En els últims anys s'ha parlat molt del paper de la dona al medi rural com un dels pilars que sostenen el dia a dia de l'Espanya que s'ha buidat. No obstant això, tot i que la presència de dones al sector ramader és determinant per a l'activitat, la seva realitat i experiències han sigut, en gran mesura, invisibilitzades. No és estrany que fins ara existís un enorme buit en el camp de la investigació que abordés les relacions de les dones amb la ramaderia del país. Per parliar aquesta situació, l'associació Transhumancia y Naturaleza, amb el suport de WWF España i la Fundación MAVA, han fet l'informe "Co-creando conocimientos para la acción con mujeres del entorno pastoralista en España". L'estudi, que es va presentar aquest dimecres en una trobada virtual organitzada per la UVic-UCC, és fruit del treball de les investigadores Maria Fernández-Giménez de la Colorado State University, Elisa Oteros de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC, i Frederica Ravera de la Universitat de Girona.

Segons l'autora Elisa Oteros "hem de començar a reconèixer la genuïna i innovadora contribució de les pastores i de les ramaderes per mantenir les tradicions i catalitzar els canvis en el món rural". Aquest reconeixement és el cor principal d'aquest estudi, el marc teòric del qual està basat en l'anàlisi exhaustiu de 68 articles científics de diverses disciplines com ara la sociologia, la geografia, les ciències de la salut i les ciències ambientals.

Oteros explica quina és la realitat: "El futur del món rural depèn en gran mesura del compromís continuat de les dones que, sovint, assumeixen càrregues triples o quàdruples de treball agrícola, de cures, de participació social i de feina fora de la pròpia explotació". En aquest sentit, les autores de l'informe conclouen que, per afavorir la sostenibilitat de la ramaderia extensiva a Espanya, s'han de reforçar alhora els àmbits que garantirien una permanència de les ramaderes al territori, com els serveis socials. Facilitar l'accés a l'habitatge i a la terra, desenvolupar formacions adaptades a les necessitats de les dones, assolir la corresponsabilitat real en les cures, acabar amb la discriminació de les dones a l'administració, el sector i les llars, i fomentar xarxes de dones ramaderes i pastores, són alguns dels principals objectius que marquen com a determinants per a la supervivència en aquesta activitat rural del país.

Mitjançant 29 entrevistes, realitzades amb l'enfocament d'història de vida a dones d'Andalusia, el nord-est de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria, i el Pirineu aragonès i català, l'informe posa de relleu les realitats quotidianes de les dones al sector ramader i el seu paper prioritari com a agents de transformació, innovació i conservació, però també l'abandonament de l'activitat pels desafiaments econòmics i socials.

L'estudi ha estat finançat per l'Associació Transhumancia y Naturaleza, la Fundación MAVA i diverses beques d'investigació (Fullbright, Juan de la Cierva, y Ramón y Cajal). També ha rebut el suport d'altres organitzacions com la Fundación Entretantos, Ganaderas en Red i Ramaderes de Catalunya.