Té la paraula
Té la paraula

Josep Eladi Baños: "Agraeixo la dedicació incondicional de tothom per superar incerteses, problemes sobrevinguts i noves necessitats docents, en aquest curs tan complex"

14.07.2021
Share

Josep Eladi Baños Díez (Sabadell, 1958) és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona amb premi extraordinari (1988) i catedràtic de Farmacologia (2011) del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF. L'any 2018 va prendre el càrrec de rector de la UVic-UCC. Coincidint que avui hem celebrat l'acte de cloenda de curs a l'Aula Magna que ha posat simbòlicament el punt i final a les activitats acadèmiques, hem volgut entrevistar-lo perquè faci balanç d'aquest curs  tan complicat que hem passat, el qual ha coincidit amb la culminació de la meitat del seu primer mandat.

Justament avui posem punt i final a un curs que va començar essent atípic i que ho ha estat fins al final per a tothom: PDI, PAS i estudiantat. Quina valoració en fas ara que s’ha acabat?

El curs 2020-2021 ha estat el més complex i inusual que hem conegut tots els que encara estem en actiu. A més, ho ha estat dins d’una afectació mundial, cosa que li afegeix encara més singularitat. Veníem d’una important afectació de la normalitat acadèmica de la segona part del curs anterior. Hem incorporat la presencialitat de forma progressiva, però insuficient, i hem fet grans esforços per mantenir la dualitat obligada entre les activitats dels estudiants a la universitat i un grau important d’ensenyament virtual. Això ha afectat especialment les activitats pràctiques, sobretot les externes, i la mobilitat internacional. Tot plegat ha causat un important esforç addicional que ha deixat tota la comunitat prop de l’esgotament.

Crec però que la Universitat ha tingut una adequada capacitat de resposta gràcies a la professionalitat i al treball de totes les persones implicades. Vull manifestar la valoració positiva que fem des de la direcció de la Universitat així com el meu més profund agraïment per la dedicació incondicional de tothom per superar les incerteses, els problemes sobrevinguts i les noves necessitats docents.

Aquest curs, a més a més, has arribat a la meitat del teu primer mandat com a rector. Covid-19 a banda, quin balanç faries d’aquests dos primers anys?

A efectes administratius, vaig complir els dos anys de mandat el passat 7 de gener pel que ja porto trenta mesos. Així sona més rotund... El balanç que faig és positiu. Els membres de l’equip hem treballat intensament per avançar en el projecte de millora de la Universitat i crec que podem estar notablement satisfets. Cal recordar, en qualsevol cas, que més de meitat del mandat l’hem passat sota els efectes de la pandèmia i això ha obligat a dedicar-hi esforços que s’haurien d’haver aplicat a desenvolupar projectes que haurem d’executar en el curs vinent. Però hem avançat força. Vull recordar especialment en l’àmbit general de la Universitat la incorporació del quart centre federat, la Fundació Elisava, que serà un element important pel nostre creixement.

També estic especialment satisfet de l’inici del programa de beques Universitat a l’Abast de Tothom (UAT), els primers treballs del programa 2+3 en relació amb la formació professional de grau superior, la finalització dels treballs del pla estratègic, el pla de suport a l’estudiant i l’actualització del programa d’igualtat. També vull destacar el projecte del nou edifici pels estudis de Magisteri al campus Manresa i els nous espais a la seu de Granollers.

En docència, vull assenyalar el desplegament del model de docència híbrida, les jornades d’innovació acadèmica a les facultats, l’inici dels treballs d’acreditació institucional del programa de qualitat, els resultats dels processos d’acreditació, els progressos de la formació contínua, l’aprovació de noves titulacions pel curs 2022-2023 i els treballs pel nou pla de mentoratge.

En recerca, la inauguració dels nous espais del centre BETA el passat divendres, el projecte de l’institut de recerca IRIS que s’iniciarà formalment el proper gener, la dotació de 10 noves DIR, la reorientació de l’OTRI cap a un rol més proactiu, la nova normativa de dedicació a la recerca i l’inici del debat pels nous centres de recerca.

En l’àmbit de professorat, vull recordar l’aprovació dels nivells professionals, el programa de Udocentia i l’atorgament del Segell Internacional de Qualitat Internacional HRS4R d’Excel·lència en Recursos Humans d'Investigació.

En l’àmbit d’internacional cal destacar l’inici de la gestió digital de la mobilitat (Erasmus Without Paper) que ja permet gestionar els convenis Erasmus de forma digital. Encara queda molta feina per fer, però els resultats que hem aplegat aquest any, molts derivats de la feina realitzada des de fa molts mesos, són un balanç que considero molt acceptable. Mantinc totalment la meva confiança en el futur de la nostra Universitat que vaig exposar en el meu discurs de presa de possessió.

El maig passat es publicava la darrera edició del rànquing CyD en el qual la UVic-UCC consolidava la seva posició en el lloc 22. Aquest resultat mostra una corba evolutiva ascendent de la Universitat al llarg dels darrers anys, i s’afegeix a resultats també positius en altres rànquings. Què ens diuen aquestes xifres?

Els rànquings són instruments que utilitzen indicadors d’aspectes específics de les universitats però difícilment la consideren de forma íntegra, és a dir, només avaluen característiques comunes i no aquelles que les singularitzen. A més, tendeixen a considerar més negativament les universitats més joves, de mida menor i amb una dedicació poc intensiva a la recerca. Per tant, no ajuden precisament al reconeixement del que es fa a la UVic-UCC.

Una vegada dit això, cal dir també que tenen una notable importància per la seva projecció internacional i fins i tot pel reconeixement dins del propi país. En conseqüència, l’aparició de la nostra universitat fa només sis o set anys en els rànquings ens va situar en el vagó de la cua. No obstant això, la progressió ha estat molt positiva i ara ens trobem de la mitjana cap endavant en la majoria d’ells. En alguns, com el rànquing de transparència, en els primers llocs. I això no ha fet més que començar, perquè els indicadors de recerca estan millorant molt ràpidament i no és arriscat considerar que la progressió continuï.

En poc temps, ens podem trobar entre les vint millors universitats espanyoles segons el rànquing CyD, i aspirem a trobar-nos entre les 2.000 millors del món si el proper octubre entrem al rànquing internacional més prestigiós, el THES. Vull palesar el gran treball realitzat per professors, investigadors i professionals d’administració i serveis. La direcció de la universitat pot ajudar, però són ells qui demanen els projectes, fan la recerca, escriuen les publicacions, es barallen amb els revisors i aconsegueixen finalment veure-les negre sobre blanc.

Orientant la mirada al curs que ve, podrem parlar del primer curs post Covid o és massa prematur?

Què més voldria aquest rector que fos així: Deixar enrere les mascaretes i les limitacions d’ocupació de les aules i retrobar la docència presencial plena. Quan tot anava en aquesta direcció fa unes setmanes, apareix de manera sobtada i inesperada la cinquena onada, afectant a més de manera preferent la població en edat universitària. L’amenaça és a hores d’ara important amb un augment exponencial dels casos i amb grau de contagiositat elevat.

Però el rector ha de ser optimista de mena, perquè si no val més que es dediqui a una altra feina. Crec que aquesta setmana ja està baixant la velocitat de contagi, encara molt alta, i que la vacunació dels joves en els propers dies farà que al setembre la situació sigui molt millor i puguem reprendre les activitats dins del primer curs post Covid. Però amb aquesta pandèmia tot és possible i les sorpreses poden aparèixer en qualsevol moment. Com, per exemple, que aparegui una altra variant, diguem-ne “kappa”, encara més contagiosa que la delta i que les vacunes no puguin aturar la transmissió. Ja saben que predir és fàcil... el difícil és encertar.

En l’àmbit de la docència, quins seran els objectius i els reptes que la UVic-UCC s’ha de fixar el curs (o cursos) vinents?

N’hi ha diversos. Un és consolidar algunes titulacions amb un nombre d’estudiants reduït desplegant aquelles accions que ajudin a augmentar-lo. Cal també desplegar les noves titulacions de grau i màster oficial previstes pel curs 2022-2023 i 2023-2024, així com estudiar l’oportunitat de preparar-ne de noves. En el cas dels màsters, serà important fer un esforç notable donat el reduït nombre que oferim i la repercussió que pot tenir per reclutar estudiants pel doctorat. Un altre aspecte important serà augmentar el nombre de tesis doctorals llegides, una fita important tenint en compte el nombre de matriculats. Caldrà també implantar el model docent híbrid de forma definitiva, una vegada passada la tempesta de la pandèmia. Esperem iniciar el nou programa d’atenció tutorial el proper curs i avançar en el projecte 2+3 de vincular els cicles formatius de grau superior amb alguns dels nostres graus. També és important el desplegament progressiu dels graus i màsters oficials de l’Escola Elisava. En l'àmbit del postgrau, el desenvolupament del programa Diversity i l’obertura de la nova seu de Barcelona per oferir estudis de postgrau seran tasques de gran importància. El desenvolupament del pla de matèries pròpies també és un objectiu important pel curs 22-23. 

Pel que fa a la recerca, la setmana passada inauguràvem oficialment les noves instal·lacions del CT BETA. Marca aquest moment un punt d’inflexió?

És sobrer afirmar que el CT BETA és una aposta important de la Universitat que ha donat importants resultats en l’àmbit científic i en la transferència de coneixement. La inversió per les noves instal·lacions ha estat notable i és la demostració que la UVic-UCC pot fer recerca de primer nivell i amb una elevada projecció externa. Òbviament, de recerca important ja se’n feia, però probablement sense aquesta important projecció. Sí, seria un punt d’inflexió i ara toca la potenciació d’altres àmbits importants per la UVic-UCC.

En aquest sentit destacaria la posada en marxa, el proper gener, de l’institut de recerca IRIS per desenvolupar la recerca biomèdica intramural i extramural i bastir nous vincles de col·laboració entre el campus Manresa i el campus Vic i, en definitiva, entre tota la Catalunya central. El curs vinent ha de veure a més la creació de noves estructures que facilitin la recerca i la transferència en l’àmbit d’empresa i comunicació, així com la recerca educativa interdisciplinària. I estic segur que aviat tindrem més projectes per desenvolupar a mitjà termini.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns