Eva Espasa és Premi Extraordinari de Doctorat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Va venir a la UVic l'any 1995 com a professora del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la Universitat. Actualment, té l’acreditació de professora catedràtica i tres sexennis de recerca. Els seus interessos de recerca són la traducció audiovisual i teatral, així com els estudis de gènere. És fundadora i coordinadora del grup TRACTE (Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori), membre fundadora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UVic-UCC i assessora de la col·lecció “Capsa de Pandora” d’Eumo Editorial. Des de fa dos mesos és la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC.

Què et va fer acceptar el càrrec de vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement? 

Després de 27 anys a la UVic, vaig considerar que era el moment d’implicar-me a fons en la institució i fer-ho en un àmbit molt relacionat amb la meva trajectòria acadèmica, com ho és la recerca. Assumeixo aquest càrrec com un repte, amb voluntat de servei, de diàleg i d'aprenentatge. 

Quina és la radiografia que has pogut fer de la recerca a la UVic-UCC, ara que ja fa uns dies que ets en el càrrec? 

Ara farà dos mesos del nomenament des del Patronat. La primera etapa de tot projecte consisteix en una anàlisi de la situació i les seves necessitats. Ara tinc el repte d’actualitzar el mapa de la recerca i la transferència de coneixement a la UVic-UCC, en un entorn canviant. Per això des del Vicerectorat estem analitzant les diferents estructures de recerca, quant a agrupacions (CERT, grups de recerca i càtedres) i quant a potencial investigador dels diferents agents implicats. Això és una tasca d’equip, que implica l'escolta a la comunitat, i compta amb la complicitat del Rectorat i de la imprescindible tasca de l’OTRI, així com de la Comissió de Recerca, un equip amb una voluntat constructiva molt potent. La UVic-UCC té bona recerca, que vetllarem per potenciar i articular, per tal de reforçar sinergies entre les iniciatives existents.

Quins són els reptes estratègics que et planteges en el teu mandat? 

La internacionalització de la recerca és el primer repte d’aquest vicerectorat, que amb el lideratge de l’adjunta Mireia Canals i l’acompanyament de l’OTRI, es proposa un pla de treball per augmentar la presentació de projectes competitius, especialment europeus.  

Aquesta internacionalització és compatible amb l’arrelament al territori, una característica de la recerca i la transferència de coneixement de la UVic-UCC, sovint en projectes que es poden escalar posteriorment en un context més ampli. Aquests reptes són respecte a l’abast de la recerca i transferència. Quant als àmbits de coneixement, treballarem perquè totes les experteses UVic-UCC siguin visibles en les estructures de recerca.  

Un repte important és captar i retenir talent amb perfil investigador destacat, així com vetllar per les hores de dedicació de recerca del PDI. 

Tots aquests reptes impliquen un treball molt específic des del Vicerectorat de Recerca i Transferència i Coneixement, però també molt transversal, ja que la recerca no pot pas estar aïllada de la resta d’àmbits del Rectorat, ni de la transversalitat de tasques del personal de la UVic-UCC, en el marc d’una cultura basada en la transparència i la rendició de comptes. 

El conseller  Nadal en l’acte d’inauguració de curs es feia ressò de la percepció generalitzada que en recerca anàvem pel bon camí. Quins creus que han sigut els factors d’aquest canvi? 

Tot canvi parteix d’una continuïtat. La recerca és una cursa de fons. Els resultats de la recerca actual no serien possibles sense la tasca feta des del principi. Des del personal que ja feia recerca i que va permetre el pas dels Estudis Universitats de Vic a la constitució de la Universitat de Vic. També, des de la constitució dels primers grups de recerca i la seva dotació de recursos, amb el vicerector Ramon Coy; l’establiment dels dos primers plans de recerca i les primeres intensificacions de recerca, amb Josep Maria Serrat; la creació de l’OTRI, amb Robert Ruiz; el seu ple desplegament, la creació de l’Escola de Doctorat i els primers CERT, amb Marta Otero; la promoció de la mobilitat i la projecció de la recerca, amb Jordi Villà, i els reptes de fomentar, en temps de pandèmia, la recerca, les noves convocatòries de grups de recerca i de personal investigador, amb Jordi Collet. 

Has arribat en el càrrec després de l’entrada a la UVic-UCC en els rànquings THE WUR. Com assumeixes aquest repte? 

Sortir als rànquings és fruit de la bona feina feta des de fa temps, com sempre insisteix el rector. Igualment, és important analitzar aquests rànquings, els punts en què destaquem i els que hem de reforçar. Això ha de ser compatible amb una necessària revisió de l’avaluació de la recerca, com la que s’està promovent en l'àmbit europeu, amb criteris qualitatius, basats en la revisió des de les persones expertes en l’àmbit, que permetin fer aflorar recerques disruptives i innovadores, des del potencial que té la UVic-UCC. 

Fa poc s’ha produït una reestructuració dels grups de recerca. Quin era l’objectiu d’aquesta reestructuració i quins beneficis perseguia? 

L’any 2022 va arribar la convocatòria SGR de reconeixement dels grups de recerca per part de la Generalitat de Catalunya. Bona part de la reestructuració, com ja va passar en convocatòries SGR anteriors, va sorgir dels criteris que ens venien marcats, en un context de canvi legislatiu sobre recerca, en els àmbits estatals i catalans. Tanmateix, els criteris externs, alhora que ens condicionen, ens obliguen a reflexionar sobre les estructures de recerca de la UVic-UCC. Tot això, ho va assumir l’anterior vicerectorat. En aquest vicerectorat tenim el repte de vetllar pel seu ple desplegament. 

Parlem de transferència de coneixement. En quin estat de salut es troba la transferència de coneixement de la UVic-UCC i quins reptes té al davant? 

La transferència de coneixement ha crescut de manera sostinguda els últims anys, tant en nombre de contractes com en import obtingut. No obstant això, és imprescindible i cal continuar potenciant-la. Proporciona un arrelament al territori, un diàleg amb diferents agents (empreses, associacions, institucions...), en un contínuum amb la recerca. Perquè pugui créixer encara més, hi abocarem més suport i recursos. Cal fer notar que en les XXVIII Jornades d'Investigació de les Universitats Espanyoles que van tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de novembre de 2022, se n’ha reclamat la importància, per potenciar-ne el reconeixement en la carrera investigadora.

Finalment, vull manifestar la meva voluntat d’escolta i diàleg amb la comunitat universitària de la qual formo part i en la qual m’he vinculat amb compromís des del primer dia. La porta del despatx està oberta.