L’assagista, professora de la UVic-UCC i membre del grup de recerca en Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació, Teresa Julio, ha publicat el llibre Maria Carratalà: música, escriptura i traducció. L'obra té com a objectiu recuperar part de la memòria històrica i rescatar de l’oblit aquesta pianista, traductora, publicista i escriptora. El seu perfil de dona d’esquerres i activista republicana era especialment incòmode per a un règim franquista que va optar per depurar els cercles intel·lectuals heretats de la República i afavorir la creació d’un estol de fidels polítics que expandissin la seva ideologia.

Entre la llibertat de la República i la llosa del Franquisme

Maria Carratalà va formar part d’una generació de dones que, segons Teresa Julio, "va conèixer la llibertat de la República i la llosa del Franquisme". El seu nom apareix lligat a d'altres com Aurora Bertrana, Amanda Llebot, Anna Maria Martínez Sagi o Enriqueta Sèculi, "com a representació d’un incipient feminisme que proclamava el protagonisme de la dona, la seva professionalització i la seva preparació intel·lectual", explica l'autora segons la qual, Carratalà va ser "una dona ben relacionada amb figures d’altura del món de la literatura, la música i les arts".

L’acabament de la guerra va suposar la fi de la seva vida pública i se la va comminar a l'ostracisme més profund, fins al punt que el seu nom va desaparèixer de la vida social, política, literària i musical de la Barcelona de postguerra. "Com és possible que, essent ben coneguda en els cercles intel·lectuals al primer terç del segle XX pel seu talent artístic, per les crítiques musicals (l’única dona que en feia), per les vetllades que organitzava al Lyceum Club de Barcelona, pels seus contactes amb els compositors, artistes i literats capdavanters de la societat barcelonina..., desaparegués sense deixar cap rastre en ser ocupada la ciutat comtal?", es pregunta Juliol al llibre.

Teresa Julio és autora de diversos llibres especialitzats i nombrosos manuals docents, edicions crítiques, articles i capítols de llibre. Actualment, treballa en la recuperació de traductores invisibilitzades durant el franquisme, com María Luz Morales, Irene Polo, Isabel Oyarzábal o Consuelo Berges.