hi contribueix amb 2,7 milions d’euros (ME), un 90% del total del pressupost, que és de 3,1M€. 

Vuit socis de sis països i quatre proves pilot
Al DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions públiques, de sis països diferents de l’arc mediterrani: a banda del CT BETA, formen part del consorci l'Università Politecnica delle Marche i l’Ente di Governo Rifiuti e risorse Idriche Basilicata d’Itàlia; la University of Patras, de Grècia; l’Irbid Agriculture Directorate i la Jordan University of Science and Technology de Jordània; la Galilee Society (Arab National Society for Health Research and Services) d’Israel; i la Palestine Technical University Kadoorie de Palestina. 

Al projecte també s’hi han involucrat agències de residus i municipis dels diferents països participants per, segons Joan Colón, investigador principal del DECOST, “formar un equip internacional i multidisciplinari que aporti tant coneixements tècnics com coneixements en l’àmbit local de processos de governança”. Més en concret, un dels reptes del DECOST és implementar experiències demostratives o proves pilot diferents de valorització de residus orgànics municipals que tindran lloc a Espanya, Itàlia, Jordània i Palestina. En totes elles es partirà de la implementació de nous sistemes de compostatge dels residus orgànics municipals de forma comunitària i domèstica.

Dues proves pilot a Osona
Dues d’aquestes proves pilot les desenvoluparan directament investigadors del Centre Tecnològic BETA i tindran lloc a la comarca d’Osona: per una banda, al municipi de Les Masies de Roda, el projecte DECOST incorporarà un sistema de compostadors comunitaris per tot el municipi que permetin tractar la totalitat dels residus orgànics que s’hi produeixen. La prova pilot es posarà en marxa a principis d’aquest octubre, i es farà coincidir amb la implantació del sistema de recollida de deixalles porta a porta en aquest municipi a través de l’empresa mixta Recollida de Residus d’Osona del Consell Comarcal. Divendres passat es va presentar en roda de premsa.

L’alcalde del municipi, Jordi Vistós, va explicar que aquesta és “una oportunitat única per a Les Masies de Roda, perquè es podran tractar els residus orgànics d’una manera singular i efectiva, facilitant encara més el porta a porta als veïns i oferint-los un retorn que els beneficia”. En aquest sentit, Joan Colón va explicar que precisament el retorn social és un dels pilars de tot el projecte DECOST, però també de la prova pilot que es fa a Masies. L’investigador va afirmar que es preveu assolir percentatges d’entre el 70% i el 80% de recollida selectiva, a més d’obtenir una fracció molt més neta en el reciclatge i un producte, el compost, d'alt valor afegit. 

El sistema de funcionament és senzill: el porta a porta afectarà a totes les fraccions de deixalles menys el vidre, que se seguirà duent al contenidor, i l’orgànic, que els veïns abocaran en 16 punts de compostatge ubicats estratègicament arreu del municipi, “en llocs on fins ara hi havia contenidors”. El compost resultant retornarà als veïns que ho desitgin, que podran fer-lo servir com a adob dels seus horts i jardins. La part sobrant es destinarà a projectes d’agricultura urbana d’associacions d’àmbit social. Per a Colón, un dels grans avantatges d’aquest projecte de compostatge comunitari és la seva gestió professionalitzada, que “garanteix un funcionament sense problemes, com ara pudors, i un producte resultant de qualitat òptima”.

En la roda de premsa, el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet, va fer èmfasi en la importància de projectes aplicats com aquest, que “deixen clar que la recerca d’abast internacional no és quelcom rar i llunyà, sinó molt real, arrelat al territori i amb una clara incidència beneficiosa i directa al món local”. La consellera comarcal de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu, va recalcar la importància del treball conjunt entre universitat, centres de recerca, administracions i ciutadania per avançar cap a un context més sostenible, i va afirmar que és responsabilitat de les administracions garantir que iniciatives com l’ENI DECOST es puguin posar en marxa i funcionin. 

Per altra banda, el projecte també permetrà provar un sistema de tractament de la fracció verda al barri de Sant Llàtzer i Quatre Estacions de Vic, basat en el compostatge comunitari, amb la idea de resoldre necessitats actuals d’aquest barri com ara la gestió de les restes vegetals dels jardins.

Valoritzar fins a 2.000 tones de residus orgànics cada any
Amb el nou sistema, els investigadors preveuen reduir els residus orgànics i valoritzar entre 1.500 i 2.000 tones anuals (entre 350 i 500 tones anuals a cada prova pilot). Els equips tècnics del DECOST treballaran en paral·lel per impulsar projectes d’agricultura urbana en què es pugui donar sortida al compost generat. També es faran formacions a personal de les administracions públiques i s’utilitzaran eines informàtiques i aplicacions mòbils per incrementar el coneixement i el compromís de la ciutadania en la gestió de residus.

A llarg termini, va dir Colón, “es tracta d’arribar a un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i inclusiu, alhora que adaptat a la realitat de les ciutats tant del nord com del sud de la regió mediterrània”. Segons l’investigador principal del projecte, “una planificació de residus viable ambientalment i econòmicament només serà factible si incorpora la perspectiva social i adopta un enfocament centrat en les persones, potenciant la societat civil i augmentant la capacitat de creació institucional”. Finalment, es tracta de garantir que les quatre experiències demostratives es puguin reproduir, al finalitzar el projecte, en altres municipis de l’arc mediterrani.