Skip to main content

Té la paraula

Eva Funoll: “La recerca ha de ser la punta de llança d’una comunicació transversal i estratègica de la Universitat”

03.12.2020
Share

Eva Funoll és llicenciada en Periodisme i postgraduada en Periodisme de Proximitat. Fa gairebé cinc anys que forma part de l’Àrea de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals de la UVic on, entre altres temes, s’ha encarregat de la comunicació científica i ha estat responsable de comunicació de la Facultat de Medicina. Aquest 2020 ha assumit el càrrec de directora de l’Àrea. Durant una dècada, Eva Funoll va treballar en diferents mitjans de comunicació, com El 9 Nou i El 9 TV, i va ser col·laboradora d’altres, com el llavors diari Avui. El 2010 va fer el salt a la comunicació empresarial i corporativa i durant sis anys va desenvolupar projectes de comunicació tant per a empreses privades com per a institucions públiques.

Quina és la feina que fa la directora de comunicació de la UVic?

En primer lloc, l’Àrea de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals, i per tant la seva directora, s’encarrega de dissenyar l’estratègia comunicativa de la institució i de marcar les directrius dels seus discurs públic i posicionament, així com d’elaborar i implementar el pla de comunicació. Però dir que això ho faig tota sola seria molt ambiciós, alhora que inexacte i poc coherent, ja que una tasca d’aquestes característiques s’ha de fer d’acord amb els principis fixats en el pla estratègic i les decisions preses en els diferents òrgans de direcció i en estreta coordinació amb ells.

De manera més precisa, a l’ACCRI aterrem aquesta estratègia comunicativa en accions concretes que ens permetin posicionar i fer rellevant la institució d’acord amb els criteris de prestigi, notorietat, qualitat i bon tracte. Un dels aspectes essencials d’aquesta feina és captar els fets més rellevants que es produeixen a la Universitat i divulgar-los tant a dins de la institució com a fora, per tal que tinguin el màxim de rellevància. Per això m’agrada dir que l’Àrea de Comunicació és absolutament transversal a la institució perquè, de fet, només així podem aconseguir els nostres objectius. En conseqüència, ens cal la complicitat de la resta de la comunitat universitària, que d’una banda duu a terme projectes d’interès i de l’altra col·labora amb nosaltres per fer-los visibles. I per sort sempre comptem amb la predisposició del PAS i del PDI.

Tot i que ara n'ets la directora, ja fa uns anys que treballes a l'Àrea. De quines fites estàs més contenta?

Els gairebé cinc anys que he estat a l’Àrea han passat volant, i alhora tinc aquella sensació que formo part de la comunitat UVic des de sempre. Precisament pel que deia que la de comunicació és una àrea absolutament transversal, m’he pogut amarar de la institució de dalt a baix i l’he pogut conèixer des de totes les seves vessants: acadèmica i de docència, de recerca i institucional. Aquesta experiència “sobre el terreny” m’és molt valuosa en l’etapa que entomo ara.

Com que l’ACCRI és una àrea petita i compacta, en la qual treballem molt coordinats i fent molta pinya, he vist la institució des de totes les seves vessants, comunicativament parlant. Però estic especialment satisfeta d’haver pogut ser part activa en el desenvolupament de dos projectes: en primer lloc, el desplegament de la comunicació científica, que hem treballat estretament amb la Unitat de Divulgació Científica de l’OTRI. La recerca a la UVic-UCC ha crescut de forma exponencial al llarg dels darrers 10 o 15 anys, i els projectes que s’hi duen a terme són d’una gran qualitat. Però si no expliquem el que fem a la societat, si no fem aquesta tasca de comunicació i de divulgació, ens quedem a mitges, i alhora desaprofitem un potencial immens per al posicionament i el prestigi de la institució. La recerca, m’agrada dir, ha de ser la punta de llança de tota una estratègia comunicativa molt més profunda de la Universitat.

En segon lloc, poder-me implicar en el projecte de la Facultat de Medicina i assumir-ne la responsabilitat des del punt de vista comunicatiu, en coordinació amb les directores general i executiva de la FESS. Això m’ha permès endinsar-me en un altre món, el de la comunicació en la salut, un àmbit de coneixement estratègic per a la Universitat que hem de saber explicar molt bé.

Quins son els projectes i les prioritats de l’Àrea de Comunicació a curt, mitjà i llarg termini?

La feina feta a l’ACCRI els últims anys ha permès estructurar molt bé com ha de ser i com s’ha de fer la comunicació a la Universitat, i per tant crec que estem orientats en la bona direcció. Una de les nostres principals responsabilitats, ara, és incrementar la repercussió pública de la institució. Però també hem de seguir millorant la comunicació interna i explicar, tant a dins com a fora, la recerca, la internacionalització, la metodologia docent que ens és pròpia, els projectes estratègics i el model d’universitat territorial. Alhora hem de treballar per fer una comunicació coherent i unificada amb la resta d’entitats federades de la UVic-UCC, mantenint les singularitats i especificitats que ens són pròpies. Un cop posat sobre el paper... no és pas poca cosa!

Vas assumir el càrrec de directora, primer en funcions i després de forma definitiva, en plena pandèmia. Com ha estat l’experiència?

Em sembla que dir intensa és quedar-se curta, però és que l’any ha estat complex, diferent i de canvis per a tothom. Ens hem hagut d’enfrontar a situacions que, també des del punt de vista de la comunicació, tan interna com externa, no havíem hagut de viure mai fins ara, i per tant hem trepitjat terreny nou i insegur, amb l’afegitó que tot plegat ho hem hagut de fer des del món a vegades surrealista del teletreball.

Crec que per a mi el més difícil d’aquesta etapa ha estat precisament això: fer tot el que hem fet des de la distància, sense la gratificació que suposa el contacte físic i proper del dia a dia de tot l’equip, sense poder-nos reunir a l’entorn d’una taula i sense mascareta. Però estic molt satisfeta de com ens n’hem sortit, i d’haver estat capaços no solament de continuar els projectes que teníem definits, sinó d’impulsar-ne de nous. Crec que en un context com aquest la creativitat i la flexibilitat, juntament amb la bona predisposició de tothom han estat claus.

Alhora, els últims mesos han estat d’un enorme creixement personal i professional, de molta feina, però també molt gratificant. Malgrat tot allò difícil, dur i complex que hem viscut, tancaré aquet 2020 amb un balanç més que positiu, i això, en l’àmbit professional, també ho dec a diferents persones: en primer lloc a tot l’equip de l’ACCRI, que des del primer moment m’ha donat suport en la nova etapa i m’ha fet confiança, treballant braç a braç i també essent crítics quan ha calgut; en segon lloc a la coordinadora de Desenvolupament de Polítiques Corporatives, Meritxell Borràs, que ha confiat en mi i m’ha acompanyat en tot el camí, i finalment a la institució en si, que m’ha donat aquesta oportunitat professional.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns