La pandèmia de la covid-19 ha marcat un punt d’inflexió en les nostres vides i, segons el doctor Oriol Mitjà, investigador en l’àmbit de les malalties infeccioses, “hem d’aprofitar aquesta realitat d’ara per repensar la normalitat que teníem”. Segons ell, “la covid és una gran tragèdia que ha de marcar un abans i un després, i no pot ser que ens condueixi al mateix lloc on érem; dels grans esdeveniments, almenys, n’hem de treure un profit”. Així ho va exposar en la ponència Infeccions emergents i preparació pandèmica, que es va fer dimarts al matí a les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) de la UVic-UCC, davant un auditori de 718 persones que l’escoltaven (258 en format presencial i 460 en línia). L’acte va tenir com a obra literària de referència l’últim llibre de Mitjà, titulat A cor obert (Columna Edicions, 2021), preludi de la propera obra del mateix autor, El món que ens espera, que es publicarà el pròxim mes de març.

Oriol Mitjà, que actualment combina la feina al Centre Mèdic de l’Illa de Lihir (Papua Nova Guinea) i la de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, va explicar que “les epidèmies han estat amb nosaltres des de fa molts anys” i que és quan la població comença a viure més amuntegada, a l’edat mitjana, quan comencen a proliferar.  A partir del s. XX tot canvia perquè neixen les ciències biomèdiques més avançades “i a partir de 1950 comencem a tenir antibiòtics per combatre infeccions”. El també investigador de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC va comentar que hi ha cinc estratègies per controlar les infeccions (MDA, cerca intensiva, control vectorial, control veterinari i control d’aigües) i que per combatre-les cal control de fronteres, test-trace-isolate, reducció d’interaccions, un sistema sanitari de qualitat, lideratge i compromís social. En aquest últim punt va dir que “com a societat no hem respost bé a aquesta pandèmia”. “La manca de resposta social ha estat determinant en l’increment de morts; les societats individualistes són les que tenen pitjors resultats”, va afegir.

El ponent va destacar que els objectius davant la covid-19 són l’erradicació, que s’aconsegueix amb la vacunació, i la transició cap a una endèmia, que vindrà determinada pel nombre de casos acumulats i la taxa de mortalitat. “La covid serà amb nosaltres per sempre, però intentarem que no causi mortalitat”, va dir. El doctor Mitjà va avançar que en els 40 anys vinents hi haurà noves malalties emergents i, de fet, “en els pròxims 20 anys s’espera que hi hagi 20 malalties emergents cada any”. Segons els estudis científics, en els 50 anys que venen “haurem d’estar preparats per a una nova covid”. L’investigador va concloure que, amb vista al futur, el que caldrà fer és preparació pandèmica, recerca en antimicrobians i vigilància de la natura.

La presentació d’Oriol Mitjà a les TLC va anar a càrrec de Marina Geli, directora general de la FESS i coordinadora del CESS. Geli va destacar la dilatada experiència d’aquest metge en malalties infeccioses a països tropicals, fet que “li ha permès identificar els canvis en la salut global i local, i prendre decisions”. Geli també va apuntar que aquesta pandèmia ha posat de manifest que cal repensar i disposar de sistemes de salut públics robusts i més flexibles, no defugir el compromís personal, i revisar la governança local i global.