Els dies 13, 14 i 15 de juny va tenir lloc a la Universitat de Tours, França, el congrés internacional Voix Eéduites au Ailence dans l’Historire: rraduction, genre et (Auto)Censure, amb l’assistència d’especialistes internacionals de l’àmbit del gènere, la censura i la traducció.

El dilluns 13 de juny Pilar Godayol, coordinadora del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC), va inaugurar el congrés amb la conferència titulada “Monique Wittig censurada durante el franquismo”. A partir de l’estudi dels expedients de censura de tres obres de l’autora francesa Monique Wittig (El Opoponax, 1969; Las guerrilleras, 1971; El cuerpo lesbiano, 1977), conservats a l'Archivo General de la Administración (AGA), d’Alcalá de Henares, Godayol va exposar com va reaccionar la dictadura, en la seva darrera etapa, davant la possibilitat de traduir obres d’una escriptora considerada subversiva per la dictadura per les seves idees lesbianes radicals; quins van ser els seus censors, i quin tipus de supressions van aplicar a les seves obres. Les traduccions de Monique Wittig, amb les de Simone de Beauvoir i Betty Friedan, van ser clau per als moviments de les dones dels anys setanta a l’Estat espanyol.

El mateix 13 de juny, Carme Sanmartí, professora emèrita de la UVic-UCC i investigadora del GETLIHC, també hi va presentar la comunicació “La recepción de Frankenstein en España entre 1939-1983”, en la qual va analitzar la recepció de la novel·la Frankenstein, de Mary Shelley (1797-1851) a l’Espanya franquista. A partir de l’anàlisi de quinze expedients de censura de l’obra d’aquest període, custodiats actualment a l’AGA, Sanmartí va analitzar-ne la censura administrativa i els criteris a partir dels quals van autoritzar (o no) les (re)traduccions. També va explicar com era representada l’obra als catàlegs morals més rellevants de l’època.