Major benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll i de la contaminació i augment de la interacció social i de la mobilitat activa. Aquests són alguns dels principals beneficis que tenen les Superilles dels barris de Poblenou, Sant Antoni i Horta de Barcelona. Així ho constata un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), fet en el marc del projecte Salut als Carrers, en el qual ha participat el Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, a més a més d’ISGLOBAL i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. L’encàrrec que el 2018 va rebre el GREAF era fer una transferència de coneixement a l’ASPB per avaluar l’impacte de les Superilles en l’activitat física. Aquesta recerca va estar liderada per Anna Puig-Ribera, coordinadora del grup de recerca, i un equip d’investigadors format per Ignasi Arumí, Marta Solà, Eva Cirera, Anna Codina (exalumna de CAFE).

El GREAF va tenir en aquest estudi una aportació transversal. Puig-Ribera va dissenyar la metodologia per fer l’avaluació i Arumí, Solà i Codina van centrar-se en el treball de camp (recollida de dades) i Cirera i Arumí en l’anàlisi estadístic, en col·laboració amb l’equip redactor de l’ASPB. El treball es va allargar gairebé tres anys, a causa de la pandèmia i d’obres a les Superilles. Tot i que l’informe final va estar acabat la tardor del 2020, no ha sigut fins aquest mes de setembre que s’ha fet públic.

Observació de l’activitat física

A la Superilla de Sant Antoni el GREAF va utilitzar el SOPARC, “una eina predictiva que et permet identificar i descriure quins usos fa la gent en activitat física d’aquest espai”, explica Puig-Ribera. És a dir, “s’observava no només quin tipus d’activitat física s’hi feia, sinó que també recollíem informació sobre franges d’edat, gènere, franges horàries i dies de la setmana”. L’observació es va fer durant tota una setmana sencera i es va repetir durant cinc setmanes al llarg d’un any. “Volíem veure l’ús que es feia de les Superilles en activitat física, i quin tipus d’activitat física era (més o menys intensa), o bé si les persones les utilitzaven per seure-hi, per passejar, etc. Vam poder fer una radiografia molt acurada de l’ús i de la seva evolució al cap d’un any”, comenta la coordinadora del GREAF.

Si bé a Sant Antoni l’objectiu era veure qui anava a les Superilles i quin ús en feia, a Horta el GREAF va poder recollir dades abans i després que es fessin les obres per crear aquestes zones que pacifiquen l’espai i limiten l’accés als vehicles de motor. Als trams d’Horta on estava planificat implementar les Superilles es van auditar els elements urbans facilitadors de la pràctica d’activitat física, com ara caminar, abans i després de la implementació de la Superilla. En aquest cas, l’eina que es va fer servir va ser el MAPS.

Una de les principals conclusions a les quals va arribar el GREAF és que “les Superilles tenen una incidència positiva en els elements urbans que propicien que en aquests espais s’hi faci més activitat física, sobretot s’hi camini més”, explica Puig-Ribera. Respecte a la Superilla de Sant Antoni, en concret, es va observar que “és un gran espai de trobada, tot i que la majoria de persones l’utilitzaven només per desplaçar-se”. Per aquest motiu es considera que “estaria bé que la gent veiés que és un espai de proximitat, lliure de cotxes, molt útil per quedar-s’hi a fer activitat física, i no només un lloc de pas”, subratlla la coordinadora del GREAF.

El GREAF està en procés de publicació d’un article més extens i aprofundit sobre les Superilles i el seu ús per a practicar-hi activitat física.