Miquel Caballeria és doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va arribar el curs 1989-1990 com a professor de Càlcul en el primer any de vida de l’Escola Universitària Politècnica d’Osona. Des de llavors, ha impartit desenes d’assignatures relacionades amb la física i les matemàtiques, ha estat director de departament i director de l’Escola Politècnica Superior en el moment en què tocava implantar les titulacions universitàries sorgides del Pla Bolonya. Va ser director de la 2a edició de la Universitat d’Estiu el mateix any del reconeixement de la Universitat de Vic, i més tard, responsable del primer Pla estratègic de la UVic (2006-2010). Fa pocs dies va penjar simbòlicament les botes de la docència, pronunciant la lliçó de jubilació davant de familiars, amics i companys.

1) Per què era important per a tu poder fer la lliçó de jubilació?

Fer classes de matemàtiques i física sempre ha estat molt gratificant per a mi. La lliçó de jubilació m’ha permès acomiadar-me de la docència de la millor manera possible: fent una darrera "classe". També m’ha permès donar les gràcies a les persones amb qui he coincidit i col·laborat a la UVic, i de qui he rebut mestratge, suport i empatia. Per tant, la lliçó de jubilació era el marc ideal per acomiadar-me.

2) En Josep Ayats, durant l'encomi, va parlar molt de la teva voluntat de servei a la institució i va dir que tu has estat un "one man club". Ho has estat per vocació o per les circumstàncies?

La UVic m’ha donat l’oportunitat de treballar en el que més m’agrada i el que ha estat sempre la meva vocació: la docència i la recerca en l’àmbit universitari. Per això, m’he sentit en l’obligació moral de treballar també en el camp de la gestió quan la institució m’ho ha demanat. He compaginat tan bé com he pogut les tasques que més m’agraden amb les tasques que no m’agraden tant, però que la Universitat m’ha dit que necessitava. Per tant, he acabat essent un "one man club" per vocació i per responsabilitat.

3) Hi ha alguna cosa que t'hauria agradat fer durant tots aquests anys i que no has pogut fer-la? Algun projecte que ha quedat en el tinter?

Més dedicació a la recerca.

4) Tu que ets home de terra endins, com és que et dediquessis a l'estudi de la morfologia de les platges?

Quan vaig entrar a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona (EUPO), l’EUPO era un centre adscrit a la UPC. Em va semblar adient fer el doctorat a la UPC, i vaig explorar les possibilitats de fer-lo al Departament de Física Aplicada. Em van donar molt bones referències de l’Albert Falqués, que llavors acabava de posar en marxa l’equip de Morfodinàmica Costanera dins del grup de recerca de Dinàmica no Lineal de Fluids. Vaig fer els cursos de doctorat del grup de Fluids i vaig començar a treballar en models i en simulació numèrica d'hidrodinàmica i morfodinàmica costanera. La modelització em permetia construir models matemàtics simples que tenien els ingredients essencials per reproduir processos hidrodinàmics i morfodinàmics d’interès. Els models eren simples, però poques vegades es podien resoldre analíticament. Els mètodes numèrics permetien trobar les solucions numèricament, i la simulació numèrica permetia reproduir la dinàmica del sistema, la seva evolució en el temps. Tant l’Albert Falqués com jo som físics teòrics. La simbiosi entre física i matemàtiques, que es necessita quan es treballa en la modelització i la simulació numèrica de la morfodinàmica, és una meravella per a la gent com nosaltres que, tal com vaig explicar al final de la lliçó de jubilació, gaudim amb la bellesa matemàtica de la natura.  

5) Coneixedor com ets de la institució, com veus l’evolució de la UVic-UCC en aquests darrers anys?

Des del reconeixement de la Universitat de Vic, l’any 1997, fins avui, la UVic-UCC ha crescut en quantitat, ha augmentat el nombre de graus i d’estudiants, i ha incrementat el nivell de qualitat. En l’actualitat, les titulacions compten amb l’aval de les agències de qualitat, que les avaluen periòdicament a través de la verificació. La recerca ha experimentat una progressió encara més gran, especialment després de la introducció dels encàrrecs de recerca, que han permès implantar programes de doctorat i incrementar espectacularment la producció científica i la transferència de coneixement. L’entrada de la UVic-UCC al The World University Ranking, TWUR 2022, en una molt bona posició, quarta universitat catalana i sisena estatal (i en la franja de la posició 401 a la 500 d’un total de 1.662 universitats) certifica que la UVic-UCC ha fet bé els deures i ha assolit la seva majoria d’edat.

El model híbrid publicoprivat de la UVic-UCC ha aconseguit integrar bondats del model privat: gestió eficient, responsable i àgil, i control de la despesa; amb bondats del model públic: servei públic i gestió transparent sota el control del sector públic (Ajuntament de Vic, Generalitat de Catalunya i els altres ajuntaments representats en el Patronat de la Fundació Universitària Balmes). La progressió de la UVic-UCC en aquests darrers vint-i-cinc anys ha estat possible gràcies a les virtuts del model, i gràcies al treball de les persones que la formen: personal docent i investigador, personal d’administració i serveis, i estudiants. Ara que la classificació de la TWUR posa en evidència que el nivell de qualitat de la UVic-UCC és el de les millors universitats, és hora de reivindicar un millor finançament amb fons públics, i un ple reconeixement del seu caràcter públic.

6) Com t'agradaria que fos la Facultat de Ciències i Tecnologia del futur?

M’agradaria que la Facultat continués progressant per esdevenir centre de referència en Tecnologies Ambientals, Ecologia, Sostenibilitat i Big Data aplicada a Biomedicina, dins del camp de les Biociències. I també, que continués progressant per esdevenir centre de referència en Mecatrònica, Robòtica, Indústria 4.0 i Transició Energètica, dins del camp de les Enginyeries.

La Facultat disposa de personal preparat i d’un centre tecnològic molt potent, el Centre Tecnio BETA, per intentar-ho. Però és important posar-hi els mitjans per fer-ho possible. En aquest sentit, s’hauria d’augmentar el finançament de la recerca per incrementar l’activitat en recerca basal i en encàrrecs de recerca.

7) A què dedicaràs el temps lliure, ara que se suposa que en tindràs més?

Continuo treballant en recerca, em cuido físicament anant a córrer, i he trobat temps per començar a estudiar música i piano.