En Josep Fernández ha estat membre de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals des de l’any 1990.  Va venir a la UVic a fer hores com a electricista i ja s’hi va quedar quan va sorgir-ne l’oportunitat. Aquest mes de juliol s’ha jubilat després d’haver passat per Miramarges, el Palau Bojons, la Torre dels Frares i Casa de Convalescència.

Com va ser que vinguessis a treballar a la UVic? De quin sector venies?

Jo treballava en una empresa tèxtil de Torelló i vaig demanar a una empresa d’electricitat que es diu IME que m’interessaria fer-hi algunes hores a la tarda. És així, doncs, que vaig venir a fer hores a Miramarges com a electricista fins que va sortir l’oportunitat de quedar-m'hi i em va fitxar en Jaume Puntí. Al llarg de tots aquests anys que he estat a la UVic, puc dir que soc dels únics membres de la comunitat universitària que he pogut treballar a tots els edificis de la UVic, menys a Can Baumann, que també és un lloc on m’hauria agradat de treballar.

De totes les feines que has fet a la UVic, quines són les que més t'han agradat de fer? I les que menys?

A mi tot el que sigui fer manteniment d’instal·lacions com aigua, calefacció, electricitat, pintar parets... tot això m’agrada. El que no m’agradava tant era quan em tocava desembussar els lavabos de Miramarges, que era una cosa que passava bastant sovint.

Amb tants anys treballant a la casa, deus tenir moltes anècdotes per explicar. Ens en pots dir alguna?

En tinc moltes, però n’hi ha un parell de sonades. Aviso que no diré noms. Una vegada jo estava al Palau Bojons quan em van venir a buscar uns estudiants i em van dir que hi havia un home estirat al terra d’una classe. Hi vaig anar corrents i, efectivament, era allà ajagut. Vaig comprovar que respirés i el vaig tocar per si li passava res, i em va contestar que no, que aprofitava aquella estona per fer una becaina. Vaig tancar la porta de la classe perquè acabés de fer.

L’altra anècdota, també té a veure amb el dormir. Hi havia un professor, que fa molts anys que ja no treballa aquí, que anava curt de son i estava molt cansat de fer viatges amunt i avall. La qüestió és que un dia em va manifestar la seva voluntat de quedar-se a dormir al llit de Jaume Balmes (que hi havia a la Casa Museu Balmes, just al pis de dalt del Palau Bojons). La feina va ser meva de convèncer-lo que si ho feia tindria problemes.

Què és el que més trobes a faltar de la UVic?

El que trobo a faltar més són les persones a qui veia cada dia, el professorat i el personal d’administració i serveis amb qui he hagut de treballar. M’emporto amistats que vaig fer a Miramarges, al Palau Bojons, a la Torre dels Frares i a Casa de Convalescència.

A què et dediques ara que tens més temps lliure?

Com que no tinc caràcter de quedar-me assegut sense fer res, mentre la meva dona treballa, faig les feines de casa. I no cal dir que tot el tema del manteniment de casa meva i de casa de la meva filla ara el faig tot jo, sigui pintar les parets, sigui fer el lavabo nou. Amb això guanyo temps per poder anar amb la meva dona a passejar i fer coses plegats. També procuro cada dia anar a caminar o a fer algun dels recorreguts que tinc marcats, en bicicleta.

Algun consell per a les persones que es jubilaran aviat?

Jo els aconsellaria que no es quedessin al sofà tot el dia i que procurin moure’s, passejar-se, gaudir de la natura, sigui a peu o en bicicleta, amb bona companyia. A mi em va molt bé!