Anna Fàbregas és diplomada en Ciències Empresarials i llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UVic. L’any 2004 va entrar a treballar a l’Àrea de Màrqueting, de la qual és directora des del 2007. Aquesta àrea sempre s’ha caracteritzat per buscar incansablement noves maneres de donar a conèixer la Universitat. La darrera ha estat la websèrie LISA, una història d’amistat, superació i diversitat, explicada en clau d’humor. És la primera coproducció entre una universitat i una productora audiovisual, que a més de ser un aparador de la UVic immillorable, vol ser molt més que una  producció audiovisual. Ara tot just s’acaba d’estrenar.

D’on sorgeix la idea de fer una websèrie? I quins objectius persegueix?

Val a dir que no va ser ben bé una idea nostra. Per casualitats de la vida, vam entrar en contacte amb la productora Abacus, que ens va fer una proposta molt atractiva ara fa un any i mig. Una websèrie ens oferia un format molt innovador, entre altres coses, perquè ens permetria transmetre una colla de valors d’una manera divertida i amena, molt adequada al llenguatge del públic més jove. A més, era una aposta diferent i innovadora que ens encaixava molt amb la nostra línia de comunicació. Creiem que la Universitat i els seus espais són llocs idonis per a un projecte com aquest, ja que és un altaveu perfecte per transmetre tot un seguit de valors com la superació, l’excel·lència, l’amistat, la diversitat i el respecte, que apareixen a la sèrie.

Per què la protagonista és una noia dins l’espectre autista que estudia Mecatrònica?

De seguida vam veure que el projecte s’havia d’associar als valors de la Universitat i al seu compromís social, i ens vam proposar trencar diversos estigmes. En primer lloc, volíem normalitzar la presència i les experiències de persones dins l’espectre autista en l’àmbit universitari, i contribuir a la seva acceptació i normalització. El fet que l’actriu Emma Cunill estigui dins aquest espectre ha estat clau per al tractament d’aquest tema, ha donat molta credibilitat a la producció i, sobretot, ha ajudat que fos un gran vector de transmissió d’aquest missatge. També vull destacar que tot el procés creatiu ha rebut l’assessorament d’entitats com Asperger.cat.

Per altra banda, també volíem reivindicar la presència de les noies en estudis tradicionalment masculinitzats, com són les enginyeries, i no volíem perdre l’oportunitat de fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre el públic femení. El fet que la protagonista estudiï Mecatrònica va ser una opció molt meditada, ja que aquest grau té l’especificitat de ser molt potent, però singular a l’Estat espanyol, i la websèrie ens ajudava a visibilitzar-lo i a explicar-lo millor.

També volíem vincular la sèrie amb els estudis de comunicació, en especial, amb el grau en Comunicació i Audiovisual. En aquest cas, la coprotagonista i amiga de la Lisa és una estudiant d’aquest grau i això ens permetia donar joc a diferents àmbits de coneixement de la Universitat.  

Tampoc podíem perdre l’oportunitat de vincular l’experiència que suposa tot el procés de producció d’aquest projecte audiovisual tan innovador, que estava en mans de professionals de primer nivell, amb la formació dels nostres estudiants de les titulacions d’aquest àmbit. La nostra voluntat va ser de fer-los-en partícips, la qual cosa propicia un espai de relació molt enriquidor entre estudiants i professionals.

Explica’ns com vau viure el rodatge?

El rodatge es va concentrar en una setmana i va ser molt intens, amb llargues jornades de treball, on es va poder viure l’ambient i el ritme real d’aquest sector. L’equip de rodatge es va instal·lar a Vic i es van anar treballant les diferents escenes i localitzacions tant de dins el campus i els seus voltats com al Seminari de Vic. Va ser divertit, perquè durant tots aquells dies al campus s’hi respirava ambient de rodatge. Val a dir que diversos membres de la comunitat universitària hi van poder participar, gràcies al càsting obert que es va fer prèviament. Actors, actrius i figurants de la mateixa Universitat van donar vida a diferents personatges de la sèrie. Crec que accions com aquesta ajuden a cohesionar i a fer comunitat.

En la producció hi van intervenir diversos estudiants del grau en Comunicació Audiovisual, que hi van participar activament. Com va ser aquesta experiència?

Vam veure en el projecte de la websèrie l’oportunitat d’apropar el món professional als nostres estudiants a través d’una experiència d’aprenentatge innovadora i altament enriquidora, que els havia de permetre viure en primera persona un projecte de primer nivell. El rodatge es va concebre, doncs, perquè també servís d’escenari per a la formació dels nostres estudiants. D’aquesta manera, van assumir diferents rols tècnics, acompanyats dels professionals de la productora i de la facultat. Això va fer que visquessin un aprenentatge experiencial a través de diverses mentories. Es van fer grups, de manera que cada estudiant, en funció dels seus interessos, podia treballar i aprendre dels professionals en els  àmbits de guionatge, producció, making off... i vincular-se a totes les fases del procés.

Esteu contents de com està funcionant? Quina rebuda ha tingut?

De moment ha tingut una gran acollida en tots els públics en general. Darrere de Lisa hi ha valors que interessen molt a la societat i estan a l’ordre del dia, i això ens ho estan demostrant totes les opinions que anem rebent. Hi ha diversos col·lectius dels àmbits de la salut i l’educació als quals ha agradat molt el seu esperit fresc, divertit i innovador, i l’han trobada molt interessant com a material divulgador per als seus entorns. Sobretot associacions relacionades amb l’autisme l’han rebuda de bon grat i han destacat la mirada divertida i sobretot desacomplexada cap a l’autisme. Tenim molt bones sensacions, tot i que encara som en la fase de donar-la a conèixer als mitjans de comunicació..., però creiem que tindrà una llarga vida. Per fer més efectiu el missatge s’ha creat una campanya de sensibilització amb el lema “No soc loser, soc Lisa” amb l’objectiu de comunicar que qualsevol persona pugui sentir que encaixa a la Universitat i revertir la percepció de les persones que s’han vist rebutjades per ser diferents.

Primer el libdub, després el bodydub i el dancedub... ara la websèrie. Ja teniu pensat què vindrà després?

No encara! Però sempre ens ha agradat de treballar en formats innovadors que sorprenguin i que tota la comunitat universitària se’n senti partícip. De tota manera, molta gent ens ha fet arribar que la sèrie se’ls ha fet curta i que estaria bé de poder-ne fer una segona temporada. Però, de moment, gaudim d’aquesta primera i deixem oberta la porta per poder fer-ne una altra. I als que encara no l’heu vist, us hi convido a fer-ho. En aquest enllaç hi trobareu tots els capítols i la informació més rellevant del projecte.

Si m’ho permeteu, voldria agrair la implicació a totes les persones i les àrees que l'han fet possible. Al gerent, Marc Mussons, per confiar en el projecte des de l’inici; a la Facultat d’Empresa i Comunicació, especialment a en Jan Frigola, per la coordinació dels equips de mentoratge entre els estudiants i la productora, i també a Mireia Roca i Aina Planas, de l’Àrea de Màrqueting, per portar-ne el dia a dia i vetllar per al bon desenvolupament del projecte. Així mateix, a la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries, l’UHub, l’Orquestra Inclusiva, el Programa de suport a l’estudiantat, l’Àrea de Comunicació, l’Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals i, en general, a tota la comunitat universitària implicada.