El Palau Mercader de Barcelona va acollir aquest dimecres la presentació del nou postgrau en Cultura Religiosa. Una formació que ofereixen conjuntament la UVic-UCC i la Fundació Vedruna Catalunya Educació (FVCE), i que començarà el gener de 2023. El curs busca que tots els claustres educatius tinguin un referent en cultura religiosa, és a dir, un mestre o professor amb coneixements i criteris bàsics per connectar de forma interdisciplinària un àmbit que depassa la classe de Religió Catòlica i la d’altres confessions. El curs s’aproparà al fet religiós des de la perspectiva de l’antropologia, la Bíblia, l’art i el patrimoni, la diversitat religiosa i la pedagogia.

“Volem contribuir modestament a l’alfabetització religiosa del nostre país”, va apuntar la germana Montserrat Espinalt, presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, en l’acte de presentació, que també es va emetre per internet. Des d’aquesta institució, consideren que “la religió forma part indestriable de la nostra societat i de la nostra cultura” i que “en el coneixement i en l’experiència del fet religiós és molt més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa”.

Des de la Universitat es va expressar el treball conjunt per fer realitat aquest nou postgrau: “Ens uneixen molts projectes amb Vedruna Catalunya; amb aquest postgrau reforcem la col·laboració de molts anys”, va dir Eduard Prats, coordinador de Polítiques Corporatives de la UVic-UCC, que ha parlat en representació del rector de la UVic-UCC. Prats ha aplaudit “l’interès que ha despertat el postgrau per part de tot el col·lectiu”, apuntant que ja hi ha suficients alumnes per tirar-lo endavant. També ha valorat que “els professors són persones de reconegut prestigi”.

El nou postgrau té suport de la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR). La seva directora, Yvonne Griley, ha agraït la iniciativa, que suma “el rigor acadèmic de la Universitat i l’àmplia experiència educativa de Vedruna”. Des del Govern ha defensat que “la llibertat religiosa és un dret fonamental que cal respectar” i que “no es pot respectar si prèviament no hi ha un coneixement de les diferents creences i, precisament, del que les uneixen”.

Des d’Afers Religiosos aportaran coneixement i professorat. I eines de diagnòstic, com “el Baròmetre sobre la religiositat, que explica i indica què pensa la ciutadania i com la sent”. En aquest punt, ha recordat que “quasi un 70% de les persones enquestades consideren important disposar de coneixement de la llibertat religiosa per comprendre situacions culturals, artístiques o polítiques”. 

Un doble diàleg per acollir la diversitat

Ramon Rial, de Vedruna, i Joan Callarisa, de la Universitat, són els dos coordinadors del curs. Rial va descriure els cinc blocs que integren la formació: des d’una introducció a la sociologia i l’antropologia de les religions en el moment actual; passant per la Bíblia, com a fonament de la cultura catalana; l’art, la música i l’arquitectura religiosa; el diàleg interreligiós en una societat plural, i finalment, diverses propostes pedagògiques per portar tots aquests elements a l’aula. Callarisa va explicar el format híbrid del postgrau, que combina classes presencials i classes a distància sincròniques.

L’acte es va fer al Palau Mercader, antiga escola Vedruna i que avui en dia continua sent un espai de formació permanent. En acabar la presentació i interpel·lat pel públic, Ramon Rial va expressar que afronten el repte de treballar un “doble diàleg, amb el que som des de fa dos mil anys i amb el que tenim en aquests moments”. Aquesta visió coincideix amb el projecte educatiu Vedruna i neix a partir de la diversitat que viuen a les escoles. 

El curs tindrà una durada d’un any, de gener a desembre, amb sessions telemàtiques de dues hores dimarts i dijous al vespre, i 8 sortides a l’any de dissabte al matí, a més d’una setmana intensiva i presencial el mes de juliol. Està previst visitar espais culturals de referència religiosa (museus, monestirs o rutes que tenen un abast importat de referència religiosa). S’alternarà el plantejament teòric amb el pràctic, amb visites i descobertes a les comunitats monàstiques de Vallbona de les Monges i Montserrat, passant pel monestir de Ripoll, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Museu Episcopal de Vic.