Amb l'objectiu de posar a debat  l’aplicació de la Llei orgànica que regula l’eutanàsia des de la vessant ètica i assistencial i sobre el procés de presa de decisions i de suport als pacients per part dels professionals mèdics, gairebé 700 persones, unes 500 online i 200 més de manera presencial, van participar el dijous 11 de novembre a la Jornada “El dret a decidir com morir”. L'acte estava organitzat pels col·legis oficials de Metges de Barcelona, d’Infermeres i Infermers de Barcelona i de Treball Social de Catalunya i va comptar amb la col·laboració de la Facultat de Medicina, el campus Manresa i el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC.

La jornada es va iniciar amb una ponència de reflexions des de l’ètica sobre l’eutanàsia a càrrec de la doctora en Filosofia i professora de la UB especialitzada en bioètica i ètica aplicada a entorns professionals i organitzatius, Begoña Román Maestre. Durant la seva intervenció va exposar els principis filosòfics i ètics de la llei, posant l’accent en l’autonomia de cada persona en la presa de decisions sense interferències i amb respecte a la manera com cada individu interpreta el sentit de la vida i sobre quin és el moment, quines són les condicions i les motivacions per les quals decideix acabar amb ella. En aquest sentit, va posar de relleu que les institucions no poden ser objectores de la nova legislació i que són les persones les que han d’estar al centre.

Després d’aquesta intervenció es va fer una taula rodona amb la participació de la directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC, Núria Terribas Sala; la metgessa i presidenta del Comitè d’Ètica assistencial d’Althaia, Olga Rúbio Sanchiz; la infermera i membre del Comitè de bioètica de Catalunya, Montse Busquets Surribas; i la treballadora social en atenció pal·liativa a domicili al PADES de la comarca del Bages, Montse Gomis Claret.

Terribas va explicar com ha estat la tramitació de la llei i les dificultats que ha comportat la seva implantació, que no està sent igualitària al conjunt de l’estat espanyol, ja que les competències estan en mans dels governs autonòmics i alguns encara no n’han fet el desplegament. En el cas de Catalunya, va explicar, ja s’ha posat en funcionament des de fa alguns mesos i fins ara, va dir, s’ha aplicat en casos que han estat molt ben regulats i controlats. Va referir-se també a tots els mecanismes de control de l’aplicació de la llei, com la comissió que avala la decisió. Es tracta, va dir, d’oferir un servei que dignifiqui la decisió de les persones que volen morir dignament.

Per la seva banda, Montse Busquets va centrar la seva intervenció en el destacat paper del col·lectiu d’infermeria en aquest procés. Malgrat que l’autorització final està en mans dels facultatius mèdics, va parlar del paper de les infermeres en l’acompanyament, l’escolta i la resolució de dubtes per a la presa de decisió final que fa una persona. També de la tasca de seguiment que cal fer posteriorment amb la família d’una persona que pren una decisió com aquesta per ajudar-la a treballar el sentiment de dol i de pèrdua.

Finalment, tant Olga Rúbio Sanchiz com Montse Gomis Claret, van explicar com estaven treballant aquesta qüestió a la pràctica en el seu dia a dia: Rúbio a Althaia i Gomis en l’estructura del PADES, referint-se als recursos i protocols que s’apliquen en aquests casos.