Skip to main content

Té la paraula

Eduard Comerma: “La visió que hi ha dels professionals de l’activitat física i l’esport ha canviat i s’ha anat consolidant com una professió important per a la nostra societat”

Share

Eduard Comerma és llicenciat en Educació Física per l’INEFC i màster en Educació Inclusiva per la UVic-UCC. Va començar a treballar a la UVic el curs 2000-2001, i el 2007 va ser nomenat director de Departament d’Expressions Artístiques, Motricitat Humana i Esport, càrrec que va deixar per assumir la coordinació del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) fins al dia d'avui. És membre del grup de recerca en Educació Física (GREF), tot i que enguany s’ha incorporat també al grup de recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD). Aquest any els estudis de CAFE celebren 20 anys.

Per què creus que es van implementar els estudis de CAFE ara fa 20 anys?

La veritat és que no ho sé del cert perquè jo encara no hi era. Fins a l’any 2000, a Catalunya només hi havia l’INEFC de Barcelona i de Lleida que impartien els estudis de CAFE, amb una demanda molt alta, i amb una exigència acadèmica i física molt gran per poder-hi accedir. Suposo que va ser fruit d’aquesta gran demanda que es va permetre a altres universitats poder impartir els estudis de CAFE.

També crec que l’acord entre Ajuntament de Vic i Universitat, cedint les instal·lacions esportives de la ciutat, va ser clau per facilitar que es poguessin implementar aquests estudis. I estic segur, també, que l’equip de Deganat de la Facultat d’aquell moment, encapçalat per l’Antoni Tort i en Sebastià Riera, van estar atents al moment i van ser valents d’obrir les portes de la Facultat a un àmbit de coneixement ben diferent.

Per què hi ha tanta demanda sostinguda en el temps per a aquests estudis?

Diria que hi ha diferents factors que ajuden al fet que hi hagi una demanda tan alta. D’entrada, l’esport ha evolucionat molt en aquests últims 20 anys, i la visió que hi ha actualment cap als professionals de l’activitat física i l’esport també ha anat canviant i s’ha anat consolidant com una professió important en la nostra societat.

També és cert que la pràctica esportiva a Catalunya ha augmentat molt en les últimes dècades, i això també fa que molts d’aquests practicants vulguin fer de la seva passió, la seva professió.

Finalment, diria que el fet que hi hagi diferents estudis afins de cicles de grau superior, també fa que la demanda a Catalunya i la resta de l’Estat espanyol sigui alta. Penseu que més de la meitat dels estudiants que accedeixen al grau en CAFE a la UVic provenen d’algun cicle de grau superior de l’àmbit de l’activitat física i l’esport.

Quines diries que són les claus de l’èxit dels estudis de CAFE de la UVic-UCC?

Ufff! No sé gaire per on començar. Diria que una de les claus principals són els nostres estudiants. Tot i que els alumnes de CAFE tenen fama de ser moguts i inquiets, també són molt treballadors, responsables i agraïts. Penso que mentre aconseguim que els nostres estudiants surtin del nostre grau ben preparats i contents d’haver passat aquests anys amb nosaltres, tenim assegurat l’èxit dels nostres estudis.

Una altra clau importantíssima és el professorat. Poder tenir un equip de professors ben cohesionat i motivat és bàsic per poder mantenir un nivell de qualitat alt en el grau. Hem de vetllar perquè aquesta motivació no baixi i arribin cada dia a l’aula amb més ganes que el dia anterior.

Així mateix, crec que la ciutat, la Universitat, la zona esportiva amb les instal·lacions que utilitzem i l’entorn natural que tenim és un embolcall que fa molt atractiu el nostre grau.

Quin paper hi juguen els laboratoris i el CEEAF?

El grau en CAFE  té un alt percentatge d’assignatures molt pràctiques. Algunes d’aquestes assignatures es realitzen en instal·lacions esportives municipals o privades de la ciutat (pavellons, camps de futbol, gimnasos, rocòdrom, piscines, camp de rugbi, pistes d’atletisme, pistes de tenis); altres es realitzen aprofitant l’entorn natural de la ciutat, i d’altres es duen a terme en el laboratori d’entrenament i valoració funcional o en el laboratori d’anàlisi de l’esport. Tots aquests espais específics ens permeten, sobretot, treballar de forma aplicada diferents continguts vinculats als esports, a l’entrenament esportiu, la prevenció de lesions i la millora de la qualitat de vida.

La creació i consolidació del CEEAF ha sigut una altra peça clau per millorar en la recerca i la transferència de coneixement en l’àmbit de l’activitat física i l’esport. El centre utilitza els mateixos laboratoris per desenvolupar diferents projectes on el professorat desenvolupa la seva recerca.

Quins són els reptes de futur que us proposeu?

Com a repte més important, ens agradaria consolidar el campus de la Zona Esportiva, com a centre neuràlgic per al nostre grau i la resta de graus i màsters vinculats a l’activitat física i l’esport. 

La zona esportiva ja està molt ben equipada amb instal·lacions esportives municipals, i ara ja hi tenim un parell d’aules, el CEEAF, dos laboratoris i un gimnàs prou ben equipat. Però poder acabar la segona fase de l’edifici que ja hi tenim permetria disposar de tres aules més i una organització diferent dels laboratoris, que reforçaria molt el campus i, fins i tot, permetria ser el punt de referència del servei d’esports de tota la Universitat. 

Com a repte més acadèmic, ens agradaria acabar de desplegar el doble grau CAFE/MEP amb ordre i qualitat.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns