Skip to main content

Té la paraula

Oriol Rojas: "Els capítols, la narrativa i la història fan de 'Lisa' una sèrie per gaudir-la tinguis o no relació amb la universitat"

20.06.2024
Share

Oriol Rojas és professor associat a la UVic des de l'any 2021. Hi imparteix les assignatures de Direcció i Producció Audiovisual, a 4t de Comunicació Audiovisual; Producció Audiovisual Publicitària, a 2n de Publicitat i Relacions Públiques, i Taller de TV i Càmera, a 2n de Comunicació Audiovisual. Després de graduar-se en Periodisme i Comunicació Audiovisual a la UVic-UCC, va cursar el Màster en Direcció Cinematogràfica a l'ESCAC i va completar la seva formació amb un Màster en Direcció de Fotografia. Des de llavors, ha treballat al Departament de Llum i Càmera en diversos projectes de publicitat, ficció, videoclips i documentals per a productores nacionals. Actualment, compagina aquestes tasques amb la de direcció de fotografia en projectes de curtmetratges, videoclips i publicitat.

Com a director de fotografia de la sèrie Lisa, quina ha estat la teva inspiració per crear l’estètica visual de la sèrie? Com la definiries?

Per part de la UVic i la productora Abacus hi havia la intenció de donar continuïtat al look de la primera temporada, però fer-la evolucionar en alguns aspectes. Juntament amb David Weil, el director d'aquesta segona temporada, vam acordar que l'estètica havia de ser propera, amb càmera a la mà, zooms, i un estil fresc i quotidià que acostés l'espectador a la Lisa i el seu entorn. Una cosa semblant al documental o el documental ficcionat, que se sent tan proper. Una referència de pes era la sèrie The Office, que juga a aquesta estètica, però pel que fa a la llum i la càmera li vam donar un punt una mica més cinematogràfic, que crec que li acaba d'aportar un acabat més treballat. 

Quins desafiaments tècnics t'has trobat a l'hora de gravar la sèrie i quines solucions hi has trobat? 

En l'àmbit tècnic sempre és un repte treballar de pressa sense que això afecti la qualitat del material. Com que era una sèrie amb un estil de càmera tan mòbil i reactiu, era important il·luminar per espais, de manera que el director tingués tanta llibertat com fos possible i angles per treballar la narrativa de les escenes. A mi em sol agradar il·luminar per espais sense envair gaire el set i crec que això sempre és un repte tècnic i estètic. No obstant això, aquesta opció també va dotar d'una naturalitat molt interessant els espais i va facilitar la feina de tot l'equip. Tot sense renunciar a una feina de llum i càmera minuciós en plans més curts. 

En el projecte Lisa hi han participat diversos estudiants de Comunicació Audiovisual. Com ha estat aquesta col·laboració? 

El mentoratge i la participació dels alumnes ha estat espectacular. La seva vinculació, i el compromís i sacrifici que han mostrat han estat sublims. Tant des de la Facultat d'Empresa i Comunicació (FEC), com des de la productora Abacus, estan encantats amb la feina feta pels estudiants. Crec que va ser una iniciativa molt interessant i que a més va atorgar responsabilitats de pes als alumnes. Això és molt important perquè se sentin útils, valorats, i aprenguin la professió des de la primera línia de foc. Realment crec que han dut a terme una participació molt real i propera en el projecte. 

Quins creus que són els millors aprenentatges que aquests estudiants s'han emportat de l'experiència? 

Tots els alumnes han treballat braç a braç amb caps i caps de departament que són professionals i treballen en el sector. Art, direcció, producció, fotografia... Tal com comentava, han hagut de dur a terme tasques molt importants per al rodatge, que impliquen coordinar i fer una ordre de rodatge, il·luminar i treballar amb l'equip de càmera, atrezzar i vestir els personatges... La mentoria no ha estat supèrflua; han fet el que farien demà mateix al sector i per a mi aquest és el millor aprenentatge i el més eficaç: poder enfrontar-se a rodatges de veritat fora de les parets de la universitat.

Quina valoració fas de la teva col·laboració a Lisa

Personalment, estic molt content d'haver participat en el rodatge d'aquesta segona temporada. Com a director de fotografia em sento molt agraït a la UVic i a Abacus per confiar-me la fotografia del projecte. El resultat ha estat més que notable, i ha estat molt satisfactori veure els alumnes que he tingut aquest mateix any enfrontant-se a un rodatge real i poder ser-ne suport des de dins. D'altra banda, per a mi, com a professor associat de la UVic, ha estat una bonica experiència treballar per a un projecte intern de la Universitat, que a més s'ha desenvolupat dins de les mateixes instal·lacions i al voltant d'aquests espais. 

Per què i a qui recomanaries veure la sèrie? 

En primer lloc, als alumnes, pares, mares, professors, professores i treballadors en general de la Universitat. No és habitual que s'estreni una sèrie que s'ubica i s'inspira en el lloc on treballes i és una bonica experiència veure-la. Més enllà d'aquestes persones, crec que els capítols, la narrativa i la història fan de Lisa una sèrie per gaudir-la, més enllà que la persona tingui relació o no amb la universitat.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns