Jacint Torrents i Buxó és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB i doctor en Antropologia Cultural per la UB l'any 2013. Des de l'any 1983 imparteix docència en els àmbits de la didàctica de les ciències, les ciències socials, festes i jocs populars i antropologia. Ha format part dels grups de recerca GREUV i CODI, especialitzant-se en didàctdica del patrimoni i etnologia dels pobles pagesos. Ha estat vinculat a la Càtedra d'Agroecologia i és membre fundador de la Xarxa de Patrimoni Rural Ecomuseu del Blat. És autor de Gegants i caps de llúpia. La tradició gegantera a la ciutat de Vic (1999), Femer fa graner. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX (2009), i Pa flequer, la cultura d'un aliment bàsic (2019), entre altres publicacions. En un altre ordre de coses, ha estat una de les estrelles indiscutibles dels Pastorets de la UVic durant molts anys i, si no anem equivocats, hi tornarà aparèixer aquest any. Amb motiu de la seva jubilació, li dediquem aquesta entrevista. (Foto: Adrià Costa: Nació Digital)

Què et va portar a ser professor de l’Escola de Mestres?

La proposta per part de l’Assumpta Tort per fer l’assignatura de Geografia de Catalunya als estudiants de primer curs de la diplomatura de Mestres. Això va ser l’estiu de l’any 1983, ja que ella la deixava perquè li havia sortit una plaça de professora a l’institut de Manlleu.

Ets un professor amb vocació de pagès, o un pagès amb vocació de mestre? 

Voldria que fos la segona opció, però em temo que encara estic a la primera, tot i que darrerament m’hi faig molt per ser un pagès amb vocació de mestre.

El teu interès ha estat sempre la pagesia, les tradicions ancestrals... per què aquest àmbit? 

La meva manera d’acostar-me a les cultures prové dels meus estudis d’antropologia i de la perspectiva cultural que m’han donat els viatges. A l’hora de triar un àmbit dins de la disciplina em vaig decantar cap a la cultura popular del meu entorn, deixant de banda altres mons mès exòtics, a fi de conèixer millor els meus origens.

Què trobes a faltar del contacte amb la docència? I de la UVic en general?

El relacionar-me amb companys de feina i estudiants. Transitar pels espais que he vist evolucionar durant una colla d’anys i que ja m’havia fet meus.

Explica’ns a què et dediques, ara que tens més temps lliure?

A endreçar els trastos de casa, de la vida i de les aficions. Continuo fent etnologia de la cultura dels pagesos, cultivo un hort i crio bestiar a petita escala. Crec en els camins que porten cap a l’autosuficiència alimentària seguint els principis de l’agroecologia i els cicles naturals.