Skip to main content

Docència

Taula rodona: "Diàlegs sobre la violència sexual contra menors a l'esport"

Tres víctimes de violència sexual a l'esport quan eren menors d'edat expliquen les seves experiències

Share

El dijous 10 de novembre a la Sala Mercè Torrents els estudiants de CAFE i el públic en general van tenir l’oportunitat d’escoltar de primera mà les experiències de tres víctimes d’abusos sexuals durant la infància a l'esport.  Es tracta de Gemma Riu, que va ser abusada sexualment pel seu entrenador durant 3-5 anys en un club de natació; Marc Seuma, que va patir abusos del seu entrenador en un club de bàsquet durant 2-3 anys, i Pepe Godoy, que va ser abusat pel seu entrenador en un club de futbol durant 3-4 anys. L'acte, organitzat pel grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF), portava per títol "Parlem-ne: diàlegs sobre la violència sexual contra menors a l'esport".

"En escoltar les seves experiències ens hem adonat que els agressors repeteixen un model força estàndard" afirma la professora i investigadora Montse Martín Horcajo, organitzadora de l'acte, que afegeix que "són homes amb un bon currículum esportiu, que es guanyen la confiança de les víctimes sent molt amables i afectuosos, regalant llaminadures i convertint-se en imprescindibles per a la logística familiar en l’activitat esportiva de les víctimes".  En els tres casos, els abusos van passar sovint en els viatges amb el cotxe de l'entrenador, i també a la casa de les víctimes i a la dels agressors. Els tres entrenadors gaudien d’una relació molt propera amb les famílies de les víctimes, tan propera que en alguns casos era com un més de la família. Els tres entrenadors feien mans i mànigues per quedar-se sols amb les víctimes i així poder abusar d’elles, "es creien semidéus i la desesperació per cada dia i cada vegada més i més és patent en els tres casos", coincidiren els tres abusats.

Un fet que va copsar més l'atenció de la sala va ser escoltar les reaccions de les famílies quan van revelar els abusos dècades més tard. "La culpabilitat és la càrrega més pesada, per no haver-ho vist, per no haver-los protegit, per haver deixat que l’agressor es fiqués a les seves llars i a les seves vides", explica Martín. L’assignatura pendent en aquests casos continua sent la reacció des del món de l’esport, els clubs i les federacions on els abusos han tingut lloc, ja que el silenci és una constant i només es trenca quan ja no hi poden haver denúncies contra les entitats esportives. Les tres víctimes van fer referència als seus tractaments terapèutics durant anys, com ara ho poden explicar sense posar-se a plorar i com les seves experiències poden ser altaveus perquè altres víctimes es revelin i perquè des del món de l’esport es tracti aquesta xacra amb seriositat i rigorositat. Martín va cloure l'acte agraint a les tres víctimes la seva valentia i per "dedicar el seu temps a fer-nos entendre una cosa que no s’entén a la primera, i a vegades tampoc a la segona", i va assegurar que "continuarem insistint-hi!".

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns