Té la paraula
Té la paraula

Meritxell Abril: "La contaminació per plàstics és una problemàtica ambiental a l’ordre del dia, relacionada amb els hàbits de consum, i poc estudiada en els sistemes fluvials"

23.06.2021
Share

Meritxell Abril és biòloga i doctora en Ecologia Fonamental i Aplicada. Està especialitzada en ecologia fluvial i la seva recerca se centra principalment a entendre com diferents impactes ambientals relacionats amb l’activitat humana i el canvi climàtic, especialment condicions ambientals extremes com riuades sobtades i sequeres, afecten el funcionament i l’estructura dels ecosistemes aquàtics. També està interessada a estudiar els efectes ecològics resultants de les accions de gestió i restauració aplicades als ecosistemes fluvials. És una de les impulsores del projecte Pescadors de Plàstics.

Què és el projecte Pescadors de Plàstics i per què el poseu en marxa?

El projecte Pescadors de Plàstics és un projecte de ciència ciutadana en l’àmbit escolar que sorgeix de l’Àrea d’Ecologia Aplicada i Canvi Global del Centre Tecnològic BETA l’any 2018. Un dels eixos de treball d’aquesta àrea és dissenyar activitats de ciència ciutadana com a eina de sensibilització i investigació sobre els ecosistemes aquàtics. La contaminació per plàstics és una problemàtica ambiental a l’ordre del dia, molt relacionada amb els nostres hàbits de consum, i que ha estat molt poc estudiada en els sistemes fluvials. Per tot això, conjuntament amb l’investigador Lorenzo Proia, vam considerar que activitats de ciència ciutadana en l’àmbit escolar en aquest context podien ajudar a ampliar el coneixement científic actual sobre aquesta problemàtica en rius i, alhora, podien afavorir la conscienciació ciutadana sobre com els nostres hàbits de consum i la gestió dels nostres residus tenen conseqüències sobre els ecosistemes aquàtics. A partir d’aquí vam començar a conèixer experiències similars que s’estaven portant a terme amb èxit en altres països, com Científicos de la Basura a Xile o Plastic Pirates a Alemanya, amb les quals vam contactar i col·laborar per tal de poder implementar un projecte similar en els centres escolars catalans.

Aquest projecte proposa que siguin els mateixos estudiants qui, conjuntament amb els investigadors del Centre Tecnològic BETA, desenvolupin un estudi científic per generar noves evidències sobre la contaminació per plàstics als rius, guiats per totes les fases pròpies del mètode científic, des del plantejament de les hipòtesis fins a l’anàlisi de les dades de camp obtingudes i l’extracció de conclusions.

Gràcies a l’interès que han mostrat les escoles per adherir-se al projecte i al finançament rebut per part de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT) - Ministerio de Ciencia e Innovación, el projecte va engegar la seva primera edició el curs escolar 2019/2020 i ha continuat durant el curs actual.

Per què els rius Tordera, Fluvià i Baix Ter?

Durant les dues edicions del projecte, els centres participants han mostrejat trams de rius situats a les conques del Besòs, el Fluvià, la Tordera i el Ter. Aquestes conques presenten diferències entre elles, com per exemple en densitat de població o usos del sòl, que vam considerar que podien ser interessants de tenir en compte a l'hora de valorar la contaminació per plàstics als nostres rius. 

L’experiència ha culminat amb un congrés científic aquest juny. A quines conclusions s’ha arribat?

Aquesta primavera, la majoria de centres participants al projecte van realitzar els mostrejos als trams de riu seleccionats. Un cop ja disposaven de totes les dades, les van analitzar i en van poder treure conclusions sobre la quantitat, la qualitat i el possible origen dels residus plàstics que havien trobat en el seu tram. Aquesta informació la van compartir amb nosaltres i, alhora, també la van representar en format de pòster científic, a través de vídeos, articles divulgatius... Des del Centre Tecnològic BETA vam combinar totes les dades recollides, obtenint una base de dades conjunta que ens ha permès extreure conclusions generals sobre la problemàtica estudiada. Aquestes conclusions són les que vam explicar al estudiants durant el congrés o trobada final que vam celebrar el 3 de juny, virtualment. En resum, les dades recollides evidencien la presència de residus en la ribera de tots els 52 trams de rius estudiats, i que aproximadament la meitat d’aquests eren residus plàstics. Si ens fixem en la tipologia dels residus plàstics trobats, veiem que el 80% eren plàstics d’un sol ús, i concretament bosses de plàstic, embolcalls de menjar i tovalloletes higièniques, les quals estan compostes principalment de fibres sintètiques de plàstic.

Com valoreu el projecte ara que ja s’ha acabat?

Un cop ja han finalitzat les activitats proposades al projecte, la valoració que en fem és molt positiva. En aquesta segona edició hi han participat al voltant de 800 alumnes, i tant la seva valoració com la dels professors implicats ha estat molt bona. Al llarg del projecte, els alumnes han pogut participar en un estudi real, d’on s’han obtingut dades rellevants des d’un punt de vista científic sobre la contaminació per plàstics al riu. A més a més, el fet que la majoria dels residus plàstics que han identificat els estudiants siguin d’un sol ús, ha permès mostrar-los de primera mà les conseqüències dels nostres hàbits de consum i com són la causa principal de la contaminació per plàstics al riu i, a través d'ells, al mar.  

Per què és important fer pedagogia i educació ambiental als joves?

L’educació ambiental és imprescindible per ampliar el coneixement dels joves sobre el seu entorn i per fomentar l’interès per la seva conservació. A més, els joves tenen un ampli poder d’amplificació, de manera que a través d’ells aquesta educació ambiental i conscienciació arriba més fàcilment a altres parts de la ciutadania.

Explica’ns quatre mesures fàcils que podem aplicar a la nostra vida diària per reduir l’ús dels plàstics...

Tenint en compte els resultats de l’estudi, és imprescindible reduir el consum de plàstics d’un sol ús sempre que sigui possible, que acostuma a ser més sovint del que ens pensem. Aquests plàstics tenen una vida útil molt curta, i ràpidament es converteixen en residus i poden acabar al medi ambient. Algunes mesures fàcils, que per sort actualment són cada cop més habituals, són l’ús de bosses de roba per anar a comprar, la utilització d’ampolles o embolcalls de menjar reutilitzables, o anar a comprar al mercat amb carmanyoles. Totes aquestes mesures són fàcils i redueixen la necessitat de plàstics d’un sòl ús i, per tant, la quantitat de residus plàstics que es generen.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns