Investigadors del Centre Estudis de l’Esport i l’Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC acaben de publicar a la revista The Physician and Sportsmedicine un article pioner a nivell mundial sobre les estratègies de recuperació postesforç que fan servir els equips de la primera divisió de la lliga espanyola “La Liga”, considerada una de les 5 millors del món. Una de les conclusions a què arriba l’estudi és que malgrat que tots els equips declaren utilitzar en més o menys mesura estratègies d’aquest tipus, existeix una gran variabilitat en el seu ús a causa de les percepcions individuals de cada jugador. L’estudi, liderat per l’investigador Albert Altarriba, ha comptat amb la participació de Javier Peña, Martí Casals i Jordi Vicens, tots ells investigadors del CEEAF, a més de Xavier Peirau de l’INEFC-LLeida i Julio Calleja-González, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

La importància de la recuperació postesforç

El procés de recuperació postesforç s’ha d’entendre com un procés multifacètic en el qual intervenen aspectes físics i psicològics. “En general es pot dir que no hi ha unanimitat a l’hora d’utilitzar aquestes estratègies entre els diferents equips, però sí que es consideren indispensables, especialment pels jugadors de futbol d’una de les lligues més exigents del món, amb calendaris de competició molt intensius que els predisposa a acumular fatiga i a tenir lesions per sobrecàrrega”, explica Albert Altarriba.

Una de les conclusions de l’estudi és que “la majoria d’esports d’elit fan servir la recuperació com a estratègia de regeneració efectiva, tot i que no tothom fa servir recomanacions basades en l’evidència científica”, segons apunta Albert Altarriba. Les tècniques que avala la recerca científica són la hidroteràpia, la recuperació activa, el descans, fer estiraments, aplicar benes compressives, els massatges, el contrast de temperatures, la immersió en aigua freda o les ajudes ergogèniques, que són les més utilitzades pels professionals. No obstant, hi ha clubs que afirmen utilitzar també la relaxació, l’acupuntura o la reflexologia, entre altres tècniques alternatives.

Arribar a tots els clubs de primera divisió

L’estudi es fonamenta en una enquesta que, en col·laboració amb la Asociación Española de Médicos de Equipos de Futbol (AEMEF), van contestar els serveis mèdics i els equips tècnics dels 20 clubs que jugaven a primera divisió la temporada 18-19, així com els tres equips que van promocionar la temporada 19-20. Van contestar l’enquesta el 100% dels clubs “la qual cosa dona més valor a aquest estudi, que pot ser d’alt interès per als professionals del futbol”, afirma Altarriba. L’enquesta contenia sis apartats: el primer feia referència a elements demogràfics dels equips, mentre que les altres cinc contenien preguntes específiques sobre l’ús de les estratègies de recuperació en diferents moments: immediatament després del partits, en les sessions d’entrenament de pretemporada o en plena competició.

Els 23 equips van afirmar utilitzar estratègies de recuperació postesforç en almenys algun moment de la temporada, preferentment durant l’hora posterior als partits. Les estratègies més utilitzades són les anomenades “naturals” com dormir, menjar i beure líquids, fer exercicis actius al camp o estiraments, entre altres, ja que, segons Albert Altarriba, “no requereixen massa infraestructura i es poden fer a qualsevol lloc”. L’estudi també evidencia que l’efectivitat d’aquestes pràctiques esportives va més relacionada amb la qualitat que amb la quantitat. “Tenir accés a una gran quantitat de recursos per part dels clubs no sempre és garantia d’obtenir millors resultats des del punt de vista de la salut dels jugadors”, conclou.