Té la paraula
Té la paraula

Albert Altés: "En el llibre explico que els virus ens han ajudat a evolucionar com a espècie i que els humans no existiríem sense la seva empremta genètica"

16.06.2021
Share

Albert Altés va néixer a Barcelona fa 56 anys i des de ben petit sent una gran fascinació per la ciència en tots els seus àmbits. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Hematologia a l’Hospital de Sant Pau. També es va diplomar en estadística i finalment va assolir el doctorat en Medicina amb premi extraordinari.

Ha compaginat la feina com a metge clínic amb la recerca i amb l’acció social. Fa més de 20 anys que va fundar l’associació de pacients de l’hemocromatosi, una malaltia rara. Ha treballat en diversos hospitals i actualment és el cap del servei d’Hematologia a la Fundació Althaia de Manresa. Des de fa dos anys és professor agregat de Medicina a la UVic-UCC, des d’on coordina un curs de postgrau sobre teràpia genètica i cel·lular CART. Recentment ha estat nomenat president de la Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia. Ara acaba de guanyar el I Premi d'Assaig Ricard Torrents amb l'obra Va de virus.

Què representa per tu el fet d’escriure?

Aquest és el primer llibre que escric. Per a mi no és escriure el que realment centra el meu interès, més aviat és comunicar-me. Degut a la meva feina com a metge sovint he hagut de xerrar en públic, comunicar treballs, projectes, revisions... i això sempre m'ha encantat. De fet tinc addicció a fer-ho, des de sempre, des de petit. En canvi, la feina d'escriure en relació a la tasca de metge es frustrant per a una persona com jo que m'agrada comunicar. La comunicació científica cerca sobretot l'eficiència, transmetre el missatge i ja està. No té a veure amb l'empatia, amb els sentiments, amb la creativitat ni amb les emocions. Simplement és pràctica i sòbria. Mai havia intentat escriure un llibre dirigit a un lector anònim i no company de professió, fonamentalment perquè pensava que no ho faria prou bé i que potser el meu missatge no interessaria massa a ningú. Aquest cop que ho he fet, he comprovat que escriure un llibre és difícil, costós, cansat, però alhora és gratificant i divertit. Però quan guanyes un premi i saps que et publicaran el llibre, es fantàstic.

Què et va motivar a escriure el llibre Va de virus?

En esclatar la pandèmia de la covid-19, durant la primera onada, contínuament escoltava i llegia informacions relatives al nou coronavirus. La por i el desconcert regnaven a l'hospital. Tot eren males notícies. L'expansió de la malaltia ens ofegava i només la nostra capacitat d'organització interna i el valor de tots els meus companys i companyes ens permetia tirar endavant. Vaig voler aprendre més sobre allò que ens estava atacant, sobre els virus. Però no pas sobre la covid-19 en concret. Més aviat m'interessava saber si els virus ens aporten quelcom de bo, a part dels problemes que ens generen. Llegint vaig comprendre que els virus han estat fonamentals per a la nostra evolució, fins al punt que podem dir que formen part essencial de la humanitat. Vaig pensar que havia d'explicar tot això a la gent de forma que ho pogués entendre, honorant pel camí a aquest sistema de coneixement col·laboratiu i universal que anomenem ciència.  

Pots explicar breument als futurs lectors què trobaran en aquest assaig?

Sovint es creu que els virus són elements malèfics decidits a produir catàstrofes a la humanitat. Aquesta és una visió totalment esbiaixada de la realitat. És cert que inicialment vàrem conèixer els virus pels estralls que provocaven, però avui sabem que els beneficis que ens han aportat són infinitament més grans que els danys que ens han causat en el passat. En el llibre explico que els virus ens han ajudat a evolucionar com a espècie i que, de fet, els humans no existiríem sense la seva empremta genètica. Quasi la meitat dels nostres gens són d'origen víric i moltes de les característiques que més ens identifiquen com a humans les vàrem adquirir fa molts i molts anys dels virus. A tall d'exemple, les dones poden gestar gràcies a un gen víric, o alguns mecanismes de la memòria són d'origen víric. El fil conductor del llibre són els virus, però de la mà d'aquest tema explico algunes qüestions de gran interès en el món actual. No defujo defensar algunes tesis que sé que aixecaran polèmica, com per exemple que per ser ecologista de veritat cal defensar l'energia nuclear. Al final el llibre intenta que el lector reflexioni profundament sobre la essència de l'ésser humà i s'adoni que els humans som un producte de l'ordre natural i l'evolució i, en gran part, som un producte víric. Per últim faig un repàs d'alguns fets transcendentals relacionats amb el sistema de coneixement que ens ha permès entendre tot això, és a dir, la ciència, i tot plegat intentant que el llenguatge sigui entenedor per a totes les persones, tinguin o no formació científica. 

Com valores el fet que es convoqui el premi d’Assaig Ricard Torrents?

Molt positivament per dos motius. El primer és que sovint som un país que no recorda els seus herois, i cal fer-ho. El professor Torrents és un erudit que ha lluitat pel nostre país des de fa molts anys, i això cal recordar-ho. D'altra banda, es premia una forma literària, l'assaig, que permet expressar-se a pràcticament qualsevol persona que tingui interès i capacitat de explicar reflexions interessants, siguin del camp que siguin. Per mi és el gènere més entretingut.

Quins altres projectes literaris tens en cartera en aquest moment?

Actualment tinc la sort de coordinar un postgrau de Medicina a la UVic sobre una tècnica per tractar el càncer anomenada CART i que és una combinació d'immunoteràpia, teràpia cel·lular i enginyeria genètica. De ben segur és la teràpia contra el càncer més complexa i ambiciosa de totes les que s'han intentat, i des del seu naixement ja ha salvat molts nens i adults d'una mort segura. Aquesta tecnologia és sorprenent. A tall d'exemple cal dir que utilitza sovint el virus de la SIDA per manipular les cèl·lules immunes per tractar el càncer. Els humans som així, de vegades som terribles, però de vegades som meravellosos. Vàrem saber dominar el foc per als nostres interessos i ara fem el mateix amb un virus que ens volia morts. M'agradaria escriure un llibre que faci aquesta tecnologia accessible per a un lector sense formació científica. M'agradaria poder explicar aquesta tècnica amb paraules fàcils, entenedores i properes a tothom, per poder gaudir junts de l'extraordinària capacitat creativa de l'ésser humà. 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns