Té la paraula
Té la paraula

Antoni Tort: “L’objectiu era situar els estudis de doctorat al centre de l’activitat acadèmica de la Universitat”

14.04.2021
Share

L’Antoni Tort va ser nomenat director de l’Escola de Doctorat el 2012, un any després de la seva creació. Doctor en pedagogia, i membre del GREUV, va ser director de l’Escola Universitària de Formació del Professorat Jaume Balmes i degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic. Ara que l’Escola de Doctorat fa 10 anys, volem que ens expliqui en quin moment es troba l’Escola i quines són les perspectives de futur.

En quin moment es crea l’Escola de Doctorat? Per què?

L’Escola de Doctorat de la Universitat de Vic es crea a l’abril del 2011 arran de l’aparició, aquell mateix any, del decret que modificava l’estructura dels doctorats en el conjunt de la universitat a l’Estat espanyol, en el marc d’una renovació general en l’àmbit europeu. A la nostra universitat ja hi havia programes de doctorat i s’havien llegit una quinzena de tesis, però es considerà oportú que tot el tercer cicle es desenvolupés al voltant de l’Escola de Doctorat, com va passar a la majoria d’universitats europees. La creació a la Universitat de Vic va ser impulsada per l’aleshores vicerectora de Recerca, la Dra. Marta Otero, que va posar en marxa l’Escola conjuntament amb la professora Montserrat Capellas i Núria Roca i Terricabras com a tècnica de l’OTRI. La incorporació de la figura del director/a i la resta d’òrgans que configuren l’actual Escola es produeix a partir de l’octubre del 2012.

Quins objectius inicials us proposàveu inicialment?

L’objectiu principal era situar els estudis de doctorat al centre de l’activitat acadèmica de la Universitat i no veure’ls com un àmbit específic o colateral, propi d’universitats més grans o amb més anys de funcionament. I en aquest sentit, preteníem que el doctorat s’entengués com a una etapa lògica, posterior i rellevant al fet de cursar graus i màsters. Així mateix, vèiem l’elaboració de tesis doctorals com una peça clau en el creixement que la Universitat havia de fer en l’àmbit de la recerca. Les tesis doctorals, doncs, com a motor i com a conseqüència, alhora, de l’activitat investigadora.

Com valores aquests primers deu anys? Quines han estat les principals fites aconseguides?

La valoració és positiva perquè aquests objectius que hem esmentat s’han assolit; la nostra comunitat universitària, ara UVic-UCC, assumeix amb naturalitat la centralitat dels estudis de doctorat com a element distintiu d’una Universitat que vulgui ser-ho de manera completa. Hem arribat a configurar un mapa de programes de doctorat que reflecteix les nostres potencialitats de recerca i hem superat ja una primera acreditació positiva en els programes que es varen posar en marxa poc després de la creació de l’Escola de Doctorat. No deixa de ser també la conseqüència d’un creixement de la recerca a la UVic-UCC, que és rellevant malgrat les limitacions i les dificultats a l'hora de confrontar-nos amb altres institucions universitàries amb més potencial. Els doctorats són, com he assenyalat, una peça clau d’aquest procés.

Quines perspectives de creixement té l’Escola?

Les perspectives de creixement passen fonamentalment pel creixement en qualitat. També en nombre d’inscripcions als nostres programes, perquè tenim marge de creixement pel cantó de la captació d’estudiants propis (que ha cursat graus i màster als nostres centres) i també en la captació de doctorands internacionals. Però perquè això sigui possible necessitem comptar amb més beques, ajuts i contractes predoctorals per a incrementar la captació de persones tocades per la inquietud i el desig de fer recerca. Per tant, el nombre és important, però també ho són les condicions en què els nostres doctorands i doctorandes elaboren les tesis. I aquí faríem una llarga llista en projecció internacional, en producció de publicacions d’alt nivell resultant de les tesis, en la qualitat de les direccions...

Com te l’imagines d’aquí a deu anys? Com t’agradaria que fos en el futur?

No veig grans canvis en les temàtiques o àrees de coneixement dels programes de doctorat que ja tenim, però sí que esperem un bon creixement tant quantitatiu com qualitatiu vinculat a l’activitat dels diferents centres de la UVic-UCC. Pensem que els estudis de doctorat creixeran en tots aquells estàndards que ens puguin situar com una universitat identificable amb criteris de rigor i de fiabilitat, amb capacitat d’acompanyar en l’aprenentatge i en la investigació, plenament integrada en els debats i processos de recerca a nivell internacional i, alhora, essent útils a la comunitat. Voldríem, efectivament un percentatge molt alt d’estudiants amb contractes predoctorals, amb una vida universitària amb doctorands d’arreu i aspirem a un clar reconeixement a la tasca de direcció de tesis. Probablement també ens veiem en un espai o en unes instal·lacions que afegeixin identitat i presència a l’Escola.

Teniu pensat fer alguna celebració?

 Els deu anys ens agafen enfeinats procurant que la dinàmica de l’Escola de Doctorat rutlli en benefici de tota la gent implicada en els estudis de doctorat, començant per les persones que volen fer la tesi doctoral a la UVic-UCC i continuant per comissions acadèmiques, coordinacions de programes de doctorat, direccions de tesis, personal tècnic de l’Oficina de Doctorat, etc. Fa pocs dies hem realitzat la segona edició de la Doctoral Training Week i hem acabat també d’elaborar un breu informe per als òrgans directius de la Universitat amb perspectives de present i de futur. Però, sí, trobarem la forma i l‘avinentesa per celebrar-ho al llarg d’aquest any, esperant també que la pandèmia afluixi...

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns