Catalunya té uns índexs d’abandonament escolar prematur -el que es produeix en joves estudiants de 18 a 24 anys que no obtenen cap títol posterior a l’educació secundària obligatòria (ESO)- que ronden el 17%. Aquesta taxa, que queda molt per sobre de la mitjana europea, és la segona pitjor de la Unió Europea. L’abandonament escolar prematur (AEP) és l’indicador de risc d’exclusió social més important en la transició de la població jove a la vida adulta.

Lluitar contra l’AEP és un dels majors reptes que afronta l’àmbit educatiu i al qual vol donar resposta el projecte europeu de recerca Alliance 3, en el qual participa la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) amb una prova pilot que impulsa diverses accions en centres educatius i serveis d’atenció a joves de la comarca d’Osona. El seu objectiu és crear espais de debat i col·laboracions amb diferents actors implicats en l'educació formal i no formal. La finalitat d’aquests espais és millorar les propostes de transició entre les diferents etapes educatives i entre els diferents espais educatius, formatius i de treball amb joves, tant a nivell local com internacional.

El projecte Alliance 3 està coordinat per la Université Catholique de l’Ouest (França) i s’emmarca en el programa Erasmus+ Strategic Partnership. Compta amb la col·laboració de la Nyborg Youth School, de Dinamarca i la University of Eötvös Loránd, d’Hongria. Per part de la UVic-UCC hi participen el professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) Jordi Collet, que també és vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement, i les professores de la mateixa facultat, Mila Naranjo i Mar Beneyto. Collet i Beneyto formen part del Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV) i Naranjo, del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD).

Un treball repartit en tres cursos

Durant el primer curs del projecte, 2019-2020, l’equip investigador de la UVic-UCC que participa en el projecte Alliance 3 va treballar en l’elaboració d’un document que recull un conjunt d’orientacions i bones pràctiques al voltant de l’abandonament escolar prematur als diferents territoris on el projecte està implicat.

Al llarg del curs 2020-2021 i a través d’aquest document d’orientacions, el projecte ha aportat eines, propostes pràctiques i espais de debat i reflexió compartits amb docents, educadors/es socials i tècnics/ques de joventut per desenvolupar col·laboracions mútues que contribueixin a la lluita contra l’AEP. Aquest espai de debat i reflexió ha estat organitzat al voltant de set sessions desenvolupades al llarg de tot el curs acadèmic. La valoració realitzada pels participants posa de manifest la necessitat de conèixer els recursos de què disposa el territori i d’establir mecanismes de coordinació entre ells propis d’un treball en xarxa. Es valora de manera especialment positiva la possibilitat de reflexionar sobre la pròpia pràctica de manera conjunta entre professionals de diferents àmbits i contrastar-les amb l’objectiu de millora.

En el tercer i últim any (2021-2022) del projecte Alliance 3, es desenvoluparan trobades de  col·laboració entre tots els agents dels diferents territoris, reflexionant i avaluant noves pràctiques que permetin atendre les necessitats dels grups més desfavorits i investigant els resultats d’aprenentatge lligats a les desigualtats geogràfiques i socioeconòmiques. Aquesta pròxima tardor està prevista una trobada de treball a la seu de la Nyborg Youth School, de Dinamarca, i la pròxima primavera, una trobada a la UVic-UCC, en la qual participaran els col·laboradors/es i participants del projecte dels diferents territoris.

Prova pilot en tres instituts d’Osona

A la comarca d’Osona, un cop finalitzada l’ESO, un 9,8% de l’alumnat no es gradua, un 16% tot i graduar-se no continua estudiant, un 57,4% opta per estudiar un batxillerat i un 16,7% continua els seus estudis mitjançant un cicle formatiu de grau mig, segons dades d’elaboració pròpia del Consell Comarcal d’Osona.

La necessitat d’actuar de manera urgent per revertir aquesta realitat és encara més evident quan s’analitza la situació en nombres absoluts. El curs 2015-16, segons les mateixes dades, a Osona un total de 210 alumnes no es van graduar d’ESO, 217 joves no van continuar amb els seus estudis postobligatoris tot i haver-se graduat d’ESO, 354 persones van començar els estudis de cicle formatiu de grau superior però no el van acabar en primera instància i 165 joves que van començar un batxillerat a la comarca no el van finalitzar. En total, aquell curs 946 joves de la comarca van presentar necessitats molt diverses d’orientació, suport i acompanyament educatiu singular en aquesta etapa de transició educativa.

Per fer front a aquesta realitat, una de les principals accions del projecte Alliance 3 que s’ha dut a terme durant aquest curs 2020-21 ha sigut l’elaboració de material divulgatiu i una formació a l’equip directiu i personal d’orientació i coordinació pedagògica de tres centres de secundària de la comarca d’Osona -Institut de Vic, Institut de Gurb i Institut del Voltreganès- i al personal tècnic del Consell Comarcal d’Osona. En aquesta formació, que ha comptat amb la participació del Consell Comarcal i del Departament d’Educació, s’analitzaven diferents aspectes vinculats a l’abandonament escolar prematur i es compartien experiències amb els investigadors del projecte.

“Ens ha sigut de molta utilitat per veure la situació des de diferents punts de vista. Les reflexions ens han fet adonar que s’ha de tenir un protocol molt ben estipulat i establert”, explica Olga Vilamala, cap d’estudis de l’Institut del Voltreganès. Segons ella, aquesta formació els ha servit per veure la importància d’actualitzar el seu protocol i de “tenir en compte tots els agents de l’entorn educatiu, que a vegades ens passen per alt”. Per a Francesc Giménez, director de l’Institut de Gurb, “és molt important establir indicadors que ens permetin avançar-nos a casos d’abandonament escolar prematur i disposar d’estratègies per reconduir aquestes situacions”. Al seu centre fins ara havien tingut algun cas aïllat però aquest curs s’ha notat, probablement degut a la pandèmia, un augment de casos. La reorientació i l’acompanyament a aquest alumnat, així com la designació de recursos específics per a alumnat amb dificultats d’idioma, per exemple, són elements indispensables per evitar l’abandonament escolar, defensen els equips docents.