L’Anna Andreu i Molina és diplomada en Mestre d’Educació General Bàsica per l’Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes de Vic i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, adscrita a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar a la UVic l’any 1986 i va assumir la direcció tècnica de la Biblioteca l’any 1988, fins que en va obtenir la direcció oficial l’any 2007. Va ser membre del Comitè d’empresa i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes durant dos mandats. El curs passat es va jubilar i per això li fem l’entrevista d’aquesta setmana.                             

Com era la biblioteca de la UVic quan tu la vas conèixer?

Era una biblioteca petita, amb un fons al voltant de 5.000 volums, ben lluny dels aproximadament 120.000 de què disposa ara. Donava servei al professorat, en la seva tasca docent, i als estudiants de l’Escola de Mestres. Hi havia un catàleg de fitxes que redactàvem, escrivíem i ordenàvem manualment perquè ni tan sols teníem màquina d’escriure. Hi treballàvem dues persones, com a becàries, una en torn de matí i l’altra de tarda, i hi havia un responsable acadèmic que era la professora Assumpta Fargas.

Quins són els elements clau que han marcat l’evolució de la Biblioteca tal i com la coneixem avui?

El pas més important va ser la informatització iniciada el 1995, però sobretot la manera com es va fer. No va ser un projecte unilateral i aïllat, sinó que es va planificar amb la voluntat que fos totalment compatible amb el sistema que feien servir les biblioteques universitàries públiques. Això ens va permetre d’integrar-nos al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) el 1998 i més tard, el juliol de 2003, formar part del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) com a membre associat.

D’aquesta manera la biblioteca de la UVic ha pogut treballar sempre en col·laboració amb la resta de biblioteques universitàries, en un entorn professional molt expert, orientat específicament a atendre les necessitats de la comunitat universitària.

Com t’imagines la Biblioteca de la UVic del futur?

La Biblioteca serà, o no serà, en funció del que la institució de la qual depèn la valori, la vulgui i la necessiti.

Les biblioteques ja no són únicament els dipòsits de llibres ben organitzats que eren. Ara es diu que tota la informació és a Internet, que tot és a les xarxes. Però si bé això és cert en part, també ho és que aquesta informació està més dispersa i desorganitzada que mai i que gran part de la informació de qualitat és accessible només pagant.

Per això la Biblioteca ha de ser qui seleccioni, organitzi i doni accés a la informació. Però no únicament això, sinó que també ha de proporcionar als seus usuaris espais adequats on treballar, aprendre i compartir la informació, ben equipats tecnològicament per elaborar-la i crear nou coneixement i per compartir-lo i difondre'l.

És a dir, la biblioteca hauria de reunir o aglutinar una sèrie de serveis que, o bé no es donen, o bé es troben dispersos, la qual cosa els resta efectivitat i coherència.

Ara que ja fa uns quants dies que estàs jubilada, què trobes a faltar de la UVic?

La gent, sens dubte. La gent amb qui he tingut la sort de treballar i que any rere any s’han dedicat intensament a pensar, desenvolupar i posar en marxa projectes i serveis amb la finalitat de facilitar als membres de la comunitat universitària les tasques respectives d’estudi, docència i recerca.

I la gent, usuaris de la biblioteca, a qui ha anat destinat tot aquest esforç i que sempre, d’una manera o altra, han manifestat la seva satisfacció i agraïment.

I tota la gent a qui he tingut el plaer de conèixer i amb qui he compartit tantes coses al llarg de més de trenta anys.

La jubilació és per a tu un punt i a part o un punt i seguit? A què et dedicaràs a partir d’ara?

Crec que la vida és més un punt i seguit sempre, tret de casos excepcionals. És un anar sempre endavant, no parar mai i ara, en aquesta etapa, amb el privilegi de poder-te dedicar a allò que més t’agrada i que et proporciona més satisfacció.

Ara, a part de tota l’activitat que comporta la vida en família i en societat, llegeixo, llegeixo i llegeixo, per plaer. Però també em dedico a fer llargues caminades per la natura, a cuidar el jardí i a viatjar sempre que puc. I com que també hem d’alimentar el cos, passo belles estones cuinant, provant receptes noves i compartint-les amb amics i família.