Sandra Brucet Balmaña és doctora en Biologia, especialista en Ecologia Aquàtica i professora d'investigació ICREA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Coordina el Grup d'Ecologia Aquàtica dins del Departament de Biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Les seves investigacions se centren en l'estudi dels ecosistemes aquàtics continentals i en les conseqüències que tenen les activitats humanes sobre les zones humides. És la investigadora principal del projecte europeu PONDERFUL, que ja fa un any que està en marxa.

- En quin punt es troba actualment el projecte PONDERFUL?

PONDERFUL està a punt de tancar el primer any. Pel que fa a la coordinació, aquest primer any hem dedicat molt d’esforç a establir les bases per a una correcta gestió del projecte des de la UVic-UCC. En l'àmbit científic, ens hem dedicat majoritàriament a realitzar els mostrejos de biodiversitat i gasos en les basses, escollir les basses que s’usaran com a llocs de demostració (en el nostre país seran les de l’Albera i de la Pletera, a l'Alt Empordà i al Baix Empordà, respectivament), establir una xarxa d’actors interessats en aquestes basses (ONG, administració, empreses, investigadors, etc.) i preparar la primera reunió anual amb aquests actors.

- Què és el que s’ha estudiat fins ara en els mostrejos realitzats i a quines conclusions heu arribat, de moment?

En les campanyes de primavera vam agafar mostres de biodiversitat d’invertebrats aquàtics, macròfits (plantes aquàtiques) i ADN ambiental de peixos i amfibis. També hem analitzat els gasos d’efecte hivernacle que alliberen i capten les basses en tres moments de l’any: a la primavera, l'estiu i la tardor. Encara no en tenim resultats, ja que primer hem de processar les mostres al laboratori. El que sí que podem dir és que ha estat un any molt sec i que tenim (i tindrem) problemes per mostrejar les basses, atès que moltes no tenen aigua per la manca de pluges.

- Per què podem dir que les basses i els estanys contribueixen a afrontar el canvi climàtic? De quina manera ho fan?

Perquè les basses i els estanys són reservoris d’aigua i poden ajudar al control d’inundacions i a la captació de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle.

- Això significa que caldria protegir qualsevol llacuna o bassa existent en aquest moment al nostre país?

Sí, és important protegir les basses i, sobretot, les basses que tenen elevada biodiversitat, i espècies endèmiques o en perill d’extinció.

- De quines hipòtesis prèvies partia el projecte PONDERFUL? Hi havia alguna evidència científica inicial que apuntés que basses i estanys poden minimitzar el CO₂, per exemple?

Hi ha pocs estudis sobre aquesta qüestió. Alguns treballs mostren que les basses poden captar el CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle, però també alliberar-ne. Això sembla que depèn de diversos factors, que són els que volem estudiar, com per exemple, l’estat ecològic de la bassa o de si està seca o inundada. També volem demostrar que és essencial protegir les masses d’aigua petites, com són les basses o les rieres, si volem preservar la biodiversitat i augmentar la resiliència dels ecosistemes aquàtics al canvi climàtic, ja que aquestes hi tenen un paper clau: són molt nombroses, actuen de reservoris de biodiversitat i tenen més espècies rares, endèmiques i amenaçades que els grans rius i grans llacs.

- Falta conscienciació dels representants polítics a l’hora de preservar aquest tipus d’espais naturals (basses, llacunes, estanys...)? Se’ls menysvalora?

Sí, en general tots els ecosistemes de mida petita són menysvalorats (per exemple, les rieres), tot i que tenen un paper ecològic tan important o més que els ecosistemes de mida més gran. Un altre motiu pel qual falta conscienciació és que les directives europees han exclòs en gran part aquests ecosistemes. Per exemple, la Directiva europea marc de l’aigua només té en compte els grans llacs i rius.

- Al projecte PONDERFUL hi participen divuit socis i hi ha onze països implicats. Quin impacte s’espera que aquest projecte pugui tenir en l’àmbit europeu? Per a què hauria de servir?

Esperem que el projecte PONDERFUL marqui un abans i un després en la consideració de les basses i els estanys com a ecosistemes aquàtics que és essencial preservar, tal com es fa amb rius i llacs. El nostre objectiu és que els governs internacionals, nacionals i locals siguin conscients dels beneficis que suposa preservar i restaurar les basses per a la conservació de la biodiversitat, la mitigació i l'adaptació del canvi climàtic, el benestar de la societat en general. Per això, el projecte proporcionarà les eines perquè les administracions o qualsevol actor interessat puguin utilitzar les basses com a solucions basades en la natura per augmentar la resiliència dels ecosistemes i la societat en general al canvi climàtic.