En Josep Turet és llicenciat en Ciències Biològiques i Magister en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va entrar a la UVic quan encara eren Estudis Universitaris de Vic l’any 1989 per impartir-hi classes en els àmbits de l’Ecologia, la Microbiologia i el Medi ambient. Les seves línies de recerca són  els estudis de comunitats microbianes en limnologia (poblacions de bacteris fotosintèntics i poblacions de protists) i els tractaments de residus d’elevada càrrega orgànica, sobretot en biometanització, compostatge i processos de nitrificació-desnitrificació. Durant la seva trajectòria professional a la UVic ha estat director dels departaments de Química i Biologia i de Medi Ambient, a més de director del Servei d’Assaig i Recerca Tecnològica, el Servei d’Assessorament, Recerca aplicada i Tecnologia i SART Medi Ambient. El 13 de maig passat es va jubilar.

Què és per a tu el millor de la jubilació?

Dos dels aspectes més interessants de la jubilació són: l’increment de la proporció relativa de les activitats que “vols fer” respecte a les que “has de fer” i, en segon lloc, la major flexibilitat en la distribució d’aquestes activitats en el temps.

Com recordes la primera classe que vas fer a la UVic?

No la recordo. Ara bé, suposo que, com quasi sempre que parlo de biologia, havia de ser apassionada en la tramesa de coneixements i amb un gran respecte pels estudiants que m’escoltaven perquè assolissin la màxima comprensió.

De tota la teva carrera professional que has desenvolupat a la UVic, de què et sents més satisfet?

Estic molt satisfet d’haver compaginat sempre la docència amb la recerca-transferència de coneixement. Ho he pogut fer durant tots els 32 anys d’activitat professional a la UVIC. Fins i tot, també estic orgullós d’haver-hi acoblat tasques de gestió durant bona part dels anys.

Què repetiries i què no repetiries?

Si m’ho plantejo globalment, ho repetiria tot. En canvi, si faig una anàlisi curosa de determinades decisions i actuacions puntuals, tant dins la docència com en la gestió de la recerca i la transferència de coneixement, algunes d’elles molt probablement les canviaria; no sé, m’hi hauria de trobar de nou.

Què és el que trobaràs més a faltar de la UVic?

El contacte sovintejat amb els estudiants i amb els companys de treball. No ho dic per quedar bé, sinó que en tinc proves concloents en examinar les meves activitats actuals.

A què et dediques ara que tens més temps lliure?

He gaudit molt en la meva activitat professional, donat que aquesta ha integrat dos aspectes que em captiven: l’adquisició de nous coneixements i l’activitat docent. Conseqüentment, el meu dia a dia d’ara conté en gran mesura aquestes dues activitats: estudio llengua egípcia en un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona i faig de mentor a diferents persones dins el marc de la biologia i, sobretot, de la microbiologia. També cal afegir-hi la meva funció de “iaio” vers els meus néts.