Carme Garolera és ATS per la Universitat de Barcelona, diplomada en Infermeria i en Fisioteràpia. És màster en Envelliment actiu i postgraduada en Gerontologia i geriatria. Va entrar a treballar l'any 1999, quan tot just es posaven en marxa els estudis de Fisioteràpia a la UVic. La seva docència sempre ha estat relacionada amb l'àmbit de la Fisioteràpia, concretament amb Traumatologia, Ortopèdia i Reumatologia. També amb Geriatria. Des que va acabar els estudis de Fisioteràpia no va deixar de tenir mai un peu en l'atenció assistencial, cosa que li va facilitar poder transmetre els coneixeiments i les experiències als alumnes. Aquest any ha rebut la insígnia de la Universitat amb motiu de la seva jubilació.

Recordes com va ser la primera classe a la UVic? Com eren aquells temps?

Més que la primera classe, el que recordo són els primers dies amb molta intranquil·litat, nervis i dubtes. Seré capaç de transmetre els coneixements necessaris als alumnes perquè arribin a ser bons professionals? Tindré les competències i habilitats en les tècniques terapèutiques i humanes? I sobretot, els sabré transmetre il·lusió i passió per la feina?

Tinc records molt bonics del principi, perquè pràcticament coneixia tots els alumnes. Dins de l’assignatura fèiem lectures d’articles que després debatíem en una posada en comú. Anàvem a veure intervencions quirúrgiques, convidàvem companys fisioterapeutes de diferents hospitals que eren experts en diferents temes relacionats amb el contingut que impartia...Podíem organitzar moltes activitats, ja que era una assignatura anual i això permetia aprofundir i ampliar continguts. 

Des de llavors fins ara, com han evolucionat els estudis de Fisioteràpia? En què han millorat? 

Els plans d'estudi de Fisioteràpia han anat evolucionant i millorant. Han incorporat la recerca, l'evidència científica, més formació continuada i branques humanitàries que milloren els coneixements. 

Quins aprenentatges has fet a la UVic que t’acompanyaran sempre? 

Durant aquests anys a la UVic, l’aprenentatge ha estat tant a nivell personal com professional. Sempre he tingut inquietud per conèixer, i el fet de poder treballar amb companys fisioterapeutes de diferents àmbits m'ha enriquit molt. Però també he après molt dels alumnes i tinc bons records d’alguns cursos. 

Què és el que trobaràs a faltar més 

El que més trobaré la faltar és la gent, sens dubte. Quant tenia un problema, de l’àmbit que fos, sempre hi havia algú a la UVic disposat a donar-te un cop de mà.  

A què et dediques ara que tens més temps? 

Després de la jubilació tenia projectes que no he pogut dur a terme per la maleïda covid-19, però els guardo per més endavant. En el meu temps lliure vaig fent esport, lectura i cinema (a la televisió). Continuo, dintre del que ens permet la situació, fent activitats i trobades amb companys i companyes de la feina. També  he estat iaia per primera vegada i és una cosa fantàstica a la qual puc dedicar més temps. En general procuro poder fer les coses sense presses  i més tranquil·lament, i això també és un aprenentatge!