Maria Forga i Martel és doctora en Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a treballar a la UVic l’any 2006 i des de llavors ha impartit docència en l’àmbit de l’ètica professional, la redacció i el guió en els graus de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Recentment ha col·laborat amb el projecte "Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere", impulsat des de la Xarxa Vives  i que ha comptat amb la participació de totes les universitats catalanes. Maria Forga ha estat l’autora de la Guia de Comunicació.
 
Per què encara es fa necessari combatre la ceguesa al gènere a les aules universitàries?

L’informe La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives: Situació actual i reptes de futur (2017), coordinat per les professores Tània Verge (Universitat Pompeu Fabra) i Teresa Cabruja (Universitat de Girona), va constatar que la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en la docència universitària seguia sent un repte pendent, malgrat el marc normatiu vigent a nivell europeu, estatal i dels territoris de la Xarxa Vives. 

Tot i que s’ha avançat, encara ens movem en una societat patriarcal i la universitat no hi és aliena. Prendre'n consciència és el primer pas per combatre-ho, i es fa necessari proporcionar eines i recursos al professorat perquè la igualtat de gènere sigui un tema transversal i les aules siguin llocs on es planti cara a les inèrcies per ser més justos i avançar com a societat.

Explica’ns què són i què ofereixen les "Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere"?

Un dels principals reptes identificats en l’informe citat abans per superar la manca de sensibilitat al gènere dels currículums dels programes de grau i de postgrau era la necessitat de formar el professorat en aquesta competència. En aquesta línia, s’apuntava la necessitat de comptar amb recursos docents que facilitin la feina.

Des de la Xarxa Vives d’Universitats s’han impulsat una sèrie de guies temàtiques online de lliure accés que ofereixen al professorat reflexions i multitud d’eines que ajuden a corregir els biaixos de gènere que els diversos estudis tenen incorporats, i que faciliten una docència més atenta a la diversitat. Així, organitzats per àmbits de coneixement, es proposen casos concrets per treballar, recursos docents específics, recursos pedagògics, eines de consulta, guies de com fer recerca sensible al gènere, bibliografia específica, filmografia, i un llarg etcètera, tot orientat a constituir un ajut a l’hora de dissenyar una docència que aspiri a una veritable atenció a la diversitat d’estudiants i, per tant, de més qualitat. 

Quin paper té la comunicació en la perpetuació de les desigualtats de gènere?

La ceguesa al gènere en l’àmbit de la comunicació té un impacte molt directe en la societat per la tasca que els mitjans de comunicació exerceixen, en tant que formadors d’opinió pública i transmissors de valors, models culturals i socials i hàbits de consum.

L’accés als mitjans de comunicació és gairebé inevitable, no cal ni tan sols un comportament actiu per entrar-hi en contacte: mitjans com la televisió i la ràdio, el cinema i també la publicitat i les xarxes socials ens envolten en el nostre dia a dia i són una influència constant a tots els nivells. 

Uns mitjans de comunicació on trobem les dones infrarepresentades, que propaguen discursos estereotipats i representacions reduccionistes de sexe, gènere, orientació sexual, classes socials, ètnies o religions en comptes de presentar una societat diversa i plural no ajuden en absolut a una evolució cap a la igualtat i la justícia.

Per què i a qui pot ser útil la Guia de Comunicació?

Aquesta guia està dirigida al professorat universitari dels estudis de Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques. Com he dit, suposa una eina de reflexió, suport i propostes a l’hora d’incorporar a la docència i la recerca una perspectiva sensible al gènere.

Què ha representat per a tu col·laborar en el projecte?

Per a mi ha estat una oportunitat de reflexionar sobre la pròpia feina docent, constatant totes les inèrcies de caire sexista més o menys flagrants que la docència i la recerca encara arrosseguen, també per investigar i conèixer la feina que altres professionals estan portant a terme per qüestionar-ho i oferir alternatives, cercar eines, metodologies, experiències que combaten el biaix de gènere dins les aules i sistematitzar-ho per oferir-ho a qui vulgui donar un tomb a la seva tasca com a docent universitari en aquesta temàtica. Ha estat un viatge llarg, però molt satisfactori i enriquidor. Espero que sigui útil i agraeixo l’oportunitat que em va brindar la Unitat d’Igualtat de la UVic, membre actiu de la la Xarxa Vives.