Té la paraula
Té la paraula

Ricard Carreras: "Des que el BETA coordina la Taula de Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona ja s'han impulsat diferents projectes de bioeconomia circular"

06.10.2021
Share

Ricard Carreras és doctor en Producció Animal, màster de Recerca en Producció Animal i dels Aliments i llicenciat en Veterinària. Després de treballar a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Catalunya (IRTA) i al sector privat, es va incorporar a la plantilla del Centre Tecnològic BETA ara farà un any per ocupar la plaça de coordinador de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona.
 
Què és la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia d’Osona?

Osona té una llarga tradició ramadera i càrnia especialment del sector porcí, però també del sector del vaquí de llet i de la cria de cavalls. Actualment aquest sector representa un pilar econòmic molt important per a la comarca. Aquesta especialització, però, també ha comportat una sèrie d’impactes ambientals, com ara la contaminació de les aigües subterrànies, i per tant, també de les fonts, a causa d’un excedent de dejeccions ramaderes i una gestió inadequada d'aquestes. És en aquest context que el setembre de 2015 es constitueix la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia d’Osona, popularment coneguda com la “Taula de purins”, donant resposta al repte principal que té el sector des d’un punt de vista ambiental, que és la correcta gestió de les dejeccions ramaderes i en especial dels purins.

Actualment la Taula, presidida pel Consell Comarcal d’Osona, la componen 22 entitats del sector entre empreses privades, administració, centres de recerca i associacions. La Taula es troba emmarcada en un dels projectes PECT finançats en el programa RIS3CAT 2014-2020: PECT Osona Transformació Social. Aquest projecte PECT neix per mirar d’assolir una transformació territorial mitjançant la creació d’un model de creixement econòmic, intel·ligent, sostenible i integrador.

Com hi participa la UVic-UCC? 

La UVic-UCC juntament amb el Consell Comarcal d’Osona i Creacció van ser les entitats impulsores de la Taula per a la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona el 2015. Des de l’inici, el BETA, forma part de la Taula, però, des de fa un any, la seva coordinació ha passat a dependre del centre tecnològic de la UVic-UCC.

Quin valor té el fet que es coordini des del Centre Beta?

L’objectiu és aprofitar les sinergies que puguin aparèixer entre la Taula i el Centre BETA, un centre que des dels seus inicis ha promogut incitatives territorials. Des que la Taula és coordinada pel Centre BETA s’han impulsat diferents projectes basats en la bioeconomia circular i en estratègies de valorització de les dejeccions ramaderes, com a biofertilitzants, per tal de fer viable la seva exportació a altres territoris deficitaris en nutrients i en matèria orgànica. Totes aquestes iniciatives s’han fet de la mà d’empreses i entitats del territori i la Taula ha facilitat que això succeís.

Quines fites es proposa?

La principal fita que persegueix la Taula és ajudar a resoldre el repte de la gestió de les dejeccions ramaderes a la comarca d’Osona. En aquest sentit, pretén ser un espai de diàleg i concertació per trobar solucions eficients i eficaces, alinear tots els agents i esdevenir un interlocutor únic del territori per avaluar les propostes públiques i privades que sorgeixin per a la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes. Tot i això, la Taula també pretén trobar solucions que responguin a altres reptes del mateix sector ramader referents a la millora de la seva sostenibilitat i competitivitat, com per exemple la reducció de les emissions gasoses, i promoure la producció i recuperació d’altres recursos de valor afegit, a més dels nutrients, com poden ser la bioenergia i biocompostos (bioplàstics, biostimulants, biopesticides, etc.), a partir dels residus i subproductes del sector.

Quins són els reptes que té al davant  el sector ramader?

Són diversos els reptes que té el sector, però se’n podrien destacar alguns, com per exemple, assolir un preu de venda just per la llet, per tal d’assegurar la viabilitat econòmica dels ramaders del nostre país o prendre les mesures òptimes de bioseguretat per tal d’evitar l’entrada del virus de la Pesta Porcina Africana (PPA) a les nostres explotacions. També s’haurà de fer front a un augment del cost previst de les matèries primeres importades per a la fabricació de pinsos, així com a una esperada reducció de la demanda de carn de porc per part de Xina, que s’està recuperant de la crisi ocasionada per la PPA. 

A més fa anys que el sector està fent un esforç per disminuir i millorar l’ús d’antibiòtics, per tal de reduir l’aparició de resistències que en un futur pròxim pot acabar afectant la salut humana. També té reptes en relació a les condicions de benestar animal exigides pels consumidors i per la legislació present i futura. Finalment, un dels grans reptes del sector és l’ambiental. En aquest sentit, hi ha diferents línies de treball, com ho són l’ús d’energies renovables o la reducció de consum d’aigua, però en podríem destacar la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes que ens ha de permetre reduir la contaminació dels aqüífers i dels sols i les emissions d’amoníac, gasos d’efecte hivernacle i les males olors al mateix temps que generem nous bioproductes que es puguin valoritzar en diferents mercats, com el dels biofertilitzants o la bioenergia. 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns