Una de les noves assignatures que s'ha començat a impartir aquest 2020-2021 a la Facultat de Medicina, amb el desplegament del quart curs del grau, és la d’Endocrinologia Reproductiva, que l'alumnat va cursar el passat mes d’abril. La seva coordinadora és la Dra. Elena Carreras, cap d'Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i presidenta del consell assessor per les Polítiques de Gènere en Salut. Aquest curs Carreras també ha participat en l’assignatura "Exploració II".

Què la va portar a incorporar-se a l’equip de la Facultat de Medicina com a professora?

Després de passar molt de temps fent docència en l’àmbit de la Medicina, la vida m’ha donat una segona oportunitat d’ensenyar a futurs professionals, de tornar a començar a les aules amb una perspectiva diferent de tot el que suposa i comporta el mestratge. No passa gaire sovint que et sorgeixi una oportunitat com aquesta, de fer classe amb una metodologia així de nova i innovadora, que és realment atractiva. En el cas de la meva assignatura, per a mi era molt important poder incorporar una visió de gènere que a vegades es fa molt difícil d’entendre i d’explicar i que alhora considero essencial. Tenir l’oportunitat d’explicar-ho als futurs metges i metgesses des de les aules d’una facultat em va semblar un regal.

Què destacaria d’aquest projecte de Facultat de Medicina i del pla docent del grau que s’hi imparteix?

El mètode està tan ben pensat que no és, podríem dir-ne, docent-dependent. És a dir, el seu gran mèrit és que, vulguis o no vulguis, acabes fent participar l’alumnat i, vulgui o no vulgui, l’alumnat acaba participant activament. En altres models docents amb què he treballat s’acaba fent participar l’alumnat a expenses de la teva força de voluntat o tossuderia personal, però no perquè hi hagi un mètode que ho propiciï. En canvi, aquí el mètode docent està escrit, s’aplica i funciona. En el fons, el que fem a la Facultat és aplicar el mètode científic a l’ensenyament, cosa que ja va sent hora que succeeixi, en ple segle XXI.

Com ha estat la seva experiència com a docent amb aquest canvi de mètode?

Canvi de mètode i canvi d’escenari, perquè es va escaure que la meva entrada a la Facultat va coincidir amb el pas forçat de la docència presencial a la virtual. I això, pels que portem molts anys fent classes presencials, també és un repte. Però la valoració que en faig és positiva: la veritat és que quan t’acostumes a aquest sistema virtual també hi trobes molts avantatges, com per exemple que garanteix un ordre que en les classes presencials costa més de tenir. Ara s’ha de començar i acabar a l’hora, no hi ha interferències no volgudes a la classe, i alhora la interacció de preguntes es pot mantenir igualment.

Li ha costat l’adaptació al nou mètode?

No m’ha costat, però estic convençuda que el mèrit, més que meu, és del mètode en si mateix i dels alumnes. M'he adonat que el meu equip i jo ho hem tingut fàcil, perquè impartim l’assignatura als i les alumnes de quart, que havent arribat a aquest curs tenen el mètode absolutament integrat. De fet, som nosaltres les que ens hem hagut d’adaptar i ells ens ho han fet molt planer.

Vostè és la coordinadora de l’assignatura "Ginecologia i obstetrícia", de quart curs. Com l’ha plantejat i quins són els elements clau d’aquesta matèria?

L’especialitat, que a la UVic-UCC es diu Endocrinologia Reproductiva, engloba l’obstetrícia, és a dir l’embaràs, el part i el postpart, i la ginecologia, que fa referència a tots els aspectes del sistema reproductiu femení al marge de la gestació. A més, inclou una tercera pota, que cada vegada és més important, que és la reproducció assistida.

El gran repte i la grandesa de l’obstetrícia és el fet que tens dos pacients alhora: la mare i el fetus. I el gran problema és que a vegades som tan bons cuidant el fetus que ens oblidem de la mare. Cal corregir aquest error, hem de tenir una cura extraordinària del fetus alhora que donem més importància a la figura de la mare, i per extensió a la seva parella i el seu entorn. Aquest binomi, que ha quedat erròniament separat els últims anys, el recuperem en aquesta assignatura.

Des del punt de vista de la ginecologia i també de la reproducció, el que destacaria és que donarem una visió molt més respectuosa de la dona a qui estem tractant. Hem d’ensenyar als futurs metges què han de fer davant de cada cas, diagnòstic i pacient, però també, i sobretot, hem d’ensenyar-los a fer-ho amb molt de respecte i molt de tacte. No és cap secret que l’exploració física de la pacient, en la nostra especialitat, pot ser i sovint és un desastre, perquè es deixa la dona en una situació de vulnerabilitat extrema, i per això és essencial tenir eines per mitigar-la. Cal introduir-hi elements essencials, que semblen evidents, però que sovint no es practiquen, com ara demanar permís per fer una exploració o un tacte, o intentar que la pacient vegi i sàpiga què li estàs fent en tot moment.

Creu que l'estudiantat de la Facultat, que són els metges i les metgesses del futur, canviaran la visió o el plantejament de la Medicina i l’atenció al pacient a partir del plantejament actual de la docència?

Absolutament. El que jo espero és poder transmetre això amb tanta passió i convicció que quan surtin a fora, arribin als hospitals i vegin escenaris que no són els desitjats, siguin capaços de defensar els que ells han après, i puguin treballar sense contagiar-se de les rutines i els mals hàbits que són tan comuns i que no haurien d’existir.