El plom és un metall tòxic l'ús generalitzat del qual ha donat lloc en moltes parts del món a una important contaminació del medi ambient i a problemes de salut pública. Això ha motivat que l'OMS l'inclogui dins d'una llista de deu productes químics causants de greus problemes per a la salut. Malgrat això, la contaminació per plom continua afectant moltes poblacions. Un estudi publicat aquest dilluns a la revista Environment International amb el títol Blood lead levels in indigenous peoples living close to oil extraction areas in the Peruvian Amazon ha trobat alts nivells de plom en població indígena de l'Amazònia del Perú que viu prop d'àrees d'extracció de petroli. La recerca l'ha liderat la professora i investigadora Cristina O'Callaghan-Gordo, dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” juntament amb l'Institut Nacional de Salut del Perú. Martí Orta-Martínez, professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC, ha estat uns dels coautors de l'estudi.

“La hipòtesi principal és que el metall els pot arribar a través de la dieta en les zones on hi ha més contaminació ambiental, ja que la població caça i pesca per alimentar-se i estudis previs han demostrat la presència de plom en els animals d'aquesta zona. En canvi, en els llocs amb menys contaminació ambiental, la via més probable és per exposició ocupacional, com ara el fet d'estar en contacte directe amb el petroli en participar en tasques de neteja després de vessaments de cru”, explica Cristina O'Callaghan-Gordo.

Més plom com més pròxima i intensa és l'extracció

L'estudi va incloure 1.047 persones, de les quals 309 (31 %) eren infants menors de 12 anys. La població estudiada pertany a quatre conques hidrogràfiques de l'Amazònia del Perú, una zona no industrialitzada i remota.

El treball, que va tenir lloc entre els mesos de maig i juny de 2016, va incloure entrevistes presencials per recollir dades sobre els factors de risc i l'estil de vida dels participants i la realització d'anàlisis de sang. En la recerca també es va tenir en compte la distància que hi ha entre la residència de la població i la instal·lació petroliera. El nivell més alt de metall a la sang es va trobar entre els participants de la conca del riu Corrientes, on es concentra la majoria de les activitats d'extracció de petroli de la zona.

L'estudi també va detectar més plom a la sang dels qui residien a menys d'una hora a peu d'una instal·lació petroliera. Els valors observats en aquesta recerca són el doble d'alts que els valors trobats en infants a Europa entre 1999 i 2007, període en el qual encara es feia servir gasolina amb plom a Europa (fins a l'any 2005 en alguns països).

Els resultats van mostrar alts nivells de plom sobretot en els homes. “Això és una cosa habitual, ja que els homes tendeixen a participar amb més freqüència en activitats que els exposen al plom, com són les tasques de neteja de vessaments”, aclareix O'Callaghan-Gordo.

Problemes per a la salut

La realització d'aquest estudi és el resultat de l'acord assolit entre les federacions indígenes de les conques hidrogràfiques afectades i el Govern peruà per donar resposta a les seves preocupacions sobre els potencials efectes en la salut. “Aquest treball tira endavant per petició de les comunitats indígenes, ja que fa dècades que reclamen al Govern que es faci alguna cosa en aquest sentit”, indica la investigadora.

Les alteracions en els sistemes nerviós, hematològic, gastrointestinal, cardiovascular i renal estan associades a l'exposició al plom tant en adults com en infants, segons recull el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

“Uns nivells de plom com els que trobem al Perú tenen efectes sobre la salut. De fet, qualsevol quantitat d'aquest metall a la sang implica conseqüències per a la salut. Els efectes més coneguts són els problemes neurològics i de neurodesenvolupament en infants”, adverteix Cristina O'Callaghan-Gordo.

L'estudi s'ha finançat amb fons de l'Institut Nacional de Salut del Perú i ha comptat amb la col·laboració de les federacions indígenes FEDIQUEP, ACODECOSPAT, FECONACOR i OPIKAFPE, que són part de Pobles Indígenes Amazònics Units en Defensa del seu Territori (PUINAMUDT). A més han participat en aquesta recerca el Centre de Polítiques Públiques i Drets Humans de Perú, la Universitat de Cambridge, la UVic-UCC, l’Institut de Ciència i Tecnologia Mediambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’e-Tech International dels Estats Units.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 3, Garantir una vida sana i promoure el benestar en totes les edats.